Alfredo Di Stéfano Laulhé

Alfredo Stéfano Di Stéfano Laulhé^[1][2] (Barracas, Buenos Aires, 4 de juliol de 1926 - Madrid, 7 de juliol de 2014),^[3] més conegut com a Alfredo Di Stéfano va ser un jugador i entrenador de futbol d'origen argentí nacionalitzat espanyol.^{[n. 1]} És considerat un dels més destacats jugadors argentins de tots els temps^[4] i una figura cabdal de la història del futbol^[3] per la seva velocitat i tècnica amb la pilota. Així mateix, de Di Stéfano cal destacar la seva exquisida qualitat tècnica i la seva polivalència al camp,^[5] essent per això qualificat per part d'entesos, exfutbolistes i aficionats com el jugador més complet que ha donat el futbol a nivell mundial.^[6][7][8] La Saeta Rubia, com se'l coneixia popularment, va defensar les samarretes de diversos equips sud-americans com el River Plate, el Club Atlético Huracán i el Millonarios de Bogotà i posteriorment a Europa les del Reial Madrid i l'Espanyol de Barcelona. El 5 de novembre del 2000 fou designat President d'Honor del Reial Madrid CF, i ho fou fins a la seva mort.^[3]

Alfredo Di Stéfano Laulhé

Biografia
Naixement	(es) Alfredo Stéfano Di Stéfano Laulhé 4 juliol 1926 Buenos Aires (Argentina)
Mort	7 juliol 2014 (88 anys) Madrid
Causa de mort	infart de miocardi
Sepultura	cementiri de l'Almudena
Altres noms	La Saeta Rubia
Alçada	178 cm
Pes	80 kg
Activitat
Ocupació	futbolista, entrenador de futbol
Activitat	15 juliol 1945 -
Nacionalitat esportiva	Argentina Espanya Colòmbia
Esport	futbol
Posició a l'equip	Davanter
Trajectòria   Equip 1945–1949 CA Boca Juniors 66 (49) 1946–1946 → cessió:  CA Huracán 25 (10) 1949–1953 Millonarios FC 102 (90) 1953–1964 Reial Madrid CF (davanter) 282 (216) 1964–1966 RCD Espanyol 47 (11)   Selecció nacional –   Catalunya 1947–1947   Argentina 6 (6) 1949–1952   Colòmbia 4 (0) 1957–1961   Espanya 31 (23)   Entrenador 1967–1968 Elx CF 1969–1970 CA Boca Juniors 1970–1974 València CF 1974–1974 Sporting CP 1975–1976 Rayo Vallecano 1976–1977 CE Castelló 1979–1980 València CF 1981–1982 CA River Plate 1982–1984 Reial Madrid CF 1985–1985 CA Boca Juniors 1986–1988 València CF 1990–1991 Reial Madrid CF
Participà en
1947	Campionat Sud-americà de 1947
Família
Cònjuge	Sara Freites
Premis
(2003)  Ciutadà il·lustre de Buenos Aires (1959)  Pilota d'Or (1959)  Trofeu Pitxitxi (1958)  Trofeu Pitxitxi (1957)  Trofeu Pitxitxi (1957)  Pilota d'Or (1956)  Trofeu Pitxitxi (1954)  Trofeu Pitxitxi  Medalla d'Or del Mèrit Esportiu d'Espanya  Gran Creu del Reial Orde del Mèrit Esportiu  Trofeu Pitxitxi

Medaller
Futbol
Representa: Argentina
Campionat Sud-americà
	Equador 1947

Com a jugador va ser internacional per dos països, circumstància permesa en l'època, comptabilitzant sis partits amb la selecció argentina i trenta-un amb la selecció espanyola després d'adoptar-ne la nacionalitat el 1956.^[9] Malgrat això, es dona la circumstància que mai va disputar una Copa del Món -el torneig més prestigiós a nivell de seleccions- per diferents motius,^[10] la qual cosa no ha estat impediment perquè sigui considerat un dels millors jugadors de la història del futbol i com el primer "gran" d'aquest esport.^[11][12] El seu major assoliment amb seleccions va ser el Campionat Sud-americà de 1947, actual Copa Amèrica.

