Torre dels Marquesos de Sentmenat

La Torre dels Marquesos de Sentmenat és una obra del gòtic-renaixement de Barcelona protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Infotaula edifici Torre dels Marquesos de Sentmenat
Dades
Tipus	Casa
Arquitecte	Esteve Bosch, Andreu Bosch i Gaspar Barriel
Construcció	Segles XIV-XIX; remodelació total: 1993
Característiques
Estil arquitectònic	Gòtic-renaixement
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Sarrià (Barcelonès)
Localització	C. Desert, 1-9 - c. Can Caralleu, 6-14 - Jardins de Can Sentmenat
41° 24′ N, 2° 07′ E
BCIL
Identificador	IPAC: 30322
Bé cultural d'interès local Id. IPAC 30322 Id. Barcelona 2245

Descripció

Ubicada al districte de Sarrià-Sant Gervasi, la finca dels marquesos de Sentmenat es troba inclosa dins d'una àmplia parcel·la delimitada pels Carrers de Can Caralleu i del Desert. L'accés al complex es realitza per ambdues vies. En tractar-se d'un edifici exempt, la torre disposa de quatre façanes.^[1]

De planta rectangular, l'edifici es localitza al límit d'una terrassa, de manera que la seva estructura en alçat comprèn una planta baixa aparent només des de la façana principal, una planta noble que permet l'accés des de la terrassa superior, un pis i teulada a quatre vessants. Dues torratxes disposades a les cantonades de la façana orientada al mar o principal eleven l'edifici un nivell més, al mateix temps que el doten d'una aparença simètrica.^[1]

Totes les façanes de la torre estructuren les seves obertures en eixos verticals i horitzontals de ritme regular: portals a planta baixa, balcons a la planta noble, finestres combinades amb falses espitlleres. Les dues torratxes s'obren a l'exterior per finestres a la planta intermèdia i per galeries d'arcs a la part superior. Les façanes presenten la totalitat de llurs murs revestits amb morters que imiten un carreuat al trencajunt. Tanmateix, la planta baixa de la banda de mar ha estat revestida amb un aplacat de pedra artificial verda al trencajunt. En aquesta planta les obertures han perdut les seves ornamentacions, mentre que la resta de plantes conserven els muntants i les llindes originals, profusament ornamentats a base de motllures i guardapols d'estil renaixentista. Aquests elements escultòrics procedeixen dels castells de Ciutadilla (l'urgell) i de Sentmenat (Vallès Oriental) i són elements reaprofitats datables a finals del segle xvi.^[1]

Els balcons de planta noble presenten tots una volada de pedra sostinguda per un parell de permòdols i es presenten tancats per baranes de barrots de ferro forjat reblonats i, en els angles, helicoïdals. Aquests balcons presenten muntants de pedra motllurats que sostenen llurs llindes, decorades amb guardapols mixtilinis, escuts i bustos dins de medallons. La llinda del balcó central, però, és de majors dimensions i presenta dos lleons sostenint l'escut dels Sentmenat. En el pis superior, les finestres i les espitlleres també estan emmarcades amb pedra, excepte els guardapols, que són d'estuc. Les galeries d'arcs que obren les dues torratxes als quatre vents presenten columnelles de pedra. Rematant aquestes torratxes es construïren unes cuculles quadrangulars de ceràmica vidrada formant bandes horitzontals blanques i blaves. Sota la coberta hi sobresortien gàrgoles escultòriques que, en recents intervencions, van ser substituïdes per uns sobreeixidors de ferro laminat obrats per Sergi Aguilar.^[1]

Pel que fa la façana posterior, també presenta llurs portes i finestres amb llindes i muntants de pedra reaprofitats. Aquests elements, més pròpiament gòtics, consisteixen en arcs rebaixats i conopials decorats amb traceries gòtiques i putti sostenint escuts.^[1]

Els interiors, que han perdut totalment el seu aspecte original, alberguen al vestíbul un mural d'Albert Ràfols Casamada, fundador de l'escola Eina.^[1]

Els jardins segueixen els cànons simètrics que també marquen l'edificació de la torre i testimonien la fusió entre el tradicional jardí a la francesa i el jardí-bosc típicament romàntic. La terrassa inferior es dissenyà com un passeig ornat per set escultures de pedra d'autor desconegut que personifiquen les diverses nissagues vinculades als Sentmenat: els Sarriera, els Ciutadilla, els Patiño, els Jordan de Urríes, els Osorio, els Despujol i, finalment, els Sentmenat. Alineat amb l'eix de simetria de la torre, un estanc circular centra la composició dels vuit parterres que l'envolten radialment, amb llurs broderies de topiària de boix. En aquests parterres s'alcen altes palmeres i washingtònies. La terrassa on es troba la torre acull, a banda i banda, l'antic jardí domèstic i el que fou hort pel consum familiar i la plantació de flor tallada. Seguint l'eix de simetria de la porta posterior de la torre hi ha una cascada i un estany de pedra que es nodreix d'un canal d'aigua procedent d'una mina. Més enllà d'aquest espai de transició hi ha el bosc, un espai de gairebé nou hectàrees als peus de la serra de Collserola^[1]

Història

Els orígens d'aquesta finca es remunten al segle xiv, quan Guillem Teixidó adquirí la finca a Berenguer Aymerich de Sarrià el 1325 per a la construcció del seu propi mas. L'any 1779 el mestre d'obres Andreu Bosch reconvertí l'antiga masia en una casa de camp o torre per als marquesos de Sentmenat, que havien adquirit la finca a mitjan segle xvii. Durant el segle xix la torre adquiriria l'aspecte actual, en ser ampliada i redecorada amb elements esculpits procedents dels castells de Ciutadilla i de Sentmenat.^[1]

L'any 1960 la família Sentmenat llogà la torre al Cònsol de França, que hi fixà la seva residència fins que, l'any 1974 l'edifici fou venut a la promotora immobiliària Núñez i Navarro. La dècada de 1940 nasqué, al costat de la torre dels Sentmenat, el barri de Can Caralleu, un indret proper a la marginalitat que a finals dels anys vuitanta l'ajuntament volia reurbanitzar. Núñez i Navarro, llavors propietària de finca, va encarregar-se d'aquesta urbanització a canvi de cedir a l'Ajuntament la finca dels Sentmenat. Aquesta transacció, que no es materialitzaria fins a l'any 1992, venia acompanyada d'una dotació de 120 milions de pessetes destinades a restaurar el conjunt. Després d'una desafortunada restauració en què es refeu la façana de la planta baixa i se substituïren les gàrgoles històriques per sobreeixidors de ferro laminat, la torre es convertí l'any 1994 en seu de l'Escola Eina de Disseny i Art, centre adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona. Els jardins obriren les seves portes l'any 1995 convertits en parc públic.^[1]

Referències

1. «Torre dels Marquesos de Sentmenat». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12 desembre 2017].

Enllaços externs

• «Torre dels Marquesos de Sentmenat». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.