actriu espanyola From Wikipedia, the free encyclopedia
María Fernanda Agustina "Tina" Sainz Rubio (Madrid, 26 de febrer de 1945) és una actriu espanyola.[1][2]
(2006) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) María Fernanda Agustina Sainz Rubio 26 febrer 1945 (79 anys) Madrid |
Activitat | |
Ocupació | actriu, presentadora de televisió |
Filla d'un apuntador de teatre. De petita acudia amb el seu pare a la tertúlia del Café Comercial amb Antonio Mingote i Rafael Azcona i amb 16 anys va treballar d'aprenent de modisteta per 35 pessetes al dia, abans de fer la seva primera prova al teatre.
Va començar la seva activitat interpretativa sobre els escenaris, participant en muntatges com La camisa (1962), de Lauro Olmo; English Spoken (1968), de Lauro Olmo; Los buenos días perdidos (1973), d'Antonio Gala, o El adefesio (1976), de Rafael Alberti.
Amb posterioritat, interpretaria sobre les taules, entre altres, Dígaselo con Valium (1993), de José Luis Alonso de Santos; Mi querida familia (1994), de Neil Simon, i El cartero de Neruda (2006), d'Antonio Skármeta.
No obstant això, ja des de principis de la dècada dels seixanta, la seva carrera es va vincular molt estretament a la televisió, i es converteix en assídua dels espais dramàtics de TVE, com Platea, Primera fila, Mañana puede ser verdad (1964), Novela, Estudio 1, Siempre alegres, Hora once (1969), Cuentopos (1974) o Teatro de siempre. En 1970 arribaria a protagonitzar la seva pròpia sèrie Remite: Maribel, una comèdia escrita per Alfonso Paso.
Debuta al cinema el 1967 amb Los chicos con las chicas, vehicle de lluïment del llavors grup musical de moda a Espanya, Los Bravos. Al llarg de la dècada següent, la seva activitat cinematogràfica la porta a intervenir en desenes de títols, especialment comèdies lleugeres, entre les quals s'inclouen Españolas en París (1971), Las Ibéricas F.C. (1971) o Cuando los niños vienen de Marsella (1974).
Durant els vuitanta se centra fonamentalment en la seva carrera teatral, arribant a dirigir el Teatro Estable de Màlaga.
En 1991 presenta el programa de TVE Juego de niños i des de llavors ha compaginat cinema i televisió, mitjà en el qual han destacat els seus papers de repartiment en les sèries Compañeros (1998-2002), interpretant Tere, la directora del Colegio Azcona, i Mis adorables vecinos (2004-2006), donant vida a Teresa de Bromujo, una majordoma impertinent. Ambdues a Antena 3.
Persona de reconegut compromís polític i lligada al Partit Comunista d'Espanya, en 1975 es va unir a la primera vaga d'actors en reclamació a un dia de descans en els teatres, en la qual va participar activament amb altres companys de professió, com Concha Velasco o Juan Diego, i durant la qual va ser detinguda, juntament amb Rocío Dúrcal, i empresonada a Yeserías.
Casada molt jove, és mare d'un fill que viu a Atlanta i treballa en la cadena estatunidenca CNN. Darrerament ha manifestat que va rebre amenaces de no poder treballar per haver assistit al casament d'Ana Aznar.[3]
Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
---|---|---|---|
2002 | millor actriu secundària | Historia de un beso | Candidata |
2008 | millor actriu secundària | Sangre de mayo | Candidata |
Any | Categoria | Sèrie | Resultat |
---|---|---|---|
2000 | millor actriu de televisió | Compañeros | Candidata |
Any | Categoria | Sèrie | Resultat |
---|---|---|---|
1981 | millor actriu de televisió | Estudio 1 Teatro breve | Guanyadora |
1987 | millor actriu de televisió | Recuerda cuándo | Guanyadora |
Any | Categoria | Sèrie | Resultat |
---|---|---|---|
2000 | millor interpretación femenina | Compañeros | Candidata |
Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
---|---|---|---|
2002 | Millor actriu secundària | Historia de un beso | Candidata |
2008 | millor actriu secundària | Sangre de mayo | Candidata |
2000: Premi "Pepe Isbert" del Festival Internacional de Cinema de Comèdia de Peníscola.[6]
Entre altres premis, també ha estat reconeguda amb la Medalla d'Or de la província de Valladolid, el Premi de la Crítica i el Premi ABC.[7]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.