Catedral de València
esglèsia catedral a València / From Wikipedia, the free encyclopedia
La catedral de València (basílica metropolitana) és seu de l'arquebisbat de València i està dedicada a Santa Maria per desig de Jaume I, fidel a la tradicional devoció mariana del segle xiii. Fou consagrada l'any 1238 per l'arquebisbe de Tarragona Pere d'Albalat. Es troba sobre l'antiga mesquita, que al seu torn s'havia alçat sobre l'antiga seu visigòtica.
Seu de València | ||||
---|---|---|---|---|
| ||||
Nom en la llengua original | (es) Iglesia Catedral-Basílica Metropolitana de la Asunción de Nuestra Señora de Valencia | |||
Epònim | Assumpció de Maria | |||
Dades | ||||
Tipus | catedral | |||
Arquitecte | Andreu Julià, Pere Balaguer, Martí Llobet, Francesc Baldomar, Pere Comte, Konrad Rudolf | |||
Construcció | 22 de juny de 1262 - segle xviii | |||
Consagració | 9 d'octubre de 1238 (antiga mesquita) | |||
Cronologia | ||||
1936 | incendi | |||
11 juny 1941 | consagració altar of catholic church (en) | |||
Dedicat a | Assumpció de Maria | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | Gòtic català, Gòtic francés, Renaixement, Barroc, Neoclàssic | |||
Material | pedra, rajola, alabastre i fusta | |||
Mesura | 55 () × 53 () × 94 () m | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Ciutat Vella (Comarca de València), La Seu (barri de València) (Comarca de València) i València | |||
Localització | València | |||
| ||||
Format per | El Micalet | |||
Bé d'interès cultural | ||||
Data | 3 juny 1931 | |||
Identificador | RI-51-0000967 | |||
Codi IGPCV | 46.15.250-006[1] | |||
Bé d'interès cultural | ||||
Identificador | RI-51-0000967 | |||
Codi IGPCV | 46.15.250-006[1] | |||
Plànol | ||||
Activitat | ||||
Diòcesi | arquebisbat de València | |||
Religió | Església catòlica llatina i catolicisme | |||
Lloc web | catedraldevalencia.es | |||
El gòtic català o mediterrani és l'estil predominant d'aquesta catedral, tot i que també conté elements del romànic, del gòtic francés, del renaixement, del barroc i neoclàssic. En el seu interior es venera el Sant Calze, datat del segle i, i donat a la catedral pel rei Alfons el Magnànim el 1436.
Conté algunes de les primeres i millors pintures del Quattrocento de tota la península Ibèrica, que van arribar de Roma a través d'artistes contractats per Alexandre VI. Aquest últim papa valencià, quan encara era el cardenal Roderic de Borja, feu la petició per a elevar la seu valentina al rang de Metropolitana, categoria que li fou atorgada pel papa Innocenci VIII el 1492.