![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3e/Sepulcre_del_bisbe_Vidal_de_Blanes%252C_passad%25C3%25ADs_a_la_capella_del_sant_calze%252C_catedral_de_Val%25C3%25A8ncia.jpg/640px-Sepulcre_del_bisbe_Vidal_de_Blanes%252C_passad%25C3%25ADs_a_la_capella_del_sant_calze%252C_catedral_de_Val%25C3%25A8ncia.jpg&w=640&q=50)
Vidal de Blanes
abat secular de l’església de Sant Feliu de Girona i posteriorment bisbe de València / From Wikipedia, the free encyclopedia
Vidal de Blanes i Fenoll (Girona ? – València 1369) fou abat secular de l'església de Sant Feliu de Girona i posteriorment bisbe de València.
Biografia | |
---|---|
Naixement | valor desconegut ![]() València ![]() |
Mort | 9 febrer 1369 ![]() València ![]() |
Sepultura | Catedral de València ![]() |
Bisbe de València | |
5 desembre 1356 – ← Hug de Fenollet – Jaume de Prades i de Foix → Diòcesi: bisbat de València ![]() | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica ![]() |
Activitat | |
Ocupació | prevere catòlic de ritu romà, bisbe catòlic ![]() |
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3e/Sepulcre_del_bisbe_Vidal_de_Blanes%2C_passad%C3%ADs_a_la_capella_del_sant_calze%2C_catedral_de_Val%C3%A8ncia.jpg/640px-Sepulcre_del_bisbe_Vidal_de_Blanes%2C_passad%C3%ADs_a_la_capella_del_sant_calze%2C_catedral_de_Val%C3%A8ncia.jpg)
Va néixer a Girona fill de Ramon de Blanes, que arribà a ser ambaixador a Roma, i d'Aldonça de Fenollet.[1] Essent abat secular de l'església de Sant Feliu de Girona el 5 de desembre de 1356 va ser nomenat bisbe pel capítol de València i ratificat pel papa Innocenci VI que residia a la cort papal d'Avinyó. Celebrà dos sínodes, un l'any 1357 i l'altre el 1368.[1] En el primer es van promulgar normes canòniques i en el segon es va disposar sobre l'administració de sagraments i que s'escrivís un catecisme per a l'ensenyament dels fidels.[2] El 1357 va consagrar l'altar major de la Catedral.[2] També impulsà la creació de l'aula capitular. Formà part del consell de regència de Catalunya quan Pere IV passà a Sardenya el 1354.[1] Va morir el 9 de febrer de 1369 i va ser enterrat en un sepulcre sense epitafi adossat a la paret de l'aula capitular, al costat de la capella de Sant Jeroni a la Catedral[2] d'on va ser retirat al segle xviii. Les seves restes van ser aleshores enterrades a la cripta de la sala capitular. El seu sarcòfag va ser redescobert el 1960 i ha estat restaurat per l'Institut Valencià de Conservació i Restauració.[3]