From Wikipedia, the free encyclopedia
L'arquebisbat de Montreal (francès: ArchiBisbat de Montréal; anglès: Archdiocese of Montréal; llatí: Archidioecesis Marianopolitana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Montreal. El 2004 tenia 1.590.150 batejats d'un total de 2.340.928 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe Christian Lépine.
Archidioecesis Marianopolitana | |||||
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Estat | Canadà | ||||
Província | Quebec | ||||
Regió administrativa | regió de Mont-real | ||||
Parròquies | 219 | ||||
Conté la subdivisió | Joliette, Saint-Jean-Longueuil, Saint-Jérôme, Valleyfield | ||||
Població humana | |||||
Població | 2.535.500 (2019) (1.812,37 hab./km²) | ||||
Llengua utilitzada | francès | ||||
Religió | romà | ||||
Geografia | |||||
Part de | Montreal | ||||
Superfície | 1.399 km² | ||||
Limita amb | |||||
Creació | 13 de maig de 1836 | ||||
Patrocini | Assumpció de Maria (15 d'agost) Maria Reina del Món (31 de maig) | ||||
Catedral | Maria Reina del Món | ||||
Organització política | |||||
• Arquebisbe metropolità | Christian Lépine | ||||
Lloc web | diocesemontreal.org | ||||
L'arxidiòcesi comprèn la ciutat de Montreal, on hi ha la catedral de Maria Reina del Món. El territori està dividit en 219 parròquies. Domina la ciutat l'oratori de Saint-Joseph, l'església més gran del Canadà i un dels centres dedicats al culte del sant. El promotor incansable d'aquesta obra va ser el beat fra André Bessette, que va fundar un petit oratori el 1904. El 1955 es va inaugurar l'edifici actual.
La província eclesiàstica de l'arquebisbat de Montreal està formada per les diòcesis de:
La basílica catedral de Maria, Reina del Món i Sant Jaume el Major és la catedral de l'arxidiòcesi i, des del 9 d'abril de 1919, té rang de basílica menor.[1]
Abans d'aquesta, la diòcesi havia tingut 5 catedrals (entre 1821 i 1836 eren la seu del bisbe auxiliar de Quebec a Montreal):
A més, l'arxidiòcesi compta amb dues basíliques menors més:
La diòcesi de Montreal va ser erigida el, mitjançant el breu Apostolici ministerii del Papa Gregori XVI, a partir de territori pres de l'arquebisbat de Quebec, de la que originàriament era sufragània.
El 25 de juny de 1847 i el 8 de juny de 1852 cedí porcions del seu territori per tal que s'erigissin les diòcesis de Bytown (avui arquebisbat d'Ottawa) i de Saint-Hyacinthe.
El 8 de juny de 1886 va ser elevada al rang d'arxidiòcesi metropolitana.
El 5 d'abril de 1892, el 27 de gener de 1904, el 9 de juny de 1933 i el 23 de juny de 1951 cedí de nou parts del seu territori per tal que s'erigissin les diòcesis de bisbat de Valleyfield, de Joliette, de Saint-Jean-de-Québec (avui bisbat de Saint-Jean-Longueuil) i Saint-Jérôme.
El 23 de maig de 1982 va ser beatificat Alfred Bassette, conegut com a frère André.
A finals del 2004, la diòcesi tenia 1.590.150 batejats sobre una població de 2.340.928 persones, equivalent al 67,9% del total.
any | població | sacerdots | diàques | religiosos | parroquies | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
batejats | total | % | total | clergat secular |
clergat regular |
batejats por sacerdot |
homes | dones | |||
1950 | 998.399 | 1.315.000 | 75,9 | 1.953 | 831 | 1.122 | 511 | 3.643 | 10.128 | 207 | |
1966 | 1.348.870 | 1.897.260 | 71,1 | 2.332 | 922 | 1.410 | 578 | 1.419 | 10.220 | 257 | |
1970 | 1.529.084 | 2.191.442 | 69,8 | 2.311 | 911 | 1.400 | 661 | 2.627 | 10.032 | 258 | |
1976 | 1.725.607 | 2.297.501 | 75,1 | 2.110 | 792 | 1.318 | 817 | 2.496 | 10.088 | 258 | |
1980 | 1.506.220 | 2.151.750 | 70,0 | 1.957 | 770 | 1.187 | 769 | 2.277 | 8.336 | 257 | |
1990 | 1.375.000 | 2.148.500 | 64,0 | 1.758 | 818 | 940 | 782 | 67 | 1.700 | 7.023 | 254 |
1999 | 1.570.650 | 2.201.535 | 71,3 | 1.474 | 646 | 828 | 1.065 | 100 | 1.469 | 5.576 | 251 |
2000 | 1.570.650 | 2.249.123 | 69,8 | 1.437 | 632 | 805 | 1.093 | 98 | 1.410 | 5.442 | 250 |
2001 | 1.570.650 | 2.246.471 | 69,9 | 1.403 | 607 | 796 | 1.119 | 104 | 1.372 | 5.275 | 246 |
2002 | 1.570.650 | 2.287.156 | 68,7 | 1.328 | 598 | 730 | 1.182 | 103 | 1.240 | 4.972 | 237 |
2003 | 1.570.650 | 2.252.566 | 69,7 | 1.316 | 601 | 715 | 1.193 | 104 | 1.206 | 4.823 | 229 |
2004 | 1.590.150 | 2.340.928 | 67,9 | 1.283 | 584 | 699 | 1.239 | 103 | 1.179 | 4.702 | 219 |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.