18 de gener

El 18 de gener és el divuité dia de l'any del calendari gregorià. Queden 347 dies per finalitzar l'any i 348 en els anys de traspàs.

<<	Gener 2025					>>
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
		1r	2	3	4	5
6	7	8	9	10	11	12
13	14	15	16	17	18	19
20	21	22	23	24	25	26
27	28	29	30	31
Tots els dies

Esdeveniments

Països Catalans

• 1150 - Vimbodí (la Conca de Barberà): Ramon Berenguer IV hi fa donació d'uns terrenys per a construir-hi el monestir de Poblet.
• 1939 - Ponts (la Noguera): les tropes franquistes ocupen la vila (guerra d'Espanya).
• 1941 - Barcelona: S'inaugura el Museu Marítim de Barcelona a la vella seu de les Drassanes Reials.^[1]
• 2004 - Dakar (el Cap Verd, el Senegal): Nani Roma s'hi proclama campió del Ral·li París-Dakar en la categoria de motos i esdevé el primer català que el guanya.

Resta del món

• 1701 - Puja al tron Frederic I de Prússia.
• 1778 - James Cook arriba a Hawaii.
• 1919 - Weimar (Alemanya): Inici de l'Assemblea Nacional Alemanya.
• 1943 - Segona Guerra Mundial: Alemanya llança un atac aeri contra Londres.
• 1945 - Cracòvia, Polònia: les tropes soviètiques ocupen la ciutat.^[2]
• 1976 - Beirut, Líban: una milícia cristiana libanesa mata aproximadament 1.500 persones a Karantina.
• 1986 - Accident aeri en les selves del Petén en Guatemala, prop de les ruïnes maies de Tikal. Moren les 110 persones que viatjaven a bord.
• 2002 - Es declara la fi de la guerra civil en Sierra Leone.
• 2003 - S'inaugura el Túnel de Somport carreter a Canfranc (Osca).
• 2004 - Bilbao (Biscaia, el País Basc): la quarta assemblea general del PNB elegeix Josu Jon Imaz president del partit (enfront de Joseba Egibar) en substitució de Xabier Arzalluz.
• 2004 - Bagdad (l'Iraq): un atemptat suïcida hi fa 25 morts i uns 130 ferits.
• 2005 - Tolosa de Llenguadoc (el Llenguadoc, Occitània): diversos líders europeus assisteixen a la presentació de l'Airbus 380, en aquest moment l'avió comercial més gran del món.
• 2008 - La Viquipèdia en català assoleix la xifra simbòlica dels 100.000 articles.
• 2010 - Terratrèmol amb intensitat 5,5 en l'escala de Richter en la província de San Juan, Argentina.

Naixements

Països Catalans

• 1874 - Sabadell, Vallès Occidental: Joan Montllor i Pujal, excursionista i escriptor sabadellenc.
• 1891 - Sabadell Vallès Occidental: Fidela Renom i Soler, defensora de la dona treballadora i política catalana, la primera dona elegida regidora de l'Ajuntament de Sabadell.^[3]
• 1898 -
  • Illa, Rossellóː Simona Gay, poeta i pintora rossellonesa (m. 1969).^[4]
  • Barcelona: Carles Buïgas i Sans, arquitecte, enginyer i luminotècnic català conegut per haver dissenyat la il·luminació del Palau Nacional (Barcelona) i del recinte de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, així com la Font Màgica de Montjuïc (m. 1979).^[5]
• 1912 - Almacelles: Maria Tersa i Miralles, locutora de ràdio catalana (m. 2015).
• 1918 - Calonge, Baix Empordà: Ricard Viladesau i Caner, músic català (m. 2005).
• 1940 - Organyà, Alt Urgell: Francesc Betriu i Cabeceran, director de cinema i guionista català.
• 1952 - Cornellà de Llobregat: Daniel Solsona Puig, futbolista català.
• 1953 - Aiguafreda, Vallès Oriental: Conxita Puig i Barata, esquiadora catalana, especialitzada en esquí alpí.^[6]
• 1961 - Berga, Berguedà: Jordi Cussà i Balaguer, escriptor, traductor i actor català.
• 1971 - Santpedor, Bages: Pep Guardiola, futbolista i entrenador de futbol català.
• 1981 - Xest: Talía Roselló Saus, política valenciana, diputada al Congrés dels Diputats en la X Legislatura.^[7]
• 1989 - Cornellà de Llobregat: Rubén Miño Peralta, porter de futbol català.
• 1998 - Vilanova i la Geltrú: Aitana Bonmatí i Conca, jugadora del FC Barcelona (femení).^[8]

