Amélie Mauresmo

Amélie Simone Mauresmo (Saint-Germain-en-Laye, 5 de juliol de 1979) és una extennista professional francesa que fou número 1 del rànquing individual femení. En el seu palmarès destaquen dos títols de Grand Slam (Open d'Austràlia 2006 i Wimbledon 2006) i una medalla olímpica d'argent als Jocs Olímpics d'Atenes (2004).

Amélie Mauresmo

(2014)
Biografia
Naixement	5 juliol 1979 (45 anys) Saint-Germain-en-Laye (França)
Residència	Ginebra
Alçada	175 cm
Pes	69 kg
Lateralitat	dretana
Activitat
Ocupació	entrenadora de tennis (2010–), tennista (1993–2009)
Activitat	1993 - 3 desembre 2009
Patrimoni net estimat	15.022.476 $
Nacionalitat esportiva	França
Esport	tennis
Disciplina esportiva	tennis individual tennis dobles
Mà de joc	dretana  i revés a una mà
Entrenat per	Loïc Courteau (2002–2008) Alexia Dechaume (2000–2002) Isabelle Demongeot (1999–2002)
Modalitat Partit de tennis Rècord personal Tennis individual 545–227   25 1 (2004) Tennis dobles 92–62 3 29 (2006) Hall of fame Info HOF WTA Info WTA
Trajectòria   Equip Competició 1998-2009 Equip de Copa Federació de França
Participà en
2004	Tennis als Jocs Olímpics d'estiu de 2004 - Individual femení  (medalla d'argent olímpica)
2000	Tennis als Jocs Olímpics d'estiu de 2000
Premis
(29 novembre 2023)  Oficial de l'Orde Nacional del Mèrit (2015)  International Tennis Hall of Fame  Dama de la Legió d'Honor

Va guanyar 22 títols individuals, entre ells l'Obert d'Austràlia, Wimbledon en 2006 i el Masters femení de Los Angeles 2005, i també tres en dobles. Fou número 1 de la classificació WTA en 2006 durant 34 setmanes. A més, guanyà la medalla de plata en la competició d'individuals de los Jocs Olímpics d'Atenes 2004.

El 3 de desembre de 2009 va anunciar oficialment la seva retirada del tennis en una conferència de premsa a París.^[1][2] L'any 2016 fou inclosa en el International Tennis Hall Of Fame.^[3]

Biografia

Va néixer a Saint-Germain-en-Laye l'any 1979, filla de Françoise i Francis, i germana de Fabien. Començà a jugar a tennis amb quatre anys, inspirada per l'èxit del tennista francès Yannick Noah.

L'any 2006 fou condecorada amb la distinció Legió d'Honor pel President de la República francesa Jacques Chirac, mentre que el 2007 fou guardonada amb el premi Laureus a l'esportista revelació de l'any. El 2008 aparegué en la pel·lícula francesa Astèrix als Jocs Olímpics interpretant una esportista anomenada Amélix.

El 2012 fou escollida capitana de l'equip francès de la Fed Cup, classificant l'equip pel Grup Mundial I l'any 2014.

Torneigs de Grand Slam

Individual: 3 (2−1)

Resultat	Núm.	Any	Torneig	Oponent	Marcador
Finalista	1.	1999	Open d'Austràlia	Martina Hingis	2−6, 3−6
Campiona	1.	2006	Open d'Austràlia	Justine Henin	6−1, 2−0, retirada
Campiona	2.	2006	Wimbledon	Justine Henin	2−6, 6−3, 6−4

Dobles femenins: 1 (0−1)

Resultat	Núm.	Any	Torneig	Parella	Oponents	Marcador
Finalista	1.	2005	Wimbledon	Svetlana Kuznetsova	Cara Black Liezel Huber	2−6, 1−6

Jocs Olímpics

Individual

Any	Campionat	Oponent	Resultat
2004	Jocs Olímpics, Atenes, Grècia	Justine Henin	3−6, 3−6

Carrera esportiva

Aconseguí disputar la final de l'Open d'Austràlia l'any 1999 sense ser cap de sèrie i havent derrotat la número 1 Lindsay Davenport. No va poder fer el mateix amb la número 2 Martina Hingis en la final. Tot just fou la segona tennista francesa en disputar la final d'aquest torneig després de Mary Pierce (1995). Després d'aquest torneig es feu pública la seva homosexualitat i patí les burles d'algunes de les seves contrincants.^[4]

