Uniformisme lingüístic a França
El francès com a única llengua oficial / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'uniformisme lingüístic a França es refereix al fet que, tot i estar formada per territoris amb identitats culturals i lingüístiques diferents, a França només es reconeix com a llengua oficial el francès. L'Estat no imposa pas l'ús del francès en publicacions fetes per particulars; ara bé, la llei obliga a fer servir el francès en comunicacions comercials o laborals; així, el 2006, a una filial francesa d'una empresa americana li fou imposada una multa de 500.000 €, més un suplement de 20.000 € per dia, per haver distribuït programari i informació tècnica als seus empleats escrita únicament en anglès, sense traducció francesa.[1] A més d'imposar l'ús del francès al territori de la República, el govern francès malda per promoure l'ús del francès a la Unió Europea i a nivell global mitjançant institucions com ara la Francofonia. En mitjans polítics i intel·lectuals francesos, es creu que cal lluitar per defensar el francès contra l'amenaça de l'anglicització. Dins d'aquesta política uniformista, França de moment encara no ha signat la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries.
Aquest uniformisme, orientat, tal com els seus mateixos promotors ho admeten, a eliminar els particularismes regionals, té el seu origen a l'època del Renaixement quan, segons ho consideren els francesos, va tenir lloc la creació de la Nació Francesa. L'unitarisme nacional francès, radicalitzat durant la Revolució, va dur, durant tot el segle xix i la primera meitat del xx, als governs dels diferents règims (monarquies, imperis, état o repúbliques) a dissenyar polítiques per imposar l'ús del francès com a única llengua tant a França com a als territoris integrats a l'Imperi colonial.
Dins de l'àmbit de l'ensenyament, la imposició del francès als territoris on es parlava una altra llengua es va fer mitjançant tota mena de càstigs, i inculcant també un sentiment d'autoodi i de vergonya, definit en la noció de patois, denominació despectiva que a França encara es dona a les llengües diferents del francès; d'aquesta manera, s'esperava aconseguir que hom volgués renunciar a la seva llengua a favor del francès.
Malgrat els canvis en les mentalitats esdevinguts a finals del segle xx, a França encara es considera la diversitat lingüística com una amenaça a la unitat nacional.