Antonio Guerra, conegut com a Tonino Guerra (Santarcangelo di Romagna, Itàlia, 16 de març de 1920 - 21 de març de 2012)[1][2] va ser poeta, escriptor i guionista. És autor de nombrosos guions de cinema que van convertir en pel·lícula alguns directors de cinema tan rellevants com Federico Fellini, Michelangelo Antonioni, Theo Angelópulos o Andrei Tarkovski.

Biografia

Durant la Segona Guerra Mundial va ser mestre d'escola primària. El 1943 va ser capturat i deportat a un camp de concentració a la ciutat de Troisdorf. Després de ser alliberat el 1946 es va graduar com a pedagog de la Universitat d'Urbino.

El 1952 s'instal·la a Roma, on comença la seva activitat com a guionista. En el transcurs de la seva carrera, Guerra va col·laborar amb directors com Federico Fellini, Michelangelo Antonioni, Francesco Rosi, Vittorio De Sica, Damiano Damiani, Mauro Bolognini, Mario Monicelli, Franco Giraldi, Alberto Lattuada, Paolo i Vittorio Taviani, Marco Bellocchio, J.M Sánchez, Theo Angelopoulos o Andréi Tarkovski.[1] El 1967 el guió de Blowup, dirigida per Antonioni, li va valer una nominació als Premis Oscar.[1] Amb aquest director, Guerra ja havia treballat en cintes com L'aventura, La nit, L'eclipsi i El desert vermell. Els anys 1970 i 1980 va realitzar amb Fellini clàssics com Amarcord, I la nau va i Ginger i Fred.

Entre els reconeixements que va rebre durant la seva carrera es troben els premis De Sica i un Oscar Europeu del Cinema, atorgat per l'Acadèmia de Cinema Europeu el 2002. Va morir el 21 de març de 2012 amb 92 anys.[1][3]

Obra literària

Va iniciar la seva trajectòria literària el 1952, quan va publicar el conte (novella) La Storia di Fortunato (La història de Fortunato).[4] Guerra fou autor de prosa i de poesia, tant en italià com en romanyol, llengua aquesta darrera que començà a emprar literàriament quan era als camps de concentració d'Alemanya, a fi de donar ànims als companys que eren amb ell.[5]

Entre la seva literatura en romanyol hi destaquen I bu. Poesie romagnole (1972), A m'arcord (1973) i E'mél (1981).[4] A aquesta darrera li fou concedit el premi Biella, i ha estat traduïda al català per Lucia Petrelli i Pau Vadell (2018).[4]

Forma part del grup de poetes "E circal de giudizei" (El cercle de la saviesa) al costat de Raffaello Baldini i Nino Pedretti.

Filmografia

Premis i nominacions

Premis

Nominacions

Referències

Bibliografia

Wikiwand in your browser!

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.

Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.