escriptor espanyol From Wikipedia, the free encyclopedia
Antonio Muñoz Molina (Úbeda, Jaén, 10 de gener de 1956) és un escriptor espanyol, acadèmic de nombre de la Reial Acadèmia Espanyola (1996) —on ocupa la butaca u— i honorari de l'Academia de Buenas Letras de Granada. El 2013 va ser guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres.[1]
Va estudiar a les Escoles Professionals de la Sagrada Família (SAFA) durant la infància, i després batxillerat en el col·legi salesià Santo Domingo Savio i a l'institut San Juan de la Cruz d'Úbeda. Va seguir història de l'art a la Universitat de Granada i periodisme en la de Madrid. En els anys vuitanta es va establir a Granada, on va treballar com a funcionari i va col·laborar com a columnista al diari Ideal; el seu primer llibre és una recopilació d'aquests articles i apareix el 1984 amb el títol El Robinson urbano.
La seva primera novel·la, Beatus ille, va aparèixer el 1986, encara que es va gestar durant alguns anys. Hi figura la ciutat imaginària de Mágina, trassumpte d'Úbeda que reapareixerà en altres obres seves. Explica la història de Minaya, un jove que torna a Mágina per realitzar una tesi doctoral sobre el poeta Jacinto Solana, mort en la Guerra Civil, però l'apassionant vida del qual el portarà a una sèrie d'indagacions que donaran com a resultat un final magistral.
Muñoz Molina recorda el paper que va exercir la recopilació dels seus articles en la publicació de la seva primera novel·la i, en general, en la definició de la seva carrera d'escriptor:
| « | Pere Gimferrer, editor de Seix Barral, va anar a Granada, un amic li va donar el meu llibre, Gimferrer el va llegir i el va trucar per dir-li que l'hi havia agradat. Va ser un impacte enorme, perquè jo estava habituat al fet que ningú em fes cas. Quan li vaig enviar la novel·la que estava escrivint i em va dir que la volia editar, va ser l'alegria de la meva vida. I li dono moltes voltes a què hauria passat si jo no hagués publicat aquell primer llibre, si Gimferrer no hagués anat a Granada. És una lliçó d'humilitat, perquè hi ha molta gent amb molt de talent que no arriba a res, o arriba a molt menys.[2] | » |
El 1987 guanya el Premi de la Crítica i el Premi Nacional de narrativa de les Lletres Espanyoles per El invierno en Lisboa i el 1991 el Planeta per El jinete polaco, novel·la per la qual torna a obtenir el Nacional de Narrativa a l'any següent. El 2007 és investit Doctor Honoris causa per la Universitat de Jaén com a reconeixement a tota la seva obra.
Altres obres destacades són El invierno en Lisboa (1987), Beltenebros (1989) una novel·la d'amor, intriga i baixos fons al Madrid de la postguerra amb implicacions polítiques (Pilar Miró la portaria al cinema dos anys després amb el mateix nom); Los misterios de Madrid (1992) —publicada inicialment com a serial a capítols al diari El País, el títol fa referència al fulletó del segle xix Els misteris de París, d'Eugène Sue—; El dueño del secreto (1994); Plenilunio (1997), Ventanas de Manhattan (2004) o El viento de la luna (2006). En 2009 publicà La noche de los tiempos, un monumental treball que recrea l'enfonsament de la Segona República Espanyola i l'inici de Guerra Civil espanyola a través de les peripècies d'un arquitecte anomenat Ignacio Abel.
És un autor preocupat per la seva pròpia història personal i la de tota la col·lectivitat. En les obres intenta salvar o fins i tot justificar aquell qui ha patit la derrota. Actualment és membre de número de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola (RAE). Va ser escollit el 8 de juny de 1995 i va prendre possessió del càrrec el 16 de juny de 1996 llegint el discurs d'ingrés Destierro y destiempo de Max Aub.[3] Està casat amb la també escriptora Elvira Lindo, la creadora del famós Manolito Gafotas, i viu entre Madrid i Nova York, on va dirigir l'Instituto Cervantes.
El 2012 va donar a la Biblioteca Nacional una part dels seus escrits, com, per exemple, quaderns de notes preses de llibres i periòdics, esborranys de novel·les, poemes inèdits de joventut i una obra inèdita de teatre escrita el 1974.[4] L'any 2013 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres.[5]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
.png)
