L'Ait Seghroucheni és una parla amaziga de les llengües zenetes considerada part del continu amazic de l'Atles Mitjà Oriental. És parlada per la tribu Aït Seghrouchen que viu al centre-est del Marroc.
| Tmaziġt, Tamaziġt | |
|---|---|
| Tipus | llengua  |
| Ús | |
| Parlat a | Atles Mitjà |
| Estat | Marroc |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües afroasiàtiques amazic llengües amazigues septentrionals llengües zenetes berber de l'Atles Mitjà Oriental | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí i tifinag |
| Codis | |
| Linguist List | tzm-cen |
L'Ait Seghroucheni és classificat habitualment com a tamazight del Marroc Central.S'ha informat que és mútuament intel·ligible amb el dialecte amazic veí dels Ait Ayache.[1] Tanmateix, genèticament pertany a les llengües zenetes, subgrup de l'amazic septentrional, més que no pas del subbrup de l'Atlas a la qual pertany el tamazight del Marroc central,[2] i per això és exclòs per algunes fonts del tamazight del Marroc central.[3]
L'Ait Seghroucheni forma part del continu amazic de l'Atles Mitjà Oriental de dialectes zenetes, que és parlat a l'Atles Mitjà oriental.
Consonants
L'Ayt Seghroucheni és notable per tenir la fricativa lateral alveolar sorda [ɬ] com un al·lòfon de la seqüència /lt/.[4] /k, g/ es pronuncien com a oclusives, a diferència de l'estretament relacionat dialecte Ayt Ayache en el qual són fricatives.[5]
En la taula de dessota, quan les consonants apareixen en parells, la primera a l'esquerra és sorda.
Notes fonètiques:
Vocals
L'Ait Seghroucheni té el sistema vocàlic típic de tres vocals, similar a l'àrab clàssic
Aquests fonemes-tenen nombrosos al·lòfons condicionats per les següents entorns:
(# denota límit de paraula, X denota C[−flat −/χ/ −/ʁ/], C̣ denota C[+flat], G denota C, /χ/, i /ʁ/)
| Fonema | Realització | Entorn | Exemple | Significat |
|---|---|---|---|---|
| /i/ | [i] | #_X | /ili/ | 'existir' |
| [ɨ] | #_Xː / Xː_ | /idːa/ | 'ell va anar' | |
| [ɪ] [e] | _G / G_ | /dˤːiqs/ | 'esclatar' | |
| [ɪj] | X_# | /isːfrˤħi/ | 'ell em fa feliç' | |
| /u/ | [u] | #_X / X(ː)_X | /umsʁ/ | 'Jo pintava' |
| [ʊ] [o] | _G / G_ | /idˤurˤ/ | 'ell tornava' | |
| [ʊw] | X(ː)_# | /bdu/ | 'començar' | |
| [ʉ] | kː_ / ɡː_ | /lːajɡːur/ | 'ell va' | |
| /a/ | [æ] | #_X(ː) / X(ː)_X | /azn/ | 'enviar' |
| [ɐ] | X(ː)_# | /da/ | 'aquí' | |
| [ɑ] | _C̣ / C̣_ | /ħadˤr/ | 'estar present' |
Schwa fonètic
Hi ha una vocal no fonèmica predictible inserida en els grups de consonants, realitzada com [ɪ̈] abans de consonant anterior (e.g. /b t d .../) i [ə] abans de consonant posterior (e.g. /k χ .../).[11] Aquí hi ha algunes normes que regeixen l'ocurrència [ə]:
(# denota frontera de paraula, L denota /l r m n/, H denota /h ħ ʕ w j/)
| Entorn | Realització | Exemple | Pronunciació | Significat |
|---|---|---|---|---|
| #C(ː)# | əC(ː) | /ɡ/ | [əɡ] | 'ser, fer' |
| #LC# | əLC or LəC | /ns/ | [əns] ~ [nəs] | 'pasar la nit' |
| #CC# | CəC | /tˤsˤ/ | [tˤəsˤ] | 'riure' |
| #CːC# | əCːəC | /fːr/ | [əfːər] | 'amagar' |
| #CCC# | CCəC / C1C2 are not {L H} | /χdm/ | [χdəm] | 'treballar' |
| /zʕf/ | [zʕəf] | 'embogir' | ||
| #CCC# | əCCəC or #CəCəC# / {C1 C3} is {L H} | /hdm/ | [əhdəm] ~ [hədəm] | 'demolir' |
| #CCC# | CəCəC / C2C3 = {L H} | /dˤmn/ | [dˤəmən] | 'garantir' |
Accent
L'accent és no contrastiu i predictible,e cau en l'última vocal de la paraula (inclosa schwa).[13]
- Abdel-Massih s'hi refereix com un "batec" produït amb "vibració" de la llengua.
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
