From Wikipedia, the free encyclopedia
Un ullerer o ulleraire era un menestral especialitzat en la fabricació d'ulleres per a corregir la visió.[1]
Els ulleraires fabricaven les lents i les muntures a partir de materials diversos.[2]
El cas de Venècia és difícil de resumir. Aparentment hi havia dos gremis que feien ulleres: el gremi dels “cristallers” (que tallaven les lents de cristall de roca) i el gremi dels "vidriers" (que tallaven lents de vidre, inicialment prohibides per a fer ulleres de llegir). Hi ha un document de 1302 que autoritzava la fabricació d'ulleres de llegir fetes de vidre.[3] Això sembla demostrar l'existència d'un gremi d'ullerers venecians abans de 1302.
Deixant de banda Venècia, el gremi més antic de mestres fabricants d'ulleres fou el de Nuremberg, l'any 1435.[4] Hi ha documentat un gremi d'ullerers a França l'any 1465.[5] A Barcelona, el gremi d'ulleraires data de 1596.[6] En tots els casos, anteriorment a la creació d'un gremi separat, els mestres de fer ulleres estaven incorporats a un altre gremi.
Els mestres de fer ulleres, per a les lents treballaven el cristall de roca, el vidre i el beril. Les muntures eren de fusta, os, vori, llautó i, en molts casos, metalls o aliatges preciosos d'or i d'argent.
Hi ha documents que demostren la fabricació de lents (i d'ulleres) a partir de cristall de roca i de beril.[7][8][9]
El vidre calia que fos transparent i sense bombolles d'aire ni inclusions. L'any 1378 un frare carmelita barceloní, Guillem Sedacer, fou l'autor d'una obra excepcional (molt detallada i precisa) basada especialment en la fabricació de vidre transparent.[10] En l'obra hi ha moltes formulacions per a diversos tipus de vidre, incloent els vidres amb base de plom (patentats uns segles més tard a Anglaterra).[11]
Les eines d'un fabricant de lents eren molt semblants a les dels artesans lapidaris. Les primeres descripcions, parcials, de l'ofici daten de 1618 i foren explicades per Girolamo Sirtori. En general els utillatges consistien en torns, moles i algunes eines especials de la mena de matrius mascles i femelles amb les diverses curvatures de les lents a fabricar.
Un dels abrasius més conegut i usat era l'esmeril, sovint importat de l'illa de Naxos.[12]
Les ulleres foren el remei o, si més no, milloraren molts problemes de visió. Primerament la vista cansada i després la miopia. A més, les ulleres foren el primer pas en el descobriment del telescopi i del microscopi. La difusió del seu ús implica la fabricació de vidre transparent i l'existència d'uns artesans capaços de tallar i polir lents amb certa habilitat i precisió. Algunes dades cronològiques sobre les ulleres són les següents:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.