A final de 2003 va disputar una nova edició de la Copa Masters i aconseguí classificar-se per primera vegada per la final, però fou superada per Kim Clijsters. L'any 2004 disputà les semifinals de Wimbledon i guanyà la medalla d'argent en els Jocs Olímpics d'Atenes en caure a la final davant Justine Henin. Malgrat no haver guanyat cap títol de Grand Slam, va guanyar cinc títols de vuit finals individuals que li permeteren escalar al número 1 del rànquing individual al setembre d'aquest any, esdevenint la primera tennista francesa en aconseguir aquest honor en l'Era Open. Durant el 2005 va guanyar tres títols però sense èxit en els Grand Slams, i en aquesta edició va guanyar per primera vegada la Copa Masters davant la seva compatriota Mary Pierce.

Aquest títol li va donar molta confiança i tot just començar la temporada 2006 va imposar-se a l'Open d'Austràlia a Justine Henin, el primer Grand Slam de la seva carrera. Va encadenar dos títols més consecutivament (París i Anvers) que li van permetre recuperar el número 1 al cap d'unes setmanes. Al Roland Garros va caure en quarta ronda i a continuació a caure en primera ronda d'Eastbourne. Tanmateix també hi va participar en dobles amb Svetlana Kuznetsova de parella i es van endur el títol, el segon en dobles de la seva carrera. A Wimbledon superà a la resta de favorites aconseguint el segon Grand Slam de l'any, derrotant a Henin en la final. Va esdevenir la primera tennista francesa en coronar-se a Wimbledon des de Suzanne Lenglen l'any 1925. L'estiu descansà per recuperar-se d'uns dolors a l'engonal i tornà poc abans del US Open. En aquest torneig avançà fins a semifinals, on fou derrotada per Maria Xaràpova. A final de temporada fou finalista a la Copa Masters en caure contra Henin en la final. Acabà l'any en la tercera posició del rànquing individual per darrere de Henin i Xaràpova.

A principis de 2007 va caure per sorpresa en quarta ronda davant Lucie Šafářová però aconseguí el títol a Anvers, tercer títol consecutiu en aquest torneig. A Dubai fou finalista en caure davant Henin. El 26 de març de 2007 fou distingida amb el títol de Cavaller de la Legió d'Honor pel President francès Jacques Chirac. Va patir una apendicitis només començar la primavera i va renunciar a participar en diversos torneigs per la seva recuperació. Arribà en condicions per disputar el Roland Garros però Šafářová s'interposà en el seu camí tot just en tercera ronda. Fou finalista en el primer torneig disputat sobre gespa (Eastbourne) en ser derrotada per Henin. A Wimbledon, on defensava corona, va caure en quarta ronda davant Nicole Vaidišová. A l'estiu no renuncià a participar en el US Open per falta de ritme, i retornà al circuit a Pequín, on fou superada a quarts de final per Peng Shuai. En la resta de torneigs, el seu rendiment fou molt mediocre i ni tan sols aconseguí classificar-se per la Copa Masters de final de temporada, ja que va caure del Top 15 en el rànquing.

La temporada 2008 els resultats continuaren sent negatius, i per exemple a l'Open d'Austràlia només va arribar a tercera ronda derrotada per Casey Dellacqua. En la resta de torneigs com Gold Coast, París, Doha, Dubai, Indian Wells, Miami o Amelia Island va caure en segona ronda, tercera, o quarts de final en el millor dels casos. En el Roland Garros també fou superada en segona ronda per Carla Suárez Navarro. Sobre gespa no millorà el seu rendiment i va caure en segona ronda a Eastbourne i tercera a Wimbledon davant Serena Williams, malgrat que en aquests torneigs es va veure afectada per dolors a la cuixa que li van impedir jugar al 100%. A continuació es van disputar els Jocs Olímpics de Pequín però Mauresmo va declinar la invitació de la federació francesa de tennis.^[5] Després de dos mesos de descans per recuperar-se dels dolors a la cuixa, Mauresmo va retornar al circuit amb una important millora en el seu joc. A Cincinnati es va classificar per les semifinals fins a perdre davant Nathalie Dechy, i també va caure a semifinals a New Haven. Malauradament, al US Open no va passar de quarta ronda en ser derrotada per Flavia Pennetta. Al setembre va anunciar que abandonava el seu entrenador de molts anys, Loic Courteau, degut als mals resultats. En la resta de la temporada, els seus resultats foren lamentables caient en primera ronda en la majoria de torneigs (Tòquio, Pequín, Zuric), i només a Moscou arribà a segona ronda, i a Luxemburg a quarts de final. Acabà l'any en la posició 24 del rànquing individual.

