Alexandre IV (en grec antic Αλέξανδρος) fou rei de Macedònia del 323 aC al 310 aC.
| |||
| Nom original | (el) Αλέξανδρος Δ'  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 323 aC Babiló | ||
| Mort | 309 aC (13/14 anys) regne de Macedònia (Regne de Macedònia) | ||
| Causa de mort | verí | ||
| Sepultura | Amfípolis | ||
| Faraó | |||
| | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | sobirà | ||
| Període | Antic Egipte, Egipte grecoromà, període hel·lenístic i Dinastia Macedònica d'Egipte | ||
| Altres | |||
| Títol | Faraó | ||
| Família | Dinastia argèada | ||
| Cònjuge | Deidamia I de l'Epir | ||
| Pares | Alexandre el Gran i Roxana | ||
| Germans | Hèracles de Macedònia | ||
| Cronologia | |||
| naixement pòstum
| |||
Era fill d'Alexandre el Gran i de Roxana, i va néixer poc després de la mort del seu pare el 323 aC. Va ser reconegut rei associat a Filip III Arrideu, sota la regència de Perdicas d'Orèstia, fins que aquest va morir l'any 321 aC.
En aquest any van ser nomenats regents el sàtrapa Pitó i el general Arrideu, per poc temps. Poc després va ser nomenat regent Antípater, que s'emportà Roxana i els seus dos fills a Macedònia, segurament l'any 320 aC, segons Diodor de Sicília.
El 319 aC va morir Antípater i el govern i la regència van caure en mans de Polispercó. Roxana, temorosa del nou regent, es va escapar amb el seu fill cap a l'Epir, on des ja feia temps vivia la mare d'Alexandre el Gran, Olímpies, la qual va induir al rei Aecides de l'Epir a aliar-se amb Polispercó i restaurar a Alexandre el 317 aC. Filip Arrideu i la seva dona Eurídice, que havien format un partit d'oposició a Polispercó, van ser assassinats i Alexandre proclamat únic rei sota la tutela d'Olímpies.
Però l'any següent, el 316 aC, Cassandre, fill d'Antípater, es va apoderar del govern, va fer matar Olímpies i va empresonar Alexandre i Roxana. Van restar ambdós a presó fins a la pau general del 311 aC quan finalment Alexandre va ser reconegut com a rei i llavors els seus partidaris en van demanar l'alliberament. Cassandre, que no el volia deixar anar, el va fer matar secretament a la presó juntament amb Roxana l'any 310 aC.[1]
Referències
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
