Llengües amazigues septentrionals

Les llengües amazigues septentrionals són una sub-família de les llengües amazigues parlades d'un extrem a un altre del Magrib. La seva continuïtat es trenca per l'expansió de l'àrab, i en menor mesura pel subgrup Zenati, el qual, encara que sense cap dubte els amazic septentrionals, comparteixen certes innovacions que no troben en les llengües circumdants, un notable suavitzar de k a sh o ch, i la falta de a- en certes paraules, com a "mà" (afus vs. fus).^[1]

Llengües amazigues septentrionals

Tipus	família lingüística, subfamília lingüística i continu dialectal
Distribució geogràfica	Marroc, Algèria
Parlat a	Marroc, Algèria, Tunísia i Líbia
Classificació lingüística
llengua humana llengües afroasiàtiques amazic
Subdivisions
Llengües zenetes No zenetes
Distribució geogràfica
Codis
Codi Glottolog	kaby1244

El grup de llengües amazigues septentrionals comprèn.^[2][3]

• Llengües no zenetes:
  • les Llengües amazigues de l'Atles, al Marroc, comprenen :
    • Chelja (inclou el judeoamazic), al sud ;
    • Tamazight del Marroc central ;
    • Sanhaja de Srair, al Rif central ;
    • Ghomara, al nord-oest del Rif ;
  • Cabil, a Algèria;^[2]
• les llengües zenetes:^[4]
  • El rifeny, al nord-est del Marroc, comprèn:
    • Rifeny occidental, al voltant d'Al Hoceima ;
    • Rifeny central, als voltants de Nador i Driouch ;
    • rifeny oriental, al voltant de Berkane i Kebdana ;
    • les parlars zenetes de l'Oriental ;
  • l'amazic de l'Atles Mitjà oriental, al centre-est del Marroc, transitori amb les llengües amazigues de l'Atles ;
  • les parlers du nord-oest d'Algèria:
    • amazic de Dahra, inclou els parlars shenwa, amazic de la conca Chéliff i del Gouraya ;
    • Tamazight de l'Atlas de Blida, a la Mitidja ;
    • Dialecte de Beni Snous, considerat per alguns dialecte del rifeny ;
  • Shawiya, als Aurès, a Algèria ;
  • Els parlars nord-saharians, que comprenen:
    • Chelja del Sud oranès i de Figuig, a ambdues parts de la frontera entre Algèria i el Marroc ;
    • Taznatit, a Gourara, Algèria ;
    • Els parlars amazics tuwat i tidikelt, a Algèria ;
    • Mozabit, a la regió del Mzab, a Algèria ;
    • Tagargrent, a la regió d'Ouargla, a Algèria ;
    • Temacine tamazight, a la regió de l'Oued Righ, a Algèria ;
  • Llengües zenetes orientals, de transició amb les Llengües amazigues orientals, comprenen:
    • Tamazight du Sened, a Tunísia,
    • Tamazight de Djerba, a Tunísia ;
    • Tamazight de Matmata, a Tunísia ;
    • Tamazight de Tataouine, a Tunisia ;
    • Zuwara, a la vila de Zouara, a Líbia.

Els límits orientals semblen ser difusos: algunes fonts inclouen la llengua nafusi i el ghadames, mentre que unes altres no. La majoria de les fonts estan d'acord respecte al fet que el ghadames està per fora de les amazigues septentrionals, però Ethnologue no.

No hi ha una resposta autoritzada al dubte de quin d'aquests descriure com una "llengua" versus un "dialecte", alguns acadèmics han vist a les amazigues septentrionals sinó a totes les llengües amazigues com a dialectes d'una sola llengua, mentre uns altres van sorgir amb comptes molt més alts. En qualsevol cas, la comprensibilitat mútua entre les llengües amazigues septentrionals és alta, encara que no perfecta.

Comparació lèxica

Els numerals de l'1 al 10 en diferents llengües amazigues septentrionals són:

GLOSA	Atles		Taqabaylit	Zenati	Rifeny	PROTO- BERBER Sep.
	Tamazight	Tashelhit		Tagargrent
'1'	ʎiwən	yan	ʎiwɘn	iggən (m.) iygən (f.)	iʒən	*iggən
'2'	siːn	sin	siːn	sənn (m.) sənnət (f.)	(θnayən)	*siːn
'3'	qrɑdˤ	kradˤ	(θlaθa)	ʃaradˤ (m.) ʃaradˤt (f.)	(θraθa)	*qrɑdˤ
'4'	ukuz	kozˤ	(rˤʌbʕa)	kkʷəzˤ (m.) kkʷəzˤt (f.)	(arˤbˤa)	*kuzˤ
'5'	smus	smːus	(χʌmsɐ)	səmːəs (m.) səmːəst (f.)	(xamsa)	*səmːus
'6'	sˤdis	sdˤis	(sɜt͡sɐ)	sˤəsˤː (m.) sˤəsˤːət (f.)	(sətta)	*sdˤis
'7'	sɐ	sa	(sʌbʕa)	sa (m.) sat (f.)	(səβˤa)	*sa
'8'	tˤɒm	tam	(θmʌɲa)	tam (m.) tamət (f.)	(θəminiya)	*tˤam
'9'	tzzɐ	tzˤa	(tʌsʕɒ)	təsː (m.) təsːət (f.)	(tsˤa)	*tzˤa
'10'	mrɑw	mraw	(ʕʌʃrin)	maraw (m.) mrawət (f.)	(ˤəʃra)	*maraw

Les formes entre parèntesis són adaptacions de préstecs lèxics de l'àrab. Els numerals distingeixen forma masculina i forma femenina, quan es dona una sola forma aquesta és la de masculí.

Referències

1. Hammarström, Harald; Forkel, Robert; Haspelmath, Martin; Bank, Sebastian, eds. (2016). Zenatic Glottolog Jena: Max Planck Institute for the Science of Human History.
2. W. Cline, Berber Dialects and Berber Script, a: Southwestern Journal of Anthropology, Vol. 9, No. 3 (1953), p. 268-276
3. M. Kossmann, Berber subclassification (preliminary version, unpublished, p. 1-6
4. M. Kossmann, The Arabic Influence on Northern Berber, Brill (2013), pp.21-24