En l'inici de 2009 va debutar a Brisbane arribant a semifinals, però s'hagué de retirar per lesió. A l'Open d'Austràlia només va poder arribar a tercera ronda en ser derrotada per Victoria Azarenka. Poc després aconseguí el seu primer títol en dos anys a París superant a Ielena Deméntieva en la final. A Indian Wells no va passar de tercera ronda, i a Miami de quarta. Per sorpresa, s'imposà en la final de dobles junt a la russa Kuznetsova. A Madrid aconseguí disputar les semifinals però fou superada per Caroline Wozniacki. Al Roland Garros va caure tot just en primera ronda en mans d'Anna-Lena Grönefeld. A Wimbledon va arribar a quarta ronda fins a ser vençuda per Dinara Safina, en l'estrena del sostre retràctil de l'estadi principal a causa de la pluja. Al US Open tampoc va superar la segona ronda, aquest cop en perdre contra Aleksandra Wozniak. El 3 de desembre anuncià la seva retirada del tennis en una conferència de premsa a París, acabant finalment en la 21a posició del rànquing individual.^[6]

Entrenadora

Un cop retirada del circuit de tennis professional va iniciar la seva carrera com a entrenadora de tennis. La primera col·laboració que va ffer fou pel seu compatriota Michaël Llodra durant el juny i juliol de 2010, únicament per preparar els torneigs sobre gespa. Al novembre d'aquest any també va córrer la seva primera marató, concretament a Nova York. Pel Roland Garros de 2011 tenia previst tornar a competir però només en el quadre de dobles mixtos junt a Llodra, però fou desqualificada prèviament a causa de no haver-se registrat en el programa anti-dopatge obligatori per competir en el circuit.

El 2012 va col·laborar amb la tennista belarussa Victoria Azarenka, número 1 en aquell moment, per tal de consolidar el seu estil de joc i poder mantenir el nivell tennístic. A l'estiu fou nomenada capitana de l'equip francès de Copa Federació.^[7] El 2013 va començar a entrenar la francesa Marion Bartoli, any que va guanyar el seu primer títol de Grand Slam a Wimbledon, i sense cedir cap set. El 2014 va anunciar que entrenaria l'escocès Andy Murray, en principi només pels torneigs sobre gespa.^[8] Degut als bons resultats aconseguits fins al final de temporada, Mauresmo va seguir com a entrenadora de Murray.

Palmarès

Medaller
Representa: França
Tennis
Jocs Olímpics
	Atenes 2004	Individual femení

Individual: 48 (25−23)

Abans de 2009 Després de 2009 Grand Slam (2−1) Jocs Olímpics Argent (1) WTA Tour Championships (1−2) Tier I (6−5) Premier Mandatory (0−0) Tier II (14−12) Premier 5 (0−0) Tier III (0−2) Premier (0−0) Tier IV i V (1−0) International (1−0)

Títols per superfície Dura (13−11) Gespa (1−1) Terra batuda (6−7) Moqueta (5−4)

