Antirrhinum majus és una espècie de planta amb flor silvestre i conreada en jardineria que en català rep desenes de noms populars, com ara conillets, badocs, brams d'ase, gatets, gossets, gossos, llops, sabatetes, entre altres.[3]

Thumb
Antirrhinum majus subsp. linkianum
Dades ràpides Taxonomia, Subespècies ...
Infotaula d'ésser viuAntirrhinum majus Modifica el valor a Wikidata
Thumb
Antirrhinum majus a Castelltallat, Bages
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreLamiales
FamíliaPlantaginaceae
TribuAntirrhineae
GènereAntirrhinum
EspècieAntirrhinum majus Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Subespècies
Hi ha cinc subespècies:[1][2]
  • Antirrhinum majus subsp. majus. Catalunya Aragó i Occitània.
  • Antirrhinum majus subsp. cirrhigerum (Ficalho) Franco. Sud de Portugal, sud-est d'Espanya.
  • Antirrhinum majus subsp. linkianum (Boiss. & Reut.) Rothm. Oest de Portugal endèmic.
  • Antirrhinum majus subsp. litigiosum (Pau) Rothm. Sud-est d'Espanya.
  • Antirrhinum majus subsp. tortuosum (Bosc) Rouy.
Tanca

Descripció

És una planta herbàcia i perenne amb la corol·la força gran de 35 a 45 mm, fulles lanceolades oposades o en verticils de 3, si bé de vegades les superiors són alternes. Els pètals soldats formen una flor zigomorfa que pot ser purpúria o totalment o parcialment groga, segons les varietats. Les flors són en raïm de 10 a 30 peces. El fruit és una càpsula oblonga de 10 a 14 mm amb nombroses llavors petites.[4] Són plantes pol·linitzades per borinots.

La subespècie majus viu a la terra baixa fins a l'estatge subalpí en parets i roquissars, de 0 a 1.800 m.[5] En estat silvestre, la subespècie majus presenta les varietats pseudomajus amb corol·la purpúria i tiges poc ramificades, i la varietat striatum amb corol·la totalment o parcialment groga i és una planta més ramificada.

Taxonomia

Avui dia es troba dins la família de les plantaginàcies, però abans havia estat dins la família de les escrofulariàcies. La subespècie majus és originària de Catalunya, Aragó i Occitània i subespontània a la Serra de Tramuntana de Mallorca. També ha estat estesa per l'home en gran part d'Europa occidental i central.[5] Altres subespècies són originàries del Marroc, el nord de França, Turquia i Síria.[1][2] Aquesta planta és un organisme model en la recerca científica.[6]

Referències

Wikiwand in your browser!

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.

Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.