Apollo 14

L'Apollo 14 va ser el catorzè vol del programa Apollo (denominat oficialment AS-509), llançat en direcció a la Lluna el 31 de gener de 1971 mitjançant un coet del tipus Saturn V.^[1]

Apollo 14

Alan Shepard a la Lluna amb la bandera dels Estats Units (fotografia presa per Edgar Mitchell el febrer del 1971)
Tipus de missió	vol espacial tripulat, aterratge lunar i satèl·lit artificial
Operador	NASA
NSSDCA ID	1971-008A
Núm. SATCAT	04900
Durada de la missió	9 dies, 1 minut i 58 segons
Propietats de la nau
Nau espacial	mòdul de comandament i servei de l'Apollo 14 mòdul lunar de l'Apollo 14
Fabricant	North American Aviation Grumman Corporation
Massa	50.404,1 kg 5.207,8 kg
Tripulació
D'esquerra a dreta: Roosa, Shepard, Mitchell
Membres Alan Shepard (comandant) Stuart Roosa (pilot de mòdul de comandament) Edgar Mitchell (pilot del mòdul lunar)
Indicatiu	Kitty Hawk Antares
Inici de la missió
Llançament espacial Data 31 gener 1971 Lloc plataforma de llançament 39A, complex de llançament 39
Vehicle de llançament	Saturn V
Fi de la missió
Amaratge Data 9 febrer 1971 Lloc oceà Pacífic 27° 01′ S, 172° 39′ O
Recuperat per	USS New Orleans (mul)
Activitat orbital  Activitat orbital a la Lluna Component de la missió mòdul de comandament i servei de l'Apollo 14 Inserció 4 febrer 1971 Sortida 7 febrer 1971 Tipus d'òrbita òrbita lunar Periàpside 16,9 km Apoàpside 108,9 km Període 120 min Òrbites realitzades 34
Objectius  Aterratge lunar Component de la missió mòdul lunar de l'Apollo 14 Data 5 febrer 1971 Lloc Fra Mauro 6° 04′ S, 16° 58′ O Retorn 6 febrer 1971
Acoblaments / amarratges  Acoblament 1r febrer 1971 Desacoblament 5 febrer 1971 Acoblament 6 febrer 1971 Desacoblament 6 febrer 1971
Programa Apollo ← Apollo 13 Apollo 15 →

Va aconseguir efectuar l'allunatge amb el mòdul de descens (LM) batejat Antares en la zona de Fra Mauro a 3,645° S 17,471° W^[2] duent com tripulants a Alan B. Shephard i Edgar D. Mitchell, mentre Stuart A. Roosa romania en el mòdul de comandament (CM) anomenat Kitty Hawk.^[3]

Tripulació

Posició	Astronauta
Comandant	Alan B. Shepard, Jr. Segon i últim vol espacial
Pilot Mòdul de Comandament	Stuart A. Roosa Únic vol espacial
Pilot Mòdul Lunar	Edgar D. Mitchell Únic vol espacial

En 2014, Mitchell és l'únic membre supervivent de la tripulació; Roosa va morir en 1994 de pancreatitis i Shepard en 1998 de leucèmia.

Tripulació de reserva

Posició	Astronauta
Comandant	Eugene A. Cernan
Pilot Mòdul de Comandament	Ronald E. Evans, Jr.
Pilot Mòdul Lunar	Joe H. Engle
La tripulació de reserva (amb Harrison Schmitt substituint Engle) es convertiria en la tripulació principal de l'Apollo 17.

