Canó automàtic
From Wikipedia, the free encyclopedia
És canó automàtic una arma de foc amb un calibre superior al d'una metralladora i una cadència de tir molt major a la d'un canó d'artilleria convencional gràcies a l'ús d'automatismes en la recàrrega dels cartutxos. El terme canó s'utilitzà durant la Segona Guerra Mundial per a referir-se a les armes de foc pesades utilitzades en avions de combat, en caces o torretes de cua dels bombarders, semblant a les metralladores però amb un calibre major (habitualment de 20 o 30mm) i que comptaven amb projectils explosius. També hi havia múltiples canons o metralladores pesades semblants utilitzades en vaixells de guerra, tancs o en defensa antiaèria. Després de la guerra es desenvoluparen armes semblants, però que no utilitzaven munició explosiva (per exemple en missions antitancs), i es començà a utilitzar el terme 'canó automàtic' per a tots aquests tipus d'armes de foc. Actualment es distingeixen d'altres armes semblants bàsicament per incorporar automatismes en la recarrega i tret, permetent altes cadències de tret i fent-los útils per a gran varietat de missions.[1]
La primera funció de gran difusió dels canons automàtics fou en l'artilleria antiaèria, ja que calia destruir avions de combat que volaven a gran velocitat fent necessària una cadència de tret superior a la que proporcionava l'artilleria convencional. L'ús del canó automàtic com a arma aèria és majoritari, ja que ha substituït a les metralladores utilitzades anteriorment gràcies a la gran potència de foc que ofereix. En l'àmbit dels vaixells de guerra moderns pràcticament només s'utilitzen canons automàtics, ja sigui en calibres "lleugers" de 20 a 30 mm fins a calibres de 127mm (5 polzades) o més. Tot i que ha tingut una adopció més tardana les forces terrestres l'utilitzen cada cop més, tot sovint equipa a transports blindats o com a arma secundària d'alguns tancs.[2]