Resultat	Núm.	Data	Torneig	Superfície	Oponent	Marcador
Finalista	1.	11 de maig de 1998	Berlín, Alemanya	Terra batuda	Conchita Martínez	4−6, 4−6
Finalista	2.	18 de gener de 1999	Open d'Austràlia, Austràlia	Dura	Martina Hingis	2−6, 3−6
Finalista	2.	22 de febrer de 1999	París, França	Moqueta (i)	Serena Williams	2−6, 6−3, 6−7(4)
Guanyadora	1.	18 d'octubre de 1999	Bratislava, Eslovàquia	Dura (i)	Kim Clijsters	6−3, 6−3
Guanyadora	2.	1 de gener de 2000	Sydney, Austràlia	Dura	Lindsay Davenport	7−6(2), 6−4
Finalista	4.	1 de maig de 2000	Bol, Croàcia	Terra batuda	Tina Pisnik	6−7(4), 6−7(2)
Finalista	5.	15 de maig de 2000	Roma, Itàlia	Terra batuda	Monica Seles	2−6, 6−7(4)
Guanyadora	3.	5 de febrer de 2001	París	Moqueta (i)	Anke Huber	7−6(2), 6−1
Guanyadora	4.	12 de febrer de 2001	Niça, França	Dura (i)	Magdalena Maleeva	6−2, 6−0
Guanyadora	5.	9 d'abril de 2001	Amelia Island, Estats Units	Terra batuda	Amanda Coetzer	6−4, 7−5
Guanyadora	6.	7 de maig de 2001	Berlín	Terra batuda	Jennifer Capriati	6−4, 2−6, 6−3
Finalista	6.	14 de maig de 2001	Roma (2)	Terra batuda	Jelena Dokić	6−7(3), 1−6
Guanyadora	7.	18 de febrer de 2001	Dubai, Emirats Àrabs Units	Dura	Sandrine Testud	6−4, 7−6(3)
Guanyadora	8.	12 d'agost de 2002	Mont-real, Canadà	Dura	Jennifer Capriati	6−4, 6−1
Finalista	7.	3 de febrer de 2003	París (2)	Moqueta (i)	Serena Williams	3−6, 2−6
Guanyadora	9.	28 d'abril de 2003	Varsòvia, Polònia	Terra batuda	Venus Williams	6−7(6), 6−0, 3−0, ret.
Finalista	8.	12 de maig de 2003	Roma (3)	Terra batuda	Kim Clijsters	6−3, 6−7(3), 0−6
Finalista	9.	29 de setembre de 2003	Moscou, Rússia	Moqueta (i)	Anastasia Mískina	2−6, 4−6
Guanyadora	10.	27 d'octubre de 2003	Filadèlfia, Estats Units	Dura	Anastasia Mískina	5−7, 6−0, 6−2
Finalista	10.	3 de novembre de 2003	WTA Tour Championships, Los Angeles, Estats Units	Dura (i)	Kim Clijsters	2−6, 0−6
Finalista	11.	12 de gener de 2004	Sydney	Dura	Justine Henin	4−6, 4−6
Finalista	12.	5 d'abril de 2004	Amelia Island	Terra batuda	Lindsay Davenport	4−6, 4−6
Guanyadora	11.	3 de maig de 2004	Berlín (2)	Terra batuda	Venus Williams	Renúncia
Guanyadora	12.	10 de maig de 2004	Roma	Terra batuda	Jennifer Capriati	3−6, 6−3, 7−6(6)
Guanyadora	13.	2 d'agost de 2004	Mont-real (2)	Dura	Elena Likhovtseva	6−1, 6−0
Finalista	13.	16 d'agost de 2004	Jocs Olímpics, Atenes, Grècia	Dura	Justine Henin	3−6, 3−6
Finalista	14.	4 d'octubre de 2004	Filerstadt, Alemanya	Dura	Lindsay Davenport	2−6, retirada
Guanyadora	14.	18 d'octubre de 2004	Linz, Àustria	Dura	Elena Bovina	6−2, 6−0
Guanyadora	15.	25 d'octubre de 2004	Filadèlfia (2)	Dura	Vera Zvonariova	3−6, 6−2, 6−2
Finalista	15.	7 de febrer de 2005	París (3)	Moqueta (i)	Dinara Safina	4−6, 6−2, 3−6
Guanyadora	16.	2 de febrer de 2005	Anvers, Bèlgica	Moqueta	Venus Williams	4−6, 7−5, 6−4
Guanyadora	17.	9 de maig de 2005	Roma (2)	Terra batuda	Patty Schnyder	2−6, 6−3, 6−4
Finalista	16.	22 d'agost de 2005	New Haven, Estats Units	Dura	Lindsay Davenport	4−6, 4−6
Finalista	17.	3 d'octubre de 2005	Filerstadt (2)	Dura	Lindsay Davenport	2−6, 4−6
Guanyadora	18.	31 d'octubre de 2005	Filadèlfia (3)	Dura	Ielena Deméntieva	7−5, 2−6, 7−5
Guanyadora	19.	13 de novembre de 2005	WTA Tour Championships, Los Angeles	Dura (i)	Mary Pierce	5−7, 7−6(3), 6−4
Guanyadora	20.	28 de gener de 2006	Open d'Austràlia	Dura	Justine Henin	6−1, 2−0, retirada
Guanyadora	21.	12 de febrer de 2006	París (2)	Moqueta (i)	Mary Pierce	6−1, 7−6(2)
Guanyadora	22.	19 de febrer de 2006	Anvers (2)	Moqueta	Kim Clijsters	3−6, 6−3, 6−3
Finalista	18.	27 de febrer de 2006	Doha, Qatar	Dura	Nàdia Petrova	6−3, 7−5
Guanyadora	23.	8 de juliol de 2006	Wimbledon, Regne Unit	Gespa	Justine Henin	2−6, 6−3, 6−4
Finalista	19.	18 de setembre de 2006	Pequín, Xina	Dura	Svetlana Kuznetsova	4−6, 0−6
Finalista	20.	6 de novembre de 2006	WTA Tour Championships, Madrid, Espanya	Dura (i)	Justine Henin	4−6, 3−6
Guanyadora	24.	18 de febrer de 2007	Anvers (3)	Moqueta	Kim Clijsters	6−4, 7−6(4)
Finalista	21.	18 de febrer de 2007	Dubai	Dura	Justine Henin	4−6, 5−7
Finalista	22.	21 de maig de 2007	Estrasburg, França	Terra batuda	A. Medina Garrigues	4−6, 6−4, 4−6
Finalista	23.	18 de juny de 2007	Eastbourne, Regne Unit	Gespa	Justine Henin	5−7, 7−6(4), 6−7(2)
Guanyadora	25.	15 de febrer de 2009	París (3)	Dura (i)	Ielena Deméntieva	7−6(7), 2−6, 6−4