Tripulació de suport

• Philip K. Chapman
• Bruce McCandless, II
• William R. Pogue
• C. Gordon Fullerton

Directors de vol

• Pete Frank, equip taronja
• Glynn Lunney, equip negre
• Milton Windler, equip granat
• Gerald D. Griffin, equip daurat

Paràmetres de missió

• Massa: CSM 29.240 kg; LM 15.264 kg
• Perigeu: 183,2 km
• Apogeu: 188,9 km
• Inclinació: 31,12°
• Període: 88,18 min

• Perilluna: 108,2 km
• Apolluna: 314,1 km
• Inclinació: °
• Període: 120 min
• Zona d'aterratge: 3.64530° S – 17.47136° W o
  3° 38' 43.08" S – 17° 28' 16.90" W

Acoblament LM – CSM

• Desacoblat: 5 de febrer de 1971 – 04:50:43 UTC
• Acoblat: 6 de febrer de 1971 – 20:35:42 UTC

EVAs

EVA 1

• Inici: 5 de febrer de 1971, 14:42:13 UTC
• Shepard – EVA 1
• Va trepitjar la Lluna: 14:54 UTC
• Tornada LM: 19:22 UTC

• Mitchell – EVA 1
• Va trepitjar la Lluna: 14:58 UTC
• Tornada LM: 19:18 UTC

• Fi: 5 de febrer 19:30:50 UTC
  • Duració: 4 hores, 47 minuts, 50 segons

EVA 2

• Inici: 6 de febrer de 1971, 08:11:15 UTC
• Shepard – EVA 2
• Va trepitjar la Lluna: 08:16 UTC
• Tornada LM: 12:38 UTC

• Mitchell – EVA 2
• Va trepitjar la Lluna: 08:23 UTC
• Tornada LM: 12:28 UTC

• Fi: 6 de febrer 12:45:56 UTC
  • Duració: 4 hores, 34 minuts, 41 segons

Galeria

• L'astronauta de l'Apollo 14 Ed Mitchell trepitja la Lluna
• Shepard i Mitchell col·loquen una bandera estatunidenca sobre la superfície lunar
• 
  Imatge reprocessada de Lunar Orbiter 3 presa en 1967 i utilitzada en la planificació de missions. La imatge és una mica obliqua i cap al sud en un angle d'il·luminació d'aproximadament 34 graus de l'esquerra (est).
• 
  Zona d'aterratge de l'Apollo 14, fotografia de LRO
• 
  Foto posterior del lloc d'aterratge presa per LRO

Referències

1. Young, Anthony. The Saturn V F-1 engine: powering Apollo into history (en anglès). Springer Praxis Books, 2000, p.238. ISBN 978-0-387-09629-2.
2. Ulivi, Paolo; Harland, David Michael; Zhou, Chaochen. Lunar exploration: human pioneers and robotic surveyors (en anglès). Springer Praxis Books, 2004, p.152. ISBN 978-1-85233-746-9.
3. Harland, David Michael. Exploring the Moon: The Apollo Expedition (en anglès). Springer Praxis Books, 2008, p.238. ISBN 978-0-387-74638-8.

Bibliografia complementària

• Brzostowski, M.A., and Brzostowski, A.C., Archiving the Apollo active seismic data, The Leading Edge, Society of Exploration Geophysicists, April, 2009.
• Chaikin, Andrew. A Man on the Moon: The Voyages of the Apollo Astronauts. Londres: Michael Joseph, 2009. ISBN 978-0-14-104183-4. OCLC 310154550. LCCN 93048680.
• Lattimer, Dick. All We Did Was Fly to the Moon. 1. Alachua, FL: Whispering Eagle Press, 1985. ISBN 0-9611228-0-3.

Vegeu també

• Activitat extravehicular
• Amaratge de naus espacials

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

• "Apollo 14" a Encyclopedia Astronautica
• «Apollo Mission Traverse Maps». USGS. Arxivat de l'original el 19 de setembre 2006. [Consulta: 30 novembre 2014].– United States Geological Survey (USGS)
• «Apollo Mission Traverse Maps». USGS. Arxivat de l'original el 24 setembre 2006. – Several maps showing routes of moonwalks
• Apollo 14 Science Experiments at the Lunar and Planetary Institute