Ameland
From Wikipedia, the free encyclopedia
Ameland (frisó It Amelân) és una de les illes situades entre el Mar del Nord i el Mar de Wadden, les illes frisones. A l'oest hi té Skylge mentre que a l'est Schiermonnikoog. Pertany a la província de Frísia, Països Baixos.
| |||||
| Tipus | municipi dels Països Baixos | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Regne dels Països Baixos | ||||
| País | Països Baixos | ||||
| Província | Província de Frísia | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 3.746 (2021) (13,95 hab./km²) | ||||
| Llars | 1.610 (2015) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 268,5 km² | ||||
| Aigua | 77,62 % | ||||
| Banyat per | Mar del Nord i mar de Wadden | ||||
| Altitud | 4 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 9160–9164 | ||||
| Fus horari | |||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | Clèveris (2014–) | ||||
| Lloc web | ameland.nl | ||||
Està enterament ocupada pel municipi homònim, de 273,00 km², dels quals 57,57 km² corresponen a terra ferma (essencialment dunes) i els restants 215,43 a aigua. Tenia 3.839 habitants l'1 de juliol del 2024.[1]
Nuclis de població
Té quatre nuclis de població Ballum, Buren, Hollum i Nes.
| Nom | Població |
| Hollum | 1330 |
| Nes | 1110 |
| Buren | 670 |
| Ballum | 310 |
Font: CBS
Història
.png)
Ameland és esmentada per primer cop com a Ambla al segle viii com a tributària del comtat d'Holanda, fins que el 1424 el seu senyor Ritske Jelmera la va declarar «senyoriu lliure» (vrijheerschap).[2] Tot i que Holanda, Frísia i l'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic es van oposar a aquesta condició de quasi-independent, continuà sent un senyoriu lliure fins que l'últim senyor la família governant, Cammingha, va morir el 1708. Després d'això, l'estatúder frisó Joan Guillem Friso d'Orange-Nassau es va convertir en senyor d'Ameland i després d'ell, el seu fill i estatúder dels Països Baixos Guillem IV d'Orange-Nassau i el seu net Guillem V d'Orange-Nassau.[3] Només en la Constitució de 1813 l'illa va ser finalment integrada als Països Baixos (a la província de Frísia). Els reis i reines dels Països Baixos, però, segueixen mantenint el títol de vrijheid van Ameland fins avui.[3]
El 1871 i 1872, es va construir un dic entre Ameland i la terra ferma per una societat per a la recuperació de terres frisones del mar. El dic anava de Holwerd a Bueren i tenia una longitud de 8,7 kilòmetres. La província i el regne neerlandès pagaren acada treballador 200.000 florins. Al final, no va tenir èxit; el dic no va resultar ser durador i el 1882, després de les fortes tempestes d'hivern, es van aturar la reparació i el manteniment de la presa. El dic encara pot ser vist parcialment durant la marea baixa. La presa de Holwerd és el començament d'aquest dic.[4]
El 1940 les tropes alemanyes van ser transportades en ferry fins a l'illa i en qüestió d'hores Ameland estava sota el control de la Wehrmacht. A causa del seu limitat valor militar els Aliats mai van envair Ameland. Les forces alemanyes a l'illa no es va rendir fins al 2 de juny de 1945, gairebé un mes després de la derrota de l'Alemanya nazi.[5]
Administració
Des del 16 de gener del 2020, l'alcalde del municipi és Leo Pieter Stoel del VVD.[6] Els 11 membres del consistori municipal són, des del 2022:
| Període | Nom | Partit |
|---|---|---|
| 1837 - 1888 | Daniël W. Crommelin, baron van Heeckeren | |
| 1888 - 1894 | Daniël J.W. Crommelin, baron van Heeckeren | |
| ... | ||
| 1906 - 1942 | Johan Benjamin William Bolomeij | |
| 1942 - 1945 | Bouk Bakker | NSB |
| 1945 - 1955 | Roel (R.) Walda | |
| 1955 - 1961 | F.G.A. Huber | |
| 1962 - 1973 | J. Siderius | PvdA |
| 1973 - 1976 | Drs. Pieter (P.) Zevenbergen | VVD |
| 1976 - 1985 | Mr. Hans (J.H.) Lesterhuis | PvdA |
| 1985 - 1993 | Mr. Michiel (M.) Zonnevylle | VVD |
| 1993 - 1994 | Bendiks (B.W.) Cazemier (accidental) | CDA |
| 1994 - 2000 | Mr. Roel (R.S.) Cazemier | VVD |
| 2001 - 2006 | Paul (P.J.J.) Verhoeven | VVD |
| 2006 - 2006 | Hans (J.H.) Lesterhuis (accidental) | PvdA |
| 2006 - 2018 | Albert (A.) de Hoop | D66 |
| 2018 - 2020 | Gerard (G.) van Klaveren (accidental) | VVD |
| 2020 - | Leo Pieter (L.P.) Stoel | VVD |
Personatges il·lustres
- Jan Bruin, futbolista
- Hannes de Boer, saltador de longitud
- Johannes de Jong, arquebisbe catòlic d'Utrecht
Galeria d'imatges
Far d'Ameland
Tocat tradicional de l'illa
Ajuntament
Referències
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.