Patuès
From Wikipedia, the free encyclopedia
El patuès[1] o patués[2] (del francès patois) és un terme que tot i no tenir una definició formal en el camp de la lingüística encara s'utilitza en algunes llengües per a descriure una llengua o un dialecte que no té una literatura gaire desenvolupada i que, sense ser argot, es parla sobretot a l'àmbit familiar o entre amics, çò és una llengua subordinada.[1] Segons el context, pot fer referència a pidgin, crioll, llengües o dialectes. En el cas de les parles de transició entre el català i l'aragonès s'utilitza a la Vall de l'Éssera per a referir-se al benasquès. A França i a altres regions francòfones (per exemple, al Valais suís) s'anomena patois gairebé totes les llengües que s'hi parlen (català, occità, etc.) tret del francès, en to condescendent o despectiu. De fet, el crioll pot ser qualificat a França de "patuès negrer". Al Carib, en territoris anglòfons com Jamaica o Trinidad patois tal qual s'empra per a designar el crioll de base lexical anglesa o el de base lexical francesa.
No s'ha de confondre el patuès amb el patuet, el català parlat a Algèria durant l'administració francesa pels immigrants catalans menorquins, valencians o rossellonesos.