Ameland

Ameland (frisó It Amelân) és una de les illes situades entre el Mar del Nord i el Mar de Wadden, les illes frisones. A l'oest hi té Skylge mentre que a l'est Schiermonnikoog. Pertany a la província de Frísia, Països Baixos.

Ameland

Bandera Escut d'armes
Tipus	municipi dels Països Baixos
Localització
53° 27′ 00″ N, 5° 45′ 14″ E
Estat	Regne dels Països Baixos
País	Països Baixos
Província	Província de Frísia
Conté la subdivisió	Ballum Buren Hollum Nes
Població humana
Població	3.746 (2021) (13,95 hab./km²)
Llars	1.610 (2015)
Geografia
Superfície	268,5 km²
Aigua	77,62 %
Banyat per	Mar del Nord i mar de Wadden
Altitud	4 m
Limita amb	Schiermonnikoog Terschelling Waadhoeke Dongeradeel Het Bildt Noardeast-Fryslân
Identificador descriptiu
Codi postal	9160–9164
Fus horari	UTC+01:00
Altres
Agermanament amb	Clèveris (2014–)
Lloc web	ameland.nl

Està enterament ocupada pel municipi homònim, de 273,00 km², dels quals 57,57 km² corresponen a terra ferma (essencialment dunes) i els restants 215,43 a aigua. Tenia 3.839 habitants l'1 de juliol del 2024.^[1]

Nuclis de població

Té quatre nuclis de població Ballum, Buren, Hollum i Nes.

Nom	Població
Hollum	1330
Nes	1110
Buren	670
Ballum	310

Font: CBS

Història

Imatge per satèl·lit de l'illa

Vista aèria d'Ameland

Ameland és esmentada per primer cop com a Ambla al segle viii com a tributària del comtat d'Holanda, fins que el 1424 el seu senyor Ritske Jelmera la va declarar «senyoriu lliure» (vrijheerschap).^[2] Tot i que Holanda, Frísia i l'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic es van oposar a aquesta condició de quasi-independent, continuà sent un senyoriu lliure fins que l'últim senyor la família governant, Cammingha, va morir el 1708. Després d'això, l'estatúder frisó Joan Guillem Friso d'Orange-Nassau es va convertir en senyor d'Ameland i després d'ell, el seu fill i estatúder dels Països Baixos Guillem IV d'Orange-Nassau i el seu net Guillem V d'Orange-Nassau.^[3] Només en la Constitució de 1813 l'illa va ser finalment integrada als Països Baixos (a la província de Frísia). Els reis i reines dels Països Baixos, però, segueixen mantenint el títol de vrijheid van Ameland fins avui.^[3]

El 1871 i 1872, es va construir un dic entre Ameland i la terra ferma per una societat per a la recuperació de terres frisones del mar. El dic anava de Holwerd a Bueren i tenia una longitud de 8,7 kilòmetres. La província i el regne neerlandès pagaren acada treballador 200.000 florins. Al final, no va tenir èxit; el dic no va resultar ser durador i el 1882, després de les fortes tempestes d'hivern, es van aturar la reparació i el manteniment de la presa. El dic encara pot ser vist parcialment durant la marea baixa. La presa de Holwerd és el començament d'aquest dic.^[4]

El 1940 les tropes alemanyes van ser transportades en ferry fins a l'illa i en qüestió d'hores Ameland estava sota el control de la Wehrmacht. A causa del seu limitat valor militar els Aliats mai van envair Ameland. Les forces alemanyes a l'illa no es va rendir fins al 2 de juny de 1945, gairebé un mes després de la derrota de l'Alemanya nazi.^[5]

Administració

Des del 16 de gener del 2020, l'alcalde del municipi és Leo Pieter Stoel del VVD.^[6] Els 11 membres del consistori municipal són, des del 2022:

Resultats eleccions municipals 2022

Partit	Escons
AmelandEén	4
Algemeen Belang Ameland	3
CDA	1
Ameland '82	1
PvdA	1
VVD	1
Font:[7]

Llista de burgemeester (alcaldes)

Període	Nom	Partit
1837 - 1888	Daniël W. Crommelin, baron van Heeckeren
1888 - 1894	Daniël J.W. Crommelin, baron van Heeckeren
...
1906 - 1942	Johan Benjamin William Bolomeij
1942 - 1945	Bouk Bakker	NSB
1945 - 1955	Roel (R.) Walda
1955 - 1961	F.G.A. Huber
1962 - 1973	J. Siderius	PvdA
1973 - 1976	Drs. Pieter (P.) Zevenbergen	VVD
1976 - 1985	Mr. Hans (J.H.) Lesterhuis	PvdA
1985 - 1993	Mr. Michiel (M.) Zonnevylle	VVD
1993 - 1994	Bendiks (B.W.) Cazemier (accidental)	CDA
1994 - 2000	Mr. Roel (R.S.) Cazemier	VVD
2001 - 2006	Paul (P.J.J.) Verhoeven	VVD
2006 - 2006	Hans (J.H.) Lesterhuis (accidental)	PvdA
2006 - 2018	Albert (A.) de Hoop	D66
2018 - 2020	Gerard (G.) van Klaveren (accidental)	VVD
2020 -	Leo Pieter (L.P.) Stoel	VVD

Personatges il·lustres

• Jan Bruin, futbolista
• Hannes de Boer, saltador de longitud
• Johannes de Jong, arquebisbe catòlic d'Utrecht

Galeria d'imatges

• 
  Far d'Ameland
• 
  Tocat tradicional de l'illa
• 
  Ajuntament

Referències

1. «Kerncijfers wijken en buurten 2024» (en neerlandès). Oficina Central d'Estadística, 28-08-2024. [Consulta: 30 agost 2024].
2. «De Plek 2: Ameland» (en neerlandès). VPRO, 14-04-1992. [Consulta: 2 novembre 2024].
3. Ritsema, A. «De geschiedenis van Ameland: een onafhankelijk ministaatje» (en neerlandès). Scientias.nl, 15-08-2015. [Consulta: 2 novembre 2024].
4. «Verbindingsdam» (en neerlandès). Oficina de Turisme Ameland. [Consulta: 2 novembre 2024].
5. Van den Berg, J. «De schimmenrijkjes in de Waddenzee werden een voor een bevrijd. ‘De Duitsers waren opgefokt’» (en neerlandès). De Volkskrant. [Consulta: 2 novembre 2024].
6. «Ameland haalt nieuwe burgemeester Leo Pieter Stoel binnen met KNRM-boot» (en neerlandès). Omrop Fryslân, 16-01-2020. [Consulta: 2 novembre 2024].
7. «Gemeenteraad 16 maart 2022» (en neerlandès). Kiesraad. [Consulta: 2 novembre 2024].

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons

• Pàgina de l'ajuntament Arxivat 2021-02-04 a Wayback Machine.