A l'hora de la seva retirada era el màxim golejador de la història del Reial Madrid CF -on va militar 11 temporades-, seguit a 65 gols pel seu excompany d'equip Ferenc Puskás, tots dos integrants del recordat «Madrid de Di Stéfano» o «Madrid de les cinc Copes d'Europa», assenyalat per la UEFA com un dels millors equips de la història;^[13] a més, era llavors el jugador nascut a l'Argentina amb més títols oficials aconseguits.^[14] El seu nom està directament lligat al del club madrileny,^[15] ja que el seu fitxatge per l'equip «merengue» va canviar el curs de la història d'aquest equip fins a ser proclamat com el millor club de segle xx, gràcies sobretot a les cinc finals consecutives guanyades de la Copa d'Europa que aquest club va aconseguir durant la seva etapa a Madrid, i en les quals va marcar un total de set gols sent el rècord històric de la competició conjuntament amb Puskás.^[16]

Considerat per la FIFA -màxim organisme futbolístic- com un dels quatre millors jugadors de futbol del segle xx conjuntament amb el brasiler Pelé, l'argentí Diego Maradona i el neerlandès Johan Cruyff,^{[17][n. 2]} el 2004 va ser elegit el quart millor jugador del segle XX per la Federació Internacional d'Història i Estadística de Futbol,^[18] així com el millor jugador espanyol del segle xx.^[19] Va ser també inclòs pel mateix organisme entre les 48 llegendes del futbol,^[20] a més de ser guardonat per la revista France Football com el millor de tots els guanyadors de la Pilota d'Or fins al 1989, circumstància per la qual va rebre la "Super Pilota d'Or"",^[21] essent l'únic futbolista de la història en posseir aquest guardó.^[22][23]

Va ser inclòs per la FIFA al Saló de la Fama del Futbol el 2011.^[24][25] Va ser també inclòs en el projecte predecessor, l'International Football Hall of Champions (IFHOC-FIFA) el 1997,^[26][27] i el 14 de desembre de 2020 va ser inclòs com a migcampista ofensiu al segon Dream Team històric de la Pilota d'Or.^[28]

Arribada a Europa

Alfredo Di Stefano (al centre), 1963.

Di Stéfano tenia l'habilitat de jugar en qualsevol posició, en el futbol dels anys 50 una cosa difícil de trobar. Les actuacions de di Stefano amb el Millonarios de Bogotà, durant una gira de partits amistosos a Espanya l'any 1952, cridaren l'atenció tant del Futbol Club Barcelona com del Reial Madrid. El FC Barcelona inicia contactes amb el Millonarios, un equip que no estava federat, i di Stefano té la fitxa federativa amb el "River Plate", tot i que no hi jugava. El FC Barcelona de Samitier a través de Raimundo Saporta negocia amb el River Plate la cessió del jugador. De fet di Stéfano arriba a jugar alguns partits amistosos amb la samarreta del Barça l'estiu del 1953 (a Palafrugell,^[29] el Masnou i Sitges).^[30]

Però els directius del Reial Madrid, dirigit per Santiago Bernabeu, amb negociacions amb el Millonarios de Bogotà, asseguraven tenir els drets sobre el seu contracte. La problemàtica es va allargar entre el maig i octubre de 1953. El Governador Civil de Barcelona, Felipe Acedo Colunga, també intervingué en l'assumpte fent cridar a consultes al seu despatx el president del Barcelona i el delegat de Falange al FCB, Azorín.^[30] La qüestió probablement fou resolta pocs dies després del Consell de Ministres al pazo de Meirás del 10 de setembre, al que probablement assistí Sancho Dávila, president de la Federació Espanyola de Futbol acompanyant el Ministro Secretario General del Movimiento.^[30] Dos dies després la Federació resolgué que jugués una temporada a cada club alternativament, començant pel Reial Madrid, situació que podria qualificar-se d'esperpèntica.^[30] Després d'una reunió entre directius de la Federació Espanyola i el president del Barça, Enric Martí, Martí i la resta de la junta directiva van dimitir en bloc i la comissió gestora del club va renunciar al jugador.^[30]

