231 aC
any From Wikipedia, the free encyclopedia
El 231 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà, era conegut com a any del consolat de Mató i Masó (o també any 523 ab urbe condita). L'ús del nom «231 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 231 aC (ccxxxi aC) |
| Islàmic | 879 aH – 878 aH |
| Xinès | 2466 – 2467 |
| Hebreu | 3530 – 3531 |
| Calendaris hindús | -175 – -174 (Vikram Samvat) 2871 – 2872 (Kali Yuga) |
| Persa | 852 BP – 851 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | 20 |
| Ab urbe condita | 523 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC | |
| Dècades | |
| 260 aC 250 aC 240 aC - 230 aC - 220 aC 210 aC 200 aC | |
| Anys | |
| 234 aC 233 aC 232 aC - 231 aC - 230 aC 229 aC 228 aC | |
Il·líria
- Agró, rei d'Il·líria, s'alia amb Demetri II rei de Macedònia i lluita contra els etolis als que venç. Per celebrar la victòria, organitza un banquet on menja i beu en excés. Una pleuresia el mata.[2]
- Teuta, la segona esposa d'Agró, assumeix el poder a Il·líria com a regent de Pinnes, fill de la primera dona, Triteuta.[3]
Antiga Roma
- Aquest any són elegits cònsols Marc Pomponi Mató i Gai Papiri Masó.[4][5]
- Pomponi Mató és enviat a Sardenya per lluitar contra els sards que s'havien aixecat altre cop després d'haver estat derrotats pel seu germà Mani Pomponi Mató l'any 233 aC.[5]
- Papiri Masó va a Còrsega i sotmet als corsos amb considerables pèrdues. El senat li nega els honors del triomf que celebra privadament al Mont Albà. És la primera vegada que es fa, i després els generals romans ho van repetir quan se'ls denegava un triomf al que creien que hi tenien dret.[6]
- Gai Duïl·li és designat dictador amb la única missió de celebrar els comicis.[7]
Península Ibèrica
- Hamílcar Barca, en el curs de la Conquesta cartaginesa d'Hispània, funda la ciutat d'Acra Leuce on instal·la els quarters d'hivern i hi envia la major part del seu exèrcit i els elefants. Ell es queda enrere amb la resta. El Senat Romà li envia una ambaixada per preguntar-li els objectius de la seva expedició, i respon que treballa per aconseguir que Cartago pugui pagar els seus deutes de guerra.[8]