Resta del món

• 1689 - La Brèda, França: Montesquieu, filòsof francès (m. 1755).
• 1816 - Alt Ruppin: Ferdinand Möhring, compositor, director d'orquestra i organista alemany.
• 1841 - Ambert, Puy-de-Dôme, Alvèrnia, França: Emmanuel Chabrier, compositor francès (m. 1894).^[9]
• 1867 - Metapa, actualment Ciudad Darío, Matagalpa, Nicaragua: Rubén Darío, poeta, periodista i diplomàtic nicaragüenc (m. 1916).
• 1894 - Pragaː Lucia Moholy, fotògrafa d'origen austrohongarès, que documentà l'arquitectura i els productes de la Bauhaus (m. 1989).^[10]
• 1904 - Bristol, Anglaterra: Archibald Alexander Leach, conegut com a Cary Grant, actor de cinema anglès (m. 1986).
• 1911 - Andahuaylas (Perú): José María Arguedas, escriptor i antropòleg peruà (m. 1969).
• 1911 - Nova York, EUA: David Daniel Kominski, conegut com a Danny Kaye, actor de cinema i cantant estatunidenc (m. 1987).
• 1921 - Fukui (Japó): Yoichiro Nambu, físic estatunidenc d'origen japonès, Premi Nobel de Física de l'any 2008 (m. 2015).
• 1915 - Xixón, Astúries, Espanya: Santiago Carrillo, polític espanyol.
• 1930 - Abrantesː Maria de Lourdes Pintasilgo, enginyera química, primera dona a ser Primera Ministra de Portugal (m. 2004).^[11]
• 1937 -
  • Derry, Irlanda del Nord: John Hume; polític nord-irlandès, Premi Nobel de la Pau de l'any 1998.
  • Santiago de Xileː Marta Harnecker, pensadora marxista xilena (m. 2019).
• 1947 - Tòquio (Japó): Takeshi Kitano, actor i director de cinema, comediant, escriptor i poeta.
• 1955
  • Lynnwood, Califòrnia: Kevin Costner, actor, productor i director estatunidenc.
  • Madrid: Fernando Trueba, escriptor i director de cinema espanyol.
• 1956 - Montevideo: Elli Medeiros, cantant i actriu francouruguaiana.^[12]
• 1979 - St. Julian's, Maltaː Roberta Metsola, diputada i presidenta del Parlament Europeu.^[13]
• 1980 - Partit de Vicente López, Buenos Aires, Argentina: Rodrigo Guirao Díaz, actor i model argentí.^[14]
• 1982 -
  • Kabarnet, Kenya: Mary Keitany, corredora de fons kenyana, especialista en la prova de marató.^[15]
  • Grass Valley: Joanna Newsom, compositora, multiinstrumentista i cantant nord-americana.^[16]

Necrològiques

Països Catalans

• 1934 - Castelló de la Plana (la Plana Alta): Vicent Castell i Domènech, pintor, dibuixant i decorador valencià (n. 1871).
• 1941 - Barcelonaː Júlia Peraire, model pictòrica i parella del pintor Ramon Casas (n. 1888).^[17]
• 1985 - Barcelona: Noel Clarasó i Serrat, escriptor català.
• 1995 - Benassal, Alt Maestrat: Sofia Salvador i Monferrer, escriptora i mestra (n. 1925).^[18]
• 2000 - Barcelona: Francesc Masclans i Girvès, mestre i botànic català (n. 1905).
• 2002 - Eivissa: Joan Marí Cardona, canonge arxiver i historiador, nascut a Sant Rafel de Forca (Eivissa) (n. 1925).
• 2004 - Barcelona: Josep Lluís Ortega i Monasterio, músic i militar català d'origen basc, revitalitzador de l'havanera a l'època moderna (n. 1918).
• 2021 - Barcelonaː Josep Maria Mestres Quadreny, compositor. Fou president de la Fundació Joan Brossa i patró emèrit de la Fundació Joan Miró (n.1929).^[19]

Resta del món

• 1783 - París: Jeanne-Françoise Quinault, actriu francesa i salonnière (n. 1699).^[20]
• 1890 - Regne de Sardenya-Piemont: Amadeu I d'Espanya, rei d'Espanya.
• 1918 - Viena, Àustriaː Amalie Materna, soprano austríaca (n. 1844).^[21]
• 1936 - Londres: Rudyard Kipling, escriptor britànic (n. 1865).
• 1960 - Los Angelesː Gladys Bentley, cantant i pianista estatunidenca, artista lesbiana de blues del Harlem Renaissance.^[22]
• 1995 - Múnic (Alemanya): Adolf Friedrich Johann Butenandt, químic alemany Premi Nobel de Química de 1939 (n. 1903).
• 1996 - París: Leonor Fini, pintora i artista surrealista argentina, il·lustradora i dissenyadora (n. 1908).^[23]
• 2000 - Viena: Margarete Schütte-Lihotzky, primera arquitecta austríaca, creadora de la «cuina de Frankfurt» (n. 1897).^[24]
• 2015 - Jamaicaː Verma Panton, arquitecta jamaicana, la primera dona arquitecta del Carib anglòfon (n. 1936).^[25]
• 2016 -
  • Ouagadougou: Leila Alaoui, fotògrafa i videoartista franco-marroquina, assassinada en un atac terrorista (n. 1982).^[26]
  • Dinamarca: Else Marie Pade, compositora pionera de música electrònica (n. 1924).^[27]
  • La Paz, Bolívia: Armando Loaiza, diplomàtic i ministre d'exteriors (2005-2006) bolivià.
• 2017, Sud-àfrica: Peter Abrahams periodista i escriptor de novel·les sud-africà
• 2018,
  • Nova York: Günter Blobel, oncòleg i biòleg estatunidenc d'origen alemany, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1999 (n. 1936).
  • Pavia: Carla Marangoni, gimnasta artística italiana que va competir durant la dècada de 1920 (n. 1915).^[28]

Festes i commemoracions

• Santoral:
  • Sant Hipaci de Cilícia, bisbe;
  • Sant Volusià de Tours,
  • Santa Prisca de Roma,
  • Santa Margarida d'Hongria;
  • Beat Jaume Hilari Barbal,
  • Beata Beatriu II d'Este,
  • Beata Faci de Cremona;
  • serventa de Déu Catalina Maura i Pou, religiosa agustina.