Di Stéfano donà els resultats esperats i ajudà a la consecució de diversos títols amb el Reial Madrid, on va aconseguir 5 Copes d'Europa i cinc títols de pichichi de la lliga espanyola. Del 1963 al 1965 va jugar amb l'Espanyol. El 26 de maig de 1955 jugà amb la selecció catalana (dita de Barcelona) que vencé el Bologna FC per 6 gols a 2 en un partit en el qual jugà al costat de Kubala.^[31]

L'any 1998, la Federació Internacional de Futbol (FIFA) el va escollir, junt amb altres nou grans jugadors, per a ingressar en l'anomenat Saló de la Fama d'aquest organisme. El 1999 fou guardonat amb el premi Marca Leyenda.^[32] El novembre de 2003 fou nomenat Golden Player d'Espanya com el futbolista del país més destacat dels darrers 50 anys.^[33]

Di Stefano entrenador

Després de retirar-se es va dedicar a la conducció tècnica, dirigint equips com l'Elx, Boca Juniors, València, Reial Madrid, Sporting de Lisboa, Rayo Vallecano, CE Castelló i River Plate.

En la seva carrera com tècnic va aconseguir un Campionat Nacional amb CA Boca Juniors, un Campionat Nacional amb River Plate, una Lliga espanyola i una Recopa d'Europa amb el València i una Supercopa d'Espanya amb el Reial Madrid.

Palmarès

Di Stéfano va guanyar la primera divisió i la Copa Aldao amb el River Plate el 1947.

Di Stéfano va guanyar el Campionat sud-americà amb l'Argentina el 1947.

Club

• River Plate
  • Primera División argentina: 1945, 1947
  • subcampió del Campionat Sud-americà de Clubs: 1948
  • Màxim golejador del campionat argentí de futbol: 1947
• Millonarios
  • Lliga colombiana: 1949, 1951, 1952, 1953
  • Copa Colombiana: 1953
  • Copa Bodes d'Or del Reial Madrid: 1952
  • Petita Copa del Món: 1953
• Reial Madrid
  • Lliga espanyola: 1953-54, 1955, 1957, 1958, 1961, 1962, 1963, 1964
  • Copa del Generalíssim: 1962
  • Copa d'Europa: 1955–56, 1956–57, 1957–58, 1958–59, 1959–60
  • Copa Intercontinental: 1960
  • Petita Copa del Món: 1956
  • Copa Llatina: 1955, 1957

Selecció

• Argentina
  • Copa Amèrica: 1947

Premis individuals

• Màxim golejador de la lliga argentina: 1947
• Màxim golejador de la lliga colombiana: 1951, 1952
• Pitxitxi: 1954, 1956, 1957, 1958, 1959
• Pilota d'Or: 1957, 1959
  • Super Pilota d'Or: 1989^[34]
• Màxim golejador de la Petita Copa del Món: 1956
• Màxim golejador de la Copa d'Europa: 1958, 1962
• Esportista espanyol (atleta) de l'any: 1957, 1959, 1960, 1964
• Orde del Mèrit de la FIFA: 1994^[35]
• World Soccer World XI: 1960, 1961, 1962, 1963, 1964^[36]
• Equip mundial del segle XX: 1998
• FIFA 100: 2004
• Golden Players de la UEFA – Golden Player espanyol: 2004
• Golden Foot: 2004, as football legend^[37]
• Premi President de la UEFA: 2007^[38]
• World Soccer Millors XI de tots els temps: 2013
• Llegendes IFFHS^[39]
• Dream Team de la Pilota d'Or (plata): 2020^[40]
• 11Leyendas Jornal AS: 2021^[41]

el Golden Foot de Di Stéfano a “The Champions Promenade" al passeig marítim del principat de Mònaco

Entrenador

Boca Juniors

• Primera divisió argentina: 1969
• Copa argentina: 1969

River Plate

• Primera divisió argentina: 1981

València CF

• Primera Divisió: 1970–71
• Recopa d'Europa: 1979–80
• Segona Divisió: 1986–87

Reial Madrid

• Supercopa d'Espanya: 1990

Rècords

• Gol marcat en més finals de Copa d'Europa: 5.^[42]
• Gols marcats en més finals de Copa d'Europa consecutives: 5.
• Més gols marcats en finals de Copa d'Europa: 7 (empatat amb Ferenc Puskás)
• Únic jugador en ser guardonat amb el Super Ballon d'Or^[43]

