From Wikipedia, the free encyclopedia
L'arquebisbat de Spoleto-Norcia (italià: arcidiocesi di Spoleto-Norcia; llatí: Archidioecesis Spoletana-Nursina) és una seu de l'Església catòlica, Diòcesi immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria. El 2010 tenia 101.750 batejats d'un total 104.215 habitants. Actualment està regida per arquebisbe Renato Boccardo.
| Archidioecesis Spoletana-Nursina | |||||
| |||||
| Tipus | arxidiòcesi catòlica romana no metropolitana i diòcesi immediatament subjecta a la Santa Seu  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
 Itàlia | |||||
 Úmbria | |||||
| Parròquies | 76 | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 108.700 (2017) (59,2 hab./km²) | ||||
| Llengua utilitzada | italià | ||||
| Religió | romà | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 1.836 km² | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Anterior | |||||
| Creació | {{[segle|I}} (Spoleto) {{[segle|V}} (Norcia) 30 de setembre de 1986 (unitat plena) | ||||
| Patrocini | Sant Poncià Sant Benet | ||||
| Catedral | Santa Maria Assunta , Santa Maria Argentea (cocatedral) | ||||
| Organització política | |||||
| • Arquebisbe | Renato Boccardo | ||||
| Lloc web | arcidiocesidispoletonorcia.it | ||||
L'arxidiòcesi comprèn vint-i-cinc municipis de les províncies de Perussa i de Terni: Spoleto, Norcia, Cascia, Bevagna, Montefalco, Gualdo Cattaneo, Giano dell'Umbria, Sellano, Trevi, Castel Ritaldi, Campello sul Clitunno, Monteleone di Spoleto, Poggiodomo, Vallo di Nera, Preci, Sant'Anatolia di Narco, Scheggino, Cerreto di Spoleto, Ferentillo, Arrone, Montefranco, Polino, Acquasparta, part del municipi de Foligno (fracció de Verchiano, Roccafranca, Curasci, Ali, Caposomiggiale, Croce di Verchiano, Crescenti, Colle di Verchiano, Camino, Croce di Roccafranca, Morro i la meitat de la fracció de Vionica) i part del municipi de Terni.
La seu arxiepiscopal és la ciutat de Spoleto, on es troba la catedral de Santa Maria Assunta. A Norcia hi ha la cocatedral de Santa Maria Argentea i la basílica menor de San Benedetto. A Cascia sorgeix la basílica menor de Santa Rita. El territori s'estén sobre 76 parròquies, agrupades en cinc vicariats: vicariato urbano, vicariato extraurbano, vicariato della Valnerina, vicariato del Clitunno i vicariato ternano.
La diòcesi de Spoleto, probablement, va ser erigida al {{[segle|I}} i està vinculat a la figura del primer bisbe Sant Brizio, qui consagrarà el seu successor Giovanni. De la sèrie episcopal, compresa per molts bisbes sants, reportat als catàlegs de Spoleto dels primers sis segles, Lanzoni reconeix com històricament fiables només els següents: Lorenzo, Ceciliano, Achilleo, Spes, Amasio, Giovanni II, un Anònim (el Pietro del catàleg) i Crisanto.
En l'antiguitat, la diòcesi de Spoleto incorporaria part del territori de la suprimida diòcesi de Martana, que cita un únic bisbe del segle iv.[1] Estudiosos posteriors han demostrat, però, que la diòcesi de Martana mai no va existir, o més aviat, que les proves de la seva existència són insuficients.[2]
A l'alta edat mitjana es van afegir a la diòcesi de Spoleto, la diòcesi de Norcia i les de Spello, Bevagna ({{[segle|IX}}), Trevi ({{[segle|XI}}), Terni (del 760 al 1218), Rieti i part de la de Plestia.
El bisbe Andrea II va ser responsable de la consagració el gener de 1066 de la nova catedral, la construcció de la qual va ser iniciada pel bisbe Adalberto. Va dotar a la catedral de fons i beneficis i va convertir l'antiga catedral, situada fora de les muralles de la ciutat, en col·legiata Aquestes disposicions d'Andrea II van ser confirmades per Alexandre II el 1068.
El 29 d'abril de 1772, després de més de cent anys d'intents en la Cúria Romana, que va començar a 1645, amb la seu de Spoleto vacant per la mort del bisbe Vincenzo Aigua, el papa Climent XIV va sostraure del territori de l'antiga diòcesi de Spello, on hi havia cinquanta esglésies, de la diòcesi de Spoleto i l'agregà a la de Foligno.[3]
El 15 de setembre de 1821 Spoleto va ser elevat al rang d'arxidiòcesi amb la butlla Pervetustam Episcopalium de Pius VII.[4] L'arxidiòcesi va estar sense sufragànies, mentre continuava estant diòcesi immediatament subjecta a la Santa Seu.
