U-Boot tipus IX
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els submarins tipus IX són submarins militars oceànics alemanys utilitzats per la Kriegsmarine alemanya durant la Segona Guerra Mundial. Van ser dissenyats entre 1935 i 1936 com a submarins oceànics i per tant amb una gran autonomia i reserves de queviures i armament, així com capacitat d'operar lluny de les bases durant les llargues patrulles de combat. El seu disseny també comportava certs desavantatges, ja que eren poc maniobrables i necessitaven un temps considerable en les maniobres d'immersió o pujada a la superfície. Destaquen per haver realitzat alguns atacs a vaixells prop la costa est dels Estats Units d'Amèrica, intentant atacar les línies de subministraments i tropes dirigides als fronts europeus.
Nom curt | Type IX |
---|---|
Període de construcció | 1937 - 1944 |
Període de servei | 1938 – 1945 |
Unitats | |
En construcció | 195 |
Planificades | 290 |
Completades | 194 |
Preservades | 2 |
Característiques tècniques | |
Tipus | U-Boot (classe de submarí) |
Desplaçament | 1032 t 1152 t (en immersió) |
Eslora | 76,5 m |
Mànega | 6,76 m |
Calat | 4,7 m |
Profunditat | 230 m |
Autonomia | 10500 mn a 10 kn |
L'armament principal era de 6 tubs llançatorpedes, 4 a proa i 2 a popa. En total portaven 22 torpedes: 6 ja carregats als tubs, 6 addicionals preparats per ser recarregats a les cambres de torpedes i 10 més ubicats en l'espai d'emmagatzematge sota la coberta. Aquesta munició elevada permetia realitzar múltiples atacs abans de tornar a una base o ser aprovisionats. Les variants minadores podien transportar de 44 a 66 mines en funció del model.
L'armament secundari consistia en un canó naval de calibre 105/45, amb una munició d'uns 110 projectils. També disposava de diversos canons automàtics, en configuracions diferents a mesura que la guerra va anar avançant.