Estadístiques

Club

Club	Temporada	Lliga		Copa		Continental		Total
		Partits	Gols	Partits	Gols	Partits	Gols	Partits	Gols
River Plate	1945	1	0	0	0	0	0	1	0
Huracán (cedit)	1946	25	10	2	0	0	0	27	10
	Total	25	10	2	0	0	0	27	10
River Plate	1947	30	27	0	0	2	1	32	28
	1948	23	13	1	1	6	4	30	18
	1949	12	9	0	0	0	0	12	9
	Total	66	49	1	1	8	5	75	55
Millonarios	1949	14	16	0	0	0	0	14	16
	1950	29	23	2	1	0	0	31	24
	1951	34	32	4?	4?	0	0	38?	36?
	1952	24	19	4?	5?	0	0	28?	24?
	Total	101	90	10	10	0	0	111	100
Reial Madrid	1953–54	28	27	0	0	0	0	28	27
	1954–55	30	25	0	0	2	0	32	25
	1955–56	30	24	0	0	7	5	37	29
	1956–57	30	31	3	3	10	9	43	43
	1957–58	30	19	7	7	7	10	44	36
	1958–59	28	23	8	5	7	6	43	34
	1959–60	23	12	5	3	6	8	34	23
	1960–61	23	21	9	8	4	1	36	30
	1961–62	23	11	8	4	10	7	41	22
	1962–63	13	12	9	9	2	1	24	22
	1963–64	24	11	1	1	9	5	34	17
	Total	282	216	50	40	64	52	396	308
RCD Espanyol	1964–65	24	7	3	2	0	0	27	9
	1965–66	23	4	4	1	6	0	33	5
	Total	47	11	7	3	6	0	60	14
Total carrera		521	376	70	54	78	57	669	487

Internacional

Argentina
Any	Partits	Gols
1947	6	6
Total	6	6

Espanya[44]
Any	Partits	Gols
1957	7	7
1958	4	1
1959	5	6
1960	8	6
1961	7	3
Total	31	23

Vegeu també

• Trofeu Alfredo Di Stéfano

Notes

1. Va adoptar la nacionalitat espanyola el 1956.
2. Es troba en continu debat popular afegir com "cinquè gran" l'alemany Franz Beckenbauer, o el francès Zinédine Zidane entre d'altres.

