Alina Szeminska (Varsòvia, 12 de setembre de 1907 -14 de febrer de 1986) fou una psicòloga i professora d'universitat polonesa, que va iniciar juntament amb Jean Piaget l'estudi de la numeració i les capacitats dels nens per construir representacions mentals, independentment dels objectes, de la seva diversitat, i també de la seva propietat perceptiva.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 setembre 1908  Varsòvia (Polònia) |
| Mort | 14 febrer 1986 (77 anys) Varsòvia (Polònia) |
| Sepultura | Cementiri de Powązki |
| Formació | Universitat de Ginebra - doctorat |
| Activitat | |
| Camp de treball | Psicologia i pedagogia |
| Ocupació | psicòloga, professora d'universitat, pedagoga |
| Ocupador | Universitat de Varsòvia |
| Premis | |
Infantesa i formació
Passa la seva infantesa entre Suècia i Polònia i prossegueix els seus estudis secundaris a Varsòvia. La seva elecció d'estudis de medicina no és possible a causa de la prohibició d'accés a les dones.[1] Pel que al 1926 marxa a estudiar la psicologia infantil a Berlín amb Wolfgang Köhler, Lewin i Wertheimer. Wolfgang Köhler aconsella a Alina Szeminska que torni a la universitat de Ginebra per estudiar amb Jean Piaget, la qual cosa fa al 1928. Al 1932 obté un doctorat en filosofia, amb menció en pedagogia, després és assistent de Piaget a l'institut Jean-Jacques Rousseau (1932-1939), i col·labora amb Bärbel Inhelder.[2][3]
Durant la segona guerra mundial
El 31 d'agost de 1939 torna a Polònia, vetlla de la invasió de Polònia pels nazis. El 1r. de setembre de 1939, el premer tanc alemany travessa la frontera polonesa. Llavors, Alina Szeminska treballa a la Creu Roja polonesa i dirigeix el despatx de les persones desaparegudes. Es compromet amb la resistència polonesa i és arrestada al 1942, empresonada durant nou mesos abans de ser deportada a Auschwitz el 1943. És alliberada el 1945 per l'exèrcit rus.
Carrera professional
Alina Szeminska funda després de la guerra una clínica per a orfes a Varsòvia. Aplica els principis de la consulta psicològica amb la finalitat de mantenir els passos a seguir en l'adopció de menors. També ensenya a l'institut per a la formació dels ensenyants. Al 1949, passa a ser directora d'una clínica psicològica per a nens escolaritzats. Al 1952 treballa a l'Institut Pedagògic de Varsòvia, on és responsable del departament de psicologia. Prossegueix recerques sobre la psicologia i l'ensenyament de les matemàtiques, i és nomenada professora de la facultat de pedagogia de la universitat de Varsòvia al 1956. Al 1967 rep una autorització per tornar a Ginebra, on passa un any al Centre de Epistemologia Genètica de Piaget.[1] El 1979, la universitat de Ginebra li atorga un doctorat honoris causa.[4]
Condueix recerques sobre el desenvolupament de les nocions numèriques i espacials en la infància. És coautora al costat de Jean Piaget de dos treballs de recerca, i autora de Prova d'anàlisi psicològica del raonament matemàtic.[5]
Obres
- La Gènesi del nombre en el nen, amb Jean Piaget, Neuchâtel, Delachaux i Niestlé, 1941 (ISBN 978-2603008393).
- La Geometria espontània en la nena, amb Jean Piaget & Barbel Inhelder, París, Puf, coll. « Biblioteca contemporània », 1949 (ISBN 978-2130325918).
- Prova d'anàlisi psicològica del raonament matemàtic, Quaderns de pedagogia experimental i de psicologia de la nena, 1935
Notes i referències
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
