From Wikipedia, the free encyclopedia
Tongzhi (en xinès: 同治; nom de naixement: Zaichun: nom de temple: Muzong)[1] (Ciutat Prohibida, Beijing, Xina, 27 d'abril de 1856 - Ciutat Prohibida, Beijing, Xina, 12 de gener de 1875) fou un emperador de la Xina. Va ser el vuitè emperador de la dinastia Qing.[2] Va regnar entre l'11 de novembre de 1861 i el 12 de gener de 1875.[3]
  | |
| Nom de temple | ᠮᡠᡯ᠊ᡠ᠊ᠩ i 穆宗 |
|---|---|
| Nom pòstum | ᡶᡳᠯᡳᠩᡤᠠ ᡥᡡᠸᠠᠩᡩᡳ, 繼天開運受中居正保大定功聖智誠孝信敏恭寬明肅毅皇帝 i 繼天開運受中居正保大定功聖智誠孝信敏恭寬毅皇帝 |
| Biografia | |
| Naixement | (mnc) ᡯᠠᡳ ᡧᡠᠨ 27 abril 1856 Ciutat Prohibida (RP Xina) |
| Mort | 12 gener 1875 (18 anys) Hall of Mental Cultivation (RP Xina) (en)  |
| Causa de mort | verola |
| Sepultura | Qing Huiling (en) |
 Emperador de la Xina Dinastia Qing | |
| 11 novembre 1861 – 12 gener 1875 (mort en el càrrec) ← Emperador Xianfeng – Guangxu → | |
| Família | |
| Família | House of Aisin-Gioro (en) |
| Cònjuge | Empress Xiaozheyi Imperial Noble Consort Xianzhe Imperial Noble Consort Gongsu Imperial Noble Consort Shushen Imperial Noble Consort Dunhui |
| Fills | cap valor |
| Pares | Emperador Xianfeng i Cixi |
| Germans | Prince Min of the Second Rank Kurun Princess Rong'an |
 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| ANTIGA | |||||||
| 3 Augustos i 5 Emperadors | |||||||
| Dinastia Xia 2100–1600 aC | |||||||
| Dinastia Shang 1600–1046 aC | |||||||
| Dinastia Zhou 1045–256 aC | |||||||
| Zhou Occidental | |||||||
| Zhou Oriental | |||||||
| Primaveres i Tardors | |||||||
| Regnes Combatents | |||||||
| IMPERIAL | |||||||
| Dinastia Qin 221 aEC–206 aEC | |||||||
| Dinastia Han 206 aEC–220 EC | |||||||
| Han Occidental | |||||||
| Dinastia Xin | |||||||
| Han Oriental | |||||||
| Tres Regnes 220–280 | |||||||
| Wei, Shu i Wu | |||||||
| Dinastia Jin 265–420 | |||||||
| Jin Occidental | 16 Regnes 304–439 | ||||||
| Jin Oriental | |||||||
| D. Meridionals i Septentrionals 420–589 | |||||||
| Dinastia Sui 581–618 | |||||||
| Dinastia Tang 618–907 | |||||||
| ( Segon Zhou 690–705 ) | |||||||
| 5 Dinasties & 10 Regnes 907–960 |
Dinastia Liao 907–1125 | ||||||
| Dinastia Song 960–1279 |
|||||||
| Song del Nord | Xia Occ. | ||||||
| Song del Sud | Jin | ||||||
| Dinastia Yuan 1271–1368 | |||||||
| Dinastia Ming 1368–1644 | |||||||
| Dinastia Qing 1644–1911 | |||||||
| MODERNA | |||||||
| República de la Xina 1912–1949 | |||||||
| República Popular de la Xina Des del 1949 |
República de la Xina (Taiwan) Des del 1945 | ||||||
Únic fill viu de l'emperador Xianfeng i de l'emperadriu Cixi, va succeir el seu pare i va pujar al tron a l'edat de 5 anys (6 segons el mètode de càlcul xinès). Es va casar l'any 1872 amb l'emperadriu Xiaozhey (1854-1875) i no van tenir fills.[2]
Va tenir quatre concubines
Per causa de la seva edat, el poder l'exercia un triumvirat encapçalat per la seva mare, l'emperadriu Cixi (de nom Yehe Nara), concubina de l'emperador Xianfeng, l'emperadriu Xiao Chen i el Príncep Gong (1833-1898), germà de Xianfeng.[2]
Tongzhi va assumir el control personal del govern l'any 1873 amb només 17 anys, però en general va tenir molt poca incidència en els aspectes polítics i oficials de la Cort. Un dels seus primers actes públics va ser la recepció als representants de sis països occidentals, on per primer cop a la història de la Xina, l'emperador no va obligar a fer el ritual del "kowtow" (agenollar-se i tocar amb el cap a terra com a signe de súplica davant l'emperador).[2]
Va morir a l'edat de 18 anys a causa, segons fonts oficials, d'una verola,[3] malgrat que algunes fonts mencionen la sífilis com a malaltia causant de la mort, i d'altres indiquen que va ser assassinat com a resultat de les intrigues de l'emperadriu Cixi.
Durant el regnat de Tongzhi es va produir una lleugera revitalització del govern dels Qing, procés conegut com a "Revitalització Tongzhi", en un moment on el govern estava molt condicionat pels múltiples conflictes heretats del govern anterior, amb rebel·lions internes al sud i al nord del país.
Durant la segona Guerra de l'Opi el Palau d'Estiu fou envaït per les tropes angleses i franceses i hagué d'acceptar les condicions imposades pels països occidentals en els tractats de Tianjin (1858)[4] i de Pequín (1860) pels quals es van obrir més ports xinesos als estrangers, va permetre la presència de delegacions diplomàtiques a la capital xinesa, l'activitat dels missioners cristians, i la legalització de la importació d'opi.[4] i es va donar per acabat el contracte d'arrendament de la península de Kowloon, cedint-la a perpetuïtat als britànics.[5] També es va cedir part de Manxúria a l'Imperi Rus i el drets sobre l'Ussuri Krai, una part del modern Krai de Primórie, el territori que corresponia a l'antiga província manxú de Tartària Oriental.
La restauració va seguir l'exemple de les dinasties Han i Tang, i les fites més destacades van ser:[2]
També es va crear el "Zongli Yamen" com un Ministeri del Govern pels Afers Exteriors, sota la direcció del Príncep Gong.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
