La xucla, xucla vera, la caua, la gerla (Bal. gèl·lera), el mata-soldats i, a tort[1] el gerret o gerret imperial (Spicara maena) és una espècie de peix de la família dels centracàntids.[2]

Dades ràpides Spicara maena, Estat de conservació ...
Infotaula d'ésser viuXucla
Spicara maena Modifica el valor a Wikidata
Thumb
Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Thumb
Risc mínim
UICN170280 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreSpariformes
FamíliaCentracanthidae
GènereSpicara
EspècieSpicara maena Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Sinònims
  • Maena chryselis (Valenciennes, 1830)
  • Maena jusculum (Cuvier, 1829)
  • Maena maena (Linnaeus, 1758)
  • Maena osbechii (Valenciennes, 1830)
  • Maena osbeckii (Valenciennes, 1830)
  • Maena vomerina (Valenciennes, 1830)
  • Maena vulgaris (Valenciennes, 1830)
  • Merolepis chryselis (Valenciennes, 1830)
  • Merolepis maena (Linnaeus, 1758)
  • Smaris cagarella (Cuvier, 1829)
  • Smaris chryselis (Valenciennes, 1830)
  • Smaris gagarella (Valenciennes, 1830)
  • Smaris maena (Linnaeus, 1758)
  • Sparus maena (Linnaeus, 1758)
  • Sparus osbeck (Lacépède, 1802)
  • Sparus tricuspidatus (Spinola, 1807)
  • Sparus zebra (Brünnich, 1768)
  • Spicara chryselis (Valenciennes, 1830)
  • Spicara flexuosa (Rafinesque, 1810)
  • Spicara maena flexuosa (Rafinesque, 1810)
  • Spicara maena maena (Linnaeus, 1758)
Tanca
Thumb
Exemplar mascle fotografiat a la Toscana (Itàlia).
Thumb
Thumb
Exemplar femella fotografiat a la Toscana.
Thumb
Exemplars a la venda a un mercat de l'illa d'Ortígia (província de Siracusa, Itàlia)

Ictionímia

A causa de l'accentuat polimorfisme d'aquesta espècie, en funció de l'edat, el sexe i l'estat de maduració sexual, la majoria de les llengües parlades a les costes de la Mediterrània han generat una profusió de noms vulgars per designar els seus variats aspectes, i concomitantment els ictiòlegs del segle xix distingiren una sèrie de suposades espècies (Maena jusculum, Maena osbeckii, Maena vomerina, Maena vulgaris, etc.) que no són sinó diverses fases de desenvolupament i d'exhibició de lliurees.[3]

Descripció

La llargada màxima de les femelles és de 21 cm i la dels mascles de 24 cm. Cap relativament petit (la seva llargada és sempre inferior a l'altura del cos) i amb dents nombroses i ben desenvolupades sobre el vòmer. Les proporcions del cos són força variables: els joves són molt més allargats, car l'altura màxima està compresa unes 4 vegades en la longitud total (valor que en les femelles adultes es redueix a 3,75 i en els mascles adults a 3,5). Els mascles adults tenen aspecte geperut perquè el perfil superior del cos està abombat sobre la nuca. Aleta dorsal amb 11 radis espinosos i 12 radis tous, i a diferència de Spicara flexuosa el seu perfil superior no és convex, sinó gairebé rectilini. Aleta anal amb 3 espines i 9-10 radis tous. Els joves immadurs tenen un color general blavós. Les femelles presenten el dors blavenc (algunes vegades tirant a verdós) i sobre els costats el color passa gradualment al blanquinós argentat. La línia lateral, que és molt visible, és de color bru. El color dels mascles és molt més intens i fosc, quasi negrós en els més vells. Quan vesteixen la lliurea nupcial els colors esdevenen esplendents: una banda blava s'estén des del musell fins al marge posterior de l'ull i sobre les peces operculars hi ha ratlles blaves i grogues.

Reproducció

És de fecundació externa i un hermafrodita proterogínic (