escriptora espanyola From Wikipedia, the free encyclopedia
Ana María Matute Ausejo (Barcelona, 26 de juliol de 1925 – Barcelona, 25 de juny de 2014)[1] fou una novel·lista catalana en llengua castellana,[2] membre de la Reial Acadèmia Espanyola i professora convidada a diverses universitats estatunidenques. Matute és una de les veus més personals de la literatura espanyola del segle xx i molts la consideren la millor novel·lista de la postguerra espanyola.
 (2011)  | |
| Nom original | (es) Ana María Matute |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 26 juliol 1925 Barcelona |
| Mort | 25 juny 2014 (88 anys) Barcelona |
| Causa de mort | infart de miocardi |
| Sepultura | cementiri de Montjuïc |
| Activitat | |
| Ocupació | novel·lista, escriptora de literatura infantil, escriptora, poetessa |
| Activitat | 1948 - 25 juny 2014 |
| Membre de | Reial Acadèmia Espanyola (1996–2014) |
| Gènere | Poesia |
| Moviment | Generació del 50 |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | Ramón Eugenio de Goicoechea López (1952–1963), separació matrimonial |
| Fills | Juan Pablo Goicoechea Matute |
| Premis | |
| |
| |
Ana María era la segona de cinc fills d'una família pertanyent a la petita burgesia catalana, conservadora i religiosa. El seu pare, Facundo Matute, era propietari d'una fàbrica de paraigües. Durant la seva infantesa va viure un temps considerable a la ciutat de Madrid, però poques de les seves històries parlen sobre les experiències viscudes a la capital d'Espanya.
A quatre anys va caure greument malalta, motiu pel qual la seva família la va dur a viure amb els seus avis a Mansilla de la Sierra (La Rioja). L'estada la va influenciar profundament, com es pot apreciar a la seva antologia Historias de la Artamilla (1961), on parla de la gent que va conèixer a Mansilla.
Ana María Matute tracta molts aspectes polítics, socials i morals d'Espanya, especialment durant el període de la postguerra. La seva prosa és molt sovint lírica i pràctica. En les seves novel·les incorpora tècniques literàries associades a la novel·la modernista o surrealista. Amb totes aquestes qualitats i aquest talent literari és considerada "una escriptora essencialment realista". Basats en el seu gènere realista, molts llibres de Matute tracten del període de la vida que abasta des de la infantesa i l'adolescència fins a l'etapa adulta.
Matute utilitza molt, com a font primària, el pessimisme, la qual cosa dona a les seves novel·les una sensatesa més clara que la realitat de la vida. "L'alienació, la hipocresia, la desmoralització i la malícia" són fàcils de trobar en la ficció de les seves obres. Una de les seves característiques més comunes és l'ús de la trilogia: una obra literària composta per tres novel·les o contes que comparteixen trets comuns, però que també són diferents. Molts crítics consideren que la seva millor obra és la trilogia Los mercaderes, conformada per Primera memoria, Los soldados lloran de noche i La trampa. Sobre la seva obra es diu que, "encara que els arguments de cadascuna de les seves novel·les són independents, les uneix el tema general de la guerra civil i el retrat d'una societat dominada pel materialisme i l'interès propi".
Ana María Matute tenia deu anys quan va començar la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). La violència, l'odi, la mort, la misèria, l'angoixa i l'extrema pobresa que van venir després de la guerra la van marcar profundament a ella i a la seva narrativa. La de Matute és la infància robada pel trauma de la guerra, i les conseqüències psicològiques del conflicte i la postguerra en la mentalitat d'una nena i una joventut marcada per la guerra es reflecteixen en les seves primeres obres literàries, centrades en "els nens sorpresos", que veien totes aquelles experiències sense sentit que els envoltaven i que, malgrat que els dolgués, les havien d'entendre. Es poden observar característiques neorrealistes en obres com Los Abel (1948), Fiesta al noroeste (1953), Pequeño teatro (1954), Los hijos muertos (1958) o Los soldados lloran de noche (1964). En totes aquestes obres, la mirada protagonista infantil o adolescent és el més excel·lent i marca un distanciament afectiu entre realitat i sentiment o capacitat d'entendre. Són obres que s'inicien amb gran lirisme i que a poc a poc se submergeixen en un realisme exacerbat.
Mentre va viure a Castella i Lleó va assistir a un col·legi religiós de Madrid. Fou en aquell moment quan va escriure la seva primera novel·la, Pequeño teatro, a 17 anys, si bé es va publicar onze anys més tard. El 1949 escriu Luciérnagas, amb la qual va quedar finalista del Premi Nadal de novel·la, tot i que la censura va impedir que es publiqués.
El 17 de novembre de 1952, Matute es casà amb l'escriptor Ramón Eugenio de Goicoechea, amb qui l'any 1954 tindria un fill, Juan Pablo Goicoechea, al qual ha dedicat una gran part de les seves obres infantils. Se separà del seu marit el 1963 i, com a resultat de les lleis espanyoles del moment, després de la separació no tingué dret a veure el seu fill, ja que el seu espòs va obtenir la tutela del nen, un fet que li va causar problemes emocionals.
Després d'anys de silenci narratiu, i amb una dècada del 1970 amb molt pocs títols publicats (si bé aquesta escassedat de títols no va estar en contradicció amb la qualitat, fet pel qual va ser nominada al Premi Nobel de Literatura el 1976), el 1984 la van guardonar amb el Premi Nacional de Literatura Infantil per la seva obra Sólo un pie descalzo. El 1996 publicà Olvidado Rey Gudú i fou escollida membre de la Reial Acadèmia Espanyola,[3] on va ocupar el seient K majúscula, i es va convertir en la quarta dona que formava part d'aquesta entitat.[4]
Membre honorari de la Hispanic Society of America, hi ha un premi literari que duu el seu nom, i els seus llibres s'han traduït a vint-i-tres idiomes. L'any 2007 va rebre el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles al conjunt de la seva tasca literària. El novembre del 2010 se li concedí el Premi Miguel de Cervantes, el més prestigiós de la llengua castellana.
Morí als 88 anys, el 2014, deixant una novel·la inacabada, Demonios familiares. Les seves restes van ser incinerades.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