Períodes com a número 1

Núm.	Precedida per	Dates	Succeïda per	Setmanes	Acumulat
1.	Justine Henin	13/09/2004 − 17/10/2004	Lindsay Davenport	5	5
2.	Kim Clijsters	20/03/2006 − 12/11/2006	Justine Henin	34	39

Dobles femenins: 4 (3−1)

Abans de 2009 Després de 2009 Grand Slam (0−1) WTA Tour Championships (0−0) Tier I (0−0) Premier Mandatory (0−0) Tier II (2−0) Premier 5 (0−0) Tier III (0−0) Premier (1−0) Tier IV i V (0−0) International (0−0)

Títols per superfície Dura (1−0) Gespa (1−1) Terra batuda (0−0) Moqueta (1−0)

Resultat	Núm.	Data	Torneig	Superfície	Parella	Oponents	Marcador
Guanyadora	1.	16 d'octubre de 2000	Linz, Àustria	Moqueta (i)	Chanda Rubin	Ai Sugiyama Nathalie Tauziat	6−4, 6−4
Finalista	1.	3 de juliol de 2005	Wimbledon, Regne Unit	Gespa	Svetlana Kuznetsova	Cara Black Liezel Huber	2−6, 1−6
Guanyadora	2.	16 de juny de 2006	Eastbourne, Regne Unit	Gespa	Svetlana Kuznetsova	Liezel Huber Martina Navrátilová	6−2, 6−4
Guanyadora	3.	5 d'abril de 2009	Indian Wells, Estats Units	Dura	Svetlana Kuznetsova	Květa Peschke Lisa Raymond	4−6, 6−3, [10−3]

Equips: 2 (1−1)

Resultat	Núm.	Data	Torneig	Superfície	Equip	Oponents	Resultat
Guanyadora	1.	22−23 de novembre de 2003	Copa Federació, Moscou, Rússia	Moqueta (i)	S. Cohen-Aloro Emilie Loit Mary Pierce	Martina Navrátilová Lisa Raymond Meghann Shaughnessy Alexandra Stevenson	4–1
Finalista	1.	17−18 de setembre de 2005	Copa Federació, París, França	Terra batuda	Nathalie Dechy Tatiana Golovin Mary Pierce	Ielena Deméntieva Vera Duixévina Anastasia Mískina Dinara Safina	2–3