Referències

1. «di Stéfano Profile» (en castellà). Yahoo! Deportes España.
2. «Di Stéfano Profile» (en castellà). Realmadrid.com. Arxivat de l'original el 15 juliol 2011.
3. «Alfredo di Stéfano mor als 88 anys». 324.cat, 07-07-2014. [Consulta: 7 juliol 2014].
4. 20Minutos «Di Stéfano, uno de los 'cuatro grandes' de la historia del fútbol». [Consulta: 30 desembre 2017].
5. «Falleció Alfredo Di Stéfano». Diario AS. [Consulta: 14 juliol 2012].
6. «Blatter: "Mi jugador favorito, el más completo que vi"». Diario Mundo Deportivo. [Consulta: 14 juliol 2012].
7. «Pirri: "Di Stéfano ha sido el jugador más completo de la historia"». Portal digital BernabéuDigital. Arxivat de l'original el 14 de juliol de 2014. [Consulta: 14 juliol 2012].
8. «La prensa alemana recuerda a la leyenda "Di Stéfano"». Diario El Economista. [Consulta: 14 juliol 2012].
9. «Partidos y goles internacionales de Di Stéfano». The Rec. Sports Soccer Statistics Foundation. [Consulta: 18 juliol 2013].
10. «La estrella que nunca jugó un Mundial». Diario ABC. [Consulta: 14 juliol 2012].
11. «Alfredo di Stefano, adiós al primer grande». Diario La Vanguardia. [Consulta: 14 juliol 2012].
12. «Di Stéfano, adiós a la primera gran leyenda». Diario de Sevilla. [Consulta: 14 juliol 2012].
13. «The greatest teams of all time: Real Madrid 1956-60» (en anglès). Página oficial de la UEFA. [Consulta: 18 març 2018].
14. «Cambiasso es el jugador argentino con más títulos». Arxivat de l'original el 23 de gener de 2011. [Consulta: 18 gener 2011].
15. «Murió Alfredo Di Stéfano, "el mejor jugador de todos los tiempos"». British Broadcasting Corporation. [Consulta: 14 juliol 2012].
16. «El Madrid, máximo realizador en las finales, con 30 goles anotados». Diario As. [Consulta: 24 febrer 2017].
17. «La muerte de Alfredo di Stéfano 'reconcilia' a Pelé, Maradona y Cruyff: "Adiós maestro"». La Sexta. Arxivat de l'original el 2016-03-05. [Consulta: 14 juliol 2012].
18. «The World Best Player of the Century». IFFHS. Arxivat de l'original el 2012-06-29. [Consulta: 3 abril 2018].
19. «IFFHS' Players and Keepers of the Century» (en anglès). The Rec. Sports Soccer Statistics Foundation. [Consulta: 23 setembre 2014].
20. «IFFHS' Legends» (en anglès). IFFHS. Arxivat de l'original el 27 de maig de 2016. [Consulta: 23 desembre 2016].
21. «21 años del único Super Balón de Oro» (en castellà). goal.com, 2012. [Consulta: 17 febrer 2012].
22. «Di Stéfano (Súper Balón de Oro)». Diario Marca. [Consulta: 24 setembre 2014].
23. «France Football's Football Player of the Century» (en anglès). [Consulta: 18 desembre 2007].
24. «Investiduras del Salón de la Fama FIFA». Salón de la Fama FIFA. Arxivat de l'original el 15 de març de 2018. [Consulta: 18 març 2018].
25. «El Madrid presume en el Salón de la Fama de FIFA: con Gento son 12». Diario As. [Consulta: 18 març 2018].
26. «International Hall of Champions Inducted for 1997-98» (en anglès). Página oficial de la IFHOC. Arxivat de l'original el 2007-10-23. [Consulta: 24 setembre 2014].
27. «International Hall of Champions Inducted for 1997-98 (II)» (en anglès). Página oficial de la IFHOC. Arxivat de l'original el 2011-07-18. [Consulta: 24 setembre 2014].
28. «El Dream Team del Balón de Oro de France Football: Elegido el mejor equipo de la historia del fútbol». Diario Marca. [Consulta: 14 desembre 2020].
29. «Històric Di Stefano va debutar a Palafrugell». Diari de Girona, 05-04-2009.
30. Catalunya Ràdio. En guàrdia, 272 - Alfredo di Stéfano [podcast]. [Consulta: 9 gener].^{[Enllaç no actiu]}
31. «La selección de Barcelona venció por seis goles a dos al equipo italiano Bolonia». La Vanguardia, 27-01-1955 [Consulta: 3 gener 2016].
32. Guardó que atorga el Marca als millors professionals de la història de l'esport
33. uefa.com
34. "Real Madrid: 21 años del único Súper Balón de Oro de la historia". Goal.com. (en castellà). Consultat 12 juliol 2014
35. «FIFA Order of Merit». Arxivat de l'original el 2 d'octubre 2013. [Consulta: 21 gener 2015].
36. "ERIC BATTY’S WORLD XI – THE SIXTIES" Consultat el 26 novembre 2015
37. «Golden Foot – Alfredo Di Stéfano». Goldenfoot.com. Arxivat de l'original el 9 febrer 2015. [Consulta: 2 març 2015]. Arxivat 9 de febrer 2015 a Wayback Machine.
38. «UEFA President's Award». UEFA.com, 02-01-2014. [Consulta: 1r juny 2017].
39. «IFFHS announce the 48 football legend players». IFFHS, 25-01-2016. Arxivat de l'original el 24 de setembre 2019. [Consulta: 14 setembre 2016].
40. «The other two Ballon d'Or Dream Team XIs: Zidane, Cruyff, Iniesta, Di Stefano... but no Casillas», 15-12-2020. [Consulta: 15 desembre 2020].
41. «11 Leyenda el mejor once de la historia». JornalAS, 25-02-2021.
42. «Archived copy». Arxivat de l'original el 8 febrer 2011. [Consulta: 11 agost 2010].
43. «Tal día como hoy, Di Stéfano ganó el Súper Balón de Oro - Real Madrid CF».
44. «Di Stéfano». [Consulta: 7 juliol 2014].

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquidites	Viquidites

• Alfredo Di Stéfano al Reial Madrid (anglès) (castellà)