U-boot tipus XIV
From Wikipedia, the free encyclopedia
l'U-Boot tipus XIV va ser una modificació dels Tipus IX D, dissenyats per a reabastir altres U-Boots. Se'ls coneixia com a Milchkuh (Vaca lletera). Amb les seves grans dimensions el tipus XIV podia donar servei a altres submarins amb 430 tn. de combustible, 13 tn. d'oli de motor, quatre torpedes i menjar fresc que es conservava en frigorífics. També estaven equipades amb fleques per poder servir pa fresc a les tripulacions dels submarins als que donava servei. No tenia tubs llançatorpedes ni canó de coberta, només metralladores antiaèries.[1]
Nom curt | Type XIV |
---|---|
Constructors | Deutsche Werke |
Període de construcció | 1940 - 1943 |
Període de servei | 1941 – 1944 |
Operador/s
| |
Unitats | |
En construcció | 13 |
Planificades | 24 |
Completades | 10 |
Perdudes | 10 |
Característiques tècniques | |
Tipus | submarí (classe de submarí) |
Desplaçament | 1688 t 1932 t (en immersió) |
Eslora | 67,1 m |
Mànega | 9,35 m |
Calat | 6,51 m |
Propulsió | |
Velocitat | 14.9 kn 6.2 kn (en immersió) |
Profunditat | 240 m |
Autonomia | 12350 mn a 10 kn 55 mn a 4 kn (en immersió) |
Característiques militars | |
Armament | |
El 1942 els tipus XIV van permetre que els Tipus VII C poguessin atacar la costa est dels Estats Units i del Canadà durant l'operació Repic de Tambor de la Batalla de l'Atlàntic. Les vaques lleteres van ser objectius prioritaris de la lluita antisubmarina dels Aliats, ja que enfonsant-ne un dificultava enormement les operacions dels tipus VIIC i els forçava a tornar abans a les bases per reomplir-se de subministraments. La informació obtinguda per les intercepcions Ultra sobre les seves rutes de navegació i posició, i la millora de la cobertura de aèria i de radar a l'Atlàntic nord va eliminar-ne la majoria durant el 1943.[2]