Trajectòria

Individual

Torneig	1994	1995	1996	1997	1998	1999	2000	2001	2002	2003	2004	2005	2006	2007	2008	2009	Títols	V − D
Open d'Austràlia	A	A	Q	Q	3R	F	2R	4R	QF	A	QF	QF	G	4R	3R	3R	1 / 14	38 – 9
Roland Garros	A	1R	2R	2R	1R	2R	4R	1R	4R	QF	QF	3R	4R	3R	2R	1R	0 / 16	25 – 15
Wimbledon	A	A	A	Q	2R	A	1R	3R	SF	A	SF	SF	G	4R	3R	4R	1 / 11	35 – 9
US Open	A	A	A	A	3R	4R	A	QF	SF	QF	QF	QF	SF	A	4R	2R	0 / 11	35 – 10
Jocs Olímpics	NC		A	No celebrat			1R	No celebrat			F	No celebrat			A	NC	0 / 2	5 – 2
WTA Championships	A	A	A	A	A	1R	A	1R	A	F	SF	G	F	A	A	A	1 / 6	12 – 9
Total Victòries−Derrotes	3−6	14−10	9−7	26−20	31−23	36−15	24−13	46−12	48−15	53−16	63−11	56−17	51−14	28−15	32−19	27−14	547 – 227
Rànquing a final d'any	827	290	159	109	29	10	16	9	6	4	2	3	3	18	24	15
Llegenda: G: Guanyadora; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin;

Dobles femenins

Torneig	1995	1996	1997	1998	1999	2000	2001	2002	2003	2004	2005	2006	2007	2008	2009	Títols	V − D
Open d'Austràlia	A	A	A	A	QF	2R	A	A	A	A	A	3R	2R	2R	A	0 / 5	8 – 5
Roland Garros	1R	1R	2R	2R	1R	1R	A	1R	A	A	A	A	1R	A	A	0 / 8	2 – 8
Wimbledon	A	A	A	A	A	3R	2R	A	A	A	F	2R	A	A	3R	0 / 5	11 – 5
US Open	A	A	A	A	3R	A	2R	A	A	A	A	A	A	A	A	0 / 2	3 – 2
Jocs Olímpics	NC	A	No celebrat			QF	No celebrat			2R	No celebrat			A	NC	0 / 2	2 – 2
Rànquing a final d'any	284	671	–	151	85	53	197	182	–	138	64	57	302	144	57
Llegenda: G: Guanyadora; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin;

Referències

1. «Amélie Mauresmo anuncia que deixa el tenis». 3cat24, 03-12-2009. [Consulta: 4 desembre 2009].
2. «Former Wimbledon champion Amelie Mauresmo retires at 30» (en anglès). BBC, 03-12-2009. [Consulta: 4 desembre 2009].
3. «Justine Henin, Amelie Mauresmo inducted into the International Tennis Hall of Fame» (en anglès). TennisFame.com, 16-07-2016. [Consulta: 20 juliol 2016].
4. D'Amboise, Angela. «Lesbian Tennis Star Amelie Mauresmo Named World's Top Player» (en anglès). GaySports.com. Arxivat de l'original el 2007-07-03. [Consulta: 25 abril 2014].
5. «French stars to miss the Olympics» (en anglès). BBC, 21-07-2008. [Consulta: 29 maig 2014].
6. «Former Wimbledon champion Amelie Mauresmo retires at 30» (en anglès). BBC, 03-12-2009. [Consulta: 3 juny 2014].
7. «Mauresmo replaces Escude as French Fed Cup captain» (en anglès). FedCup.com, 19-07-2012. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 8 juny 2014].
8. «Andy Murray appoints Amelie Mauresmo as coach» (en anglès). BBC, 08-06-2014. [Consulta: 8 juny 2014].

Enllaços externs

• Lloc web oficial Arxivat 2007-02-02 a Wayback Machine. (francès) (anglès)
• Amélie Mauresmo a la WTA (anglès)
• Amélie Mauresmo a la Federació Internacional de Tennis (anglès)
• Amélie Mauresmo al lloc web de la Billie Jean King Cup (anglès)