319 aC

El 319 aC va ser un any del calendari romà prejulià. A la República i a l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del consolat de Mugil·là i Cerretà (o també any 435 ab urbe condita o de la Fundació de Roma). La denominació «319 aC» per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode prevalent a Europa per a anomenar els anys.^[1]

319 aC

Tipus	any aC
Altres calendaris
Gregorià	319 aC (cccxix aC)
Islàmic	969 aH – 968 aH
Xinès	2378 – 2379
Hebreu	3442 – 3443
Calendaris hindús	-263 – -262 (Vikram Samvat) 2783 – 2784 (Kali Yuga)
Persa	940 BP – 939 BP
Armeni	-
Rúnic	-68
Ab urbe condita	435
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments
Segles
segle v aC - segle iv aC - segle iii aC
Dècades
340 aC 330 aC 320 aC - 310 aC - 300 aC 290 aC 280 aC
Anys
322 aC 321 aC 320 aC - 319 aC - 318 aC 317 aC 316 aC

Esdeveniments

Antiga Grècia. Els diàdocs

• El diàdoc Antígon Monoftalm persegueix el general Àlcetes a qui havia derrotat a Pisídia. Àlcetes es refugia a Termessos, però els ancians de la ciutat, l'entreguen a Antígon per evitar-ne el saqueig. Àlcetes es suïcida per no caure a les seves mans.^[2]
• Polipercont ocupa el lloc de regent del Regne de Macedònia, designat per Antípatre, que mor aquest any. El fill d'Antípatre, Cassandre, és nomenat quiliarca.^[a]
• Cassandre, fill d'Antípatre, no està d'acord amb el nomenament de Polipercont i s'aixeca en armes contra ell, recolzat per Ptolemeu I Soter, d'Egipte, i per Antígon Monoftalm.
• Èumenes de Càrdia rep una petició d'Olímpia perquè es fes càrrec de la custòdia del jove Alexandre IV Egos, fill d'Alexandre i de Roxana, perquè creu que la seva vida corre perill perill. Al mateix temps Polipercont i el rei Filip III Arrideu li envien ordres de lluitar contra Antígon Monoftalm amb les seves forces de Capadòcia i li permeten agafar 500 talents del tresor reial.^[3]

Antiga Roma

• Aquest any són elegits cònsols Luci Papiri Cursor Mugil·là i Quint Auli Cerretà. Els cònsols continuen la guerra contra els frentans i els derroten en un sola batalla. Els frentans abandonen la seva ciutat i van donar ostatges al cònsol Quint Auli Cerretà.^[4]
• Mugil·là derrota els sutricans que demanen la pau. El cònsol exigeix l'entrega de la guarnició samnita que tenia la ciutat de Sutricum, o la mort de tots ells. La gent de Sutricum explica que no poden derrotar la forta guarnició samnita ben armada. Quan els samnites es retiren després d'un setge, la facció pro-romana de la ciutat obre les portes a les legions. Els samnites són atacats als boscos de la rodalia una vegada ocupada la ciutat. Mugil·là torna a roma per celebrar un triomf.^[5]

Naixements

Necrològiques

• Antípatre, regent de Macedònia.^[6]

Notes

1. Quiliarca (en grec antic χιλιάρχης, 'khiliarkhês', «el comandant de mil homes») designa una funció militar administrativa, primer a l'Imperi Aquemènida i després al Regne de Macedònia i a les monarquies del període hel·lenístic.