Albert Lester Lehninger (Bridgeport, 17 de febrer de 1917 - 4 de març de 1986)[1] fou un bioquímic estatunidenc, president de l'American Society of Biological Chemists,[2] considerat un dels pioners en el camp de la bioenergètica, tant en cèl·lules normals com en canceroses, i com autoritat en els sistemes d'energia cel·lular.[3]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 febrer 1917  Bridgeport (Connecticut) |
| Mort | 4 març 1986 (69 anys) Baltimore (Maryland) |
| Formació | Universitat Wesleyana Universitat de Wisconsin-Madison |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Baltimore |
| Ocupació | bioquímic, autor, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Wisconsin-Madison Universitat de Chicago |
| Membre de | |
| Obra | |
| Localització dels arxius | |
| Premis | |
| |
Llicenciat en Anglès el 1939 per la Universitat Wesleyana, els seus interessos van canviar cap a la química; així, el 1940 es va llicenciar en Ciències i el 1942 es doctorà a la Universitat de Wisconsin, al departament de Química Fisiològica,[4] amb una tesi sobre el metabolisme de l'àcid acetoacètic i l'oxidació d'àcids grassos en cèl·lules hepàtiques,[1][2] publicada sota el títol The Relationship of the Adenosine Polyphosphates to Fatty Acid Oxidation in Homogenized Liver Preparations a la Journal of Biological Chemistry Classic, el 1944.[1][4] El 1945, va acceptar un lloc com a bioquímic a la facultat de la Universitat de Chicago on va desenvolupar la seva principal tasca com a investigador; va descobrir, amb Eugene P. Kennedy, que a les cèl·lules eucariotes la fosforilació oxidativa té lloc als mitocondris —fet que va iniciar els estudis moderns de la transducció de senyal—[2] i va demostrar, amb Morris E. Friedkin, que el transport d'electrons des de la nicotinamida adenina dinucleòtid a l'oxigen és una font d'energia immediata i directa per a la fosforilació oxidativa.[1]
Va escriure llibres científics considerats com a clàssics dins la bioquímica com Biochemistry, The Mitochondrion, Bioenergetics[1][2] o la sèrie Principles of Biochemistry,[5] i va ser membre del concell editorial de la revista Journal of Biological Chemistry.[2] Va rebre diverses distincions i premis com el Paul Lewis Award in Enzyme Chemistry (1948) i el Remsen Award (1969) de la Societat Química Americana, elegit per l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (1956) o el Premi La Madonnina de la ciutat de Milà, entre d'altres.[2]
Referències
Bibliografia
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