La diòcesi de Norcia està testificada amb certesa al segle v. A la Passió de Sant Felicià, primer bisbe de Forum Flaminiii i sant patró de la diòcesi de Foligno, es diu que un grup de jueus de Norcia es va convertir al cristianisme a través de les paraules del sant bisbe, que hauria ordenat per a la seva comunitat, a la Basílica anomenada Argentea, el sacerdot Pisentius (a la primera meitat del segle iii).
En primer bisbe conegut de Norcia és Stefano, present a dos sínodes romans al 495 i al 499. De les cartes de sant Gregori el Gran, sabem que al principi del {{[segle|VII}} la seu nursina estava vacant i, pel que sembla, confiada a la cura de Crisanto, bisbe de Spoleto. Un altre bisbe va estar present al sínode romà de 680. Segons Cappelletti, les fonts del {{[segle|IX}} podrien esmentar altres dos bisbes de Norcia: un sense nom al 821 i Ragio al 861.
Després d'aquest període del que no es coneixen més bisbes nursins i a l'alta edat mitjana la seu es va fusionar amb la Diòcesi de Spoleto, sota la jurisdicció de la qual es troba al {{[segle|X}}.
El 6 de gener[5] de 1821 es va restablir la diòcesi de Norcia amb la butlla Ad tuendam del Papa Pius VII amb territori desmembrat de la diòcesi de Spoleto; estava immediatament subjecta a la Santa Seu.
El 13 de maig de 1972 Giuliano Agresti, arquebisbe de Spoleto, va ser nomenat també bisbe de Norcia, unint així in persona episcopi les dues seus.
El 1984 la diòcesi de Norcia va cedir més de 20 parròquies al territori de les Marques a l'arxidiòcesi de Camerino.
El 30 de setembre de 1986, amb el decret Instantibus votis de la Congregació per als Bisbes, es va establir la plena unió de les diòcesis de Spoleto i Norcia i la nova circumscripció eclesiàstica assumí el seu actual nom.
A finals del 2010, la diòcesi tenia 101.750 batejats sobre una població de 104.215 persones, equivalent 97,6% del total.
| any | població | sacerdots | diaques | religiosos | parroquies | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| batejats | total | % | total | clergat secular |
clergat regular |
batejats por sacerdot |
homes | dones | |||
| 1949 | 108.900 | 110.000 | 99,0 | 219 | 144 | 75 | 497 | 25 | 391 | 173 | |
| 1970 | 84.118 | 84.138 | 100,0 | 186 | 128 | 58 | 452 | 65 | 364 | 177 | |
| 1980 | 76.310 | 76.530 | 99,7 | 166 | 124 | 42 | 459 | 47 | 370 | 152 | |
| 1950 | 28.000 | 28.000 | 100,0 | 96 | 85 | 11 | 291 | 12 | 144 | 102 | |
| 1970 | 21.480 | 21.480 | 100,0 | 149 | 132 | 17 | 144 | 21 | 155 | 101 | |
| 1980 | 14.500 | 15.150 | 95,7 | 65 | 50 | 15 | 223 | 19 | 125 | 100 | |
| 1990 | 92.390 | 92.650 | 99,7 | 173 | 126 | 47 | 534 | 1 | 63 | 402 | 138 |
| 1999 | 94.220 | 94.500 | 99,7 | 154 | 111 | 43 | 611 | 1 | 48 | 372 | 138 |
| 2000 | 94.220 | 94.500 | 99,7 | 156 | 110 | 46 | 603 | 1 | 51 | 372 | 137 |
| 2001 | 94.220 | 94.500 | 99,7 | 155 | 109 | 46 | 607 | 1 | 62 | 372 | 137 |
| 2002 | 100.501 | 101.385 | 99,1 | 148 | 102 | 46 | 679 | 70 | 372 | 141 | |
| 2003 | 100.501 | 101.385 | 99,1 | 148 | 104 | 44 | 679 | 5 | 71 | 349 | 74 |
| 2004 | 100.562 | 101.472 | 99,1 | 148 | 97 | 51 | 679 | 6 | 78 | 328 | 74 |
| 2010 | 101.750 | 104.215 | 97,6 | 141 | 83 | 58 | 721 | 5 | 73 | 293 | 76 |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
