From Wikipedia, the free encyclopedia
La variscita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany i dona nom al grup de la variscita.[2] Va ser descrita per primer cop el 1837 pel geòleg August Breithaupt, i el seu nom prové de la varietat local de Variscia, el nom llatí de Vogtland, a Alemanya. Durant un temps se l'anomenà Utahlita als Estats Units d'Amèrica per la seva abundància a l'estat de Utah.
 Variscita | |
|---|---|
 Variscita de la pedrera La Floquerie, a Pannecé (Loire-Atlantique, França)  | |
| Fórmula química | AlPO₄·2H₂O |
| Epònim | Vogtland (en)  |
| Localitat tipus | Pedrera Meßbach, Meßbach, Plauen, Vogtland, Saxònia, Alemanya |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.CD.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.CD.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/C.05b |
| Dana | 40.4.1.1 |
| Heys | 19.7.5 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 9,822Å; b = 8,561Å; c = 9,63Å; |
| Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
| Color | verd clar a verd maragda, verd blavós, verd groguenc, gris blavós, incolor a blanc; pot presentar ombres clares de marró o groc, rarament vermell. Incolor a verd clar en llum transmesa. |
| Macles | en {201}, rares |
| Exfoliació | distingible/bona en {010}; dolenta en {001} |
| Fractura | concoidal, desigual |
| Duresa | 3,5 a 4,5 |
| Lluïssor | de vítria a cerosa |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 2,57 a 2,61 g/cm³ (mesurada); 2,59 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,563 nβ = 1,588 nγ = 1,594 |
| Birefringència | δ = 0,031 |
| Angle 2V | mesurat: 50°, calculat: 50° |
| Dispersió òptica | r < v perceptible |
| Impureses comunes | Fe, As |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1967 s.p. |
| Any d'aprovació | 1837 |
| Símbol | Var |
| Referències | [1] |
La variscita és un mineral relativament rar de fórmula AlPO₄·2H₂O, que cristal·litza en el sistema ortoròmbic, generalment criptocristal·lina. Es confon a vegades amb la turquesa, tanmateix, la variscita és més verdosa, típicament verd poma amb una lluïssor cèria. És semidura, lleugera, no exfoliable, però es trenca amb fractura concoidal en superfícies molt llises; translúcida amb lluïssor entre vítria i cèria. Els cristalls pseudo-tetragonal-bipiramidals es poden confondre amb wardita. És infusible, però perd el color durant l'escalfament; només es fa soluble si prèviament ha estat escalfada. És dirmorfa de la metavariscita, i forma una sèrie de solució sòlida amb l'strengita.[3]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la variscita pertany a «08.CD: Fosfats sense anions addicionals, amb H₂O, només amb cations de mida mitjana, amb proporció RO₄:H₂O = 1:2» juntament amb els següents minerals: kolbeckita, metavariscita, fosfosiderita, mansfieldita, escorodita, strengita, yanomamita, parascorodita, ludlamita, sterlinghil·lita i rollandita.
Com a pedra fina, i és popular pel seu ús ornamental, previ allisat i polit, a vegades comercialitzat com a turquesa. Recentment, la variscita ha augmentat la seva apreciació com a gemma semipreciosa mercès a les seves tonalitats de color. Les persones del Neolític la feien servir per fer collarets, polseres... El jaciment de les Mines de Gavà és un exemple d'aprofitament d'aquest mineral en temps prehistòrics.[4]
És un producte de concentració superficial de gels percolats derivats de l'alteració de roques ígnies riques en feldespats. La variscita és un mineral secundari format per la deposició directa d'aigua que conté fosfats i que ha reaccionat amb roques riques d'alumini en un ambient pròxim a la superfície. Es troba en forma de nòduls de gra fi, masses microcristal·lines de color verd clar, amb els contorns arrodonits i alterats de color groc; farcint cavitats, i en incrustacions. La variscita sovint conté venes blanques de crandal·lita, un mineral de fosfat d'alumini i calci.
Existeixen diversos fets que determinen que l'objecte d'explotació de les mines prehistòriques de Gavà era essencialment la variscita:
El grup de la variscita està format per cinc arsenats i fosfats ortoròmbics. Els membres del grup són isoestructurals. Els fosfats d'aquest grup són dimorfs amb els membres del grup de metavariscita, que en són monoclínics.[2] La fórmula dels integrants d'aquest grup és A(XO₄)·2H₂O on A = Fe3+, Al; X = P, As.
| Espècie | Fórmula |
|---|---|
| Escorodita | Fe3+AsO₄·2H₂O |
| Mansfieldita | AlAsO₄·2H₂O |
| Strengita | FePO₄·2H₂O |
| Variscita | AlPO₄·2H₂O |
| Yanomamita | InAsO₄·2H₂O |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