Referències

1. «El Museu Marítim de Barcelona es va inaugurar el 18 de gener de 1941» (en castellà). Catacultural, 18-01-2015. Arxivat de l'original el 2021-03-02. [Consulta: 18 novembre 2020].
2. Ostrowski, Jan K. Kraków (en anglès). International Cultural Centre, 1992, p. 117. ISBN 8322106211.
3. Ivern i Salvà, Dolors. «Biografia Fidela Renom i Soler · memoriaesquerra.cat». MemòriaEsquerra.cat i Fundació Josep Irla. [Consulta: 18 novembre 2020].
4. Les Cinc branques: poesia femenina catalana. 1. ed. Barcelona: Albert i Corp, 1975. ISBN 84-400-8407-2.
5. «18 de gener». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
6. «Conxita Puig Barata | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 novembre 2020].
7. «X Legislatura (2011-2016). Roselló Saus, Talía» (en castellà). Congrés dels Diputats. [Consulta: novembre 2020].
8. Domingo Martín de Toro. «Descubre a Aitana Bonmatí, la ‘MVP’ de la final de la UWCL» (en castellà), 18-05-2021. [Consulta: 10 octubre 2021].
9. Huebner, Steven. «Chabrier, (Alexis-)Emmanuel». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.05351 [Consulta: 22 abril 2020].
10. Blumberg, Naomi. «Lucia Moholy». Encyclopædia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
11. «Maria de Lurdes Ruivo Da Silva Matos Pintasilgo. Legislaturas: X, XI» (en portuguès). Parlament de Portugal. [Consulta: maig 2024].
12. «Elli Medeiros» (en castellà). SensaCine. [Consulta: 17 novembre 2020].
13. Ortiz de Zárate, Roberto. «Roberta Metsola» (en castellà). CIDOB. [Consulta: 30 novembre 2022].
14. «Kevin Costner, Cary Grant y Oliver Hardy nacieron un 18 de enero». andina.com.pe, 18-01-2012. Arxivat de l'original el 2012-02-20.
15. Mwanza, Eddy. «From Housemaid to Multi-Millionaire, the Mary Keitany Story» (en anglès). Kenyans.co.ke, 29-02-2020. [Consulta: 20 novembre 2020].
16. «Joanna Newsom». IMDb. [Consulta: 20 novembre 2020].
17. Coll Mirabent, Isabel. Júlia, el desig. Barcelona: Cercle del Liceu, 2016. ISBN 978-84-608-7887-2.
18. «Sofia Salvador i Monferrer (Benassal, 22 de juny de 1925 – 18 de gener de 1995)». Pere-Enric Barreda, 21-10-2013. [Consulta: 28 abril 2020].
19. «S'ha mort el compositor avantguardista Josep Maria Mestres Quadreny». Vilaweb. [Consulta: 18 gener 2021].
20. «Jeanne-Françoise Quinault (1699-1783)» (en francès). Biblioteca Nacional de França. [Consulta: 12 desembre 2022].
21. «Amalie Materna (1844-1918) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 27 maig 2024].
22. «Cuando Harlem hizo vibrar al mundo. Capítulo II: Gladys Alberta Bentley» (en castellà). Publicación Negrxs. [Consulta: 7 juliol 2022].
23. «Mujeres pintoras: La surrealista Leonor Fini». Trianarts, 06-03-2019. [Consulta: 16 novembre 2020].
24. Muxí, Zaida. «MARGARETE SCHUTTE-LIHOTZKY 1897-2000». Un día | una arquitecta, 16-04-2015. [Consulta: 8 març 2017].
25. Ramé, Jimena. «VERMA WEVLYN PANTON 1936-2015» (en castellà). Un dia, una arquitecta, 15-06-2019. [Consulta: 4 març 2021].
26. «Diada per la Noviolència 2019. Leila Alaoui». Fundació privada Universitat Internacional de la Pau, 01-01-2019. Arxivat de l'original el 2020-12-02. [Consulta: 16 novembre 2020].
27. Bruland, Inge. «Else Marie Pade» (en danès). Dansk Kvindebiografisk Leksikon, 22-04-2023. [Consulta: 27 octubre 2024].
28. Audisio, Emanuela. «Ginnastica, addio a Carla Marangoni: la campionessa che non amava le celebrazioni». Diari La Repubblica, 20-01-2018. [Consulta: 26 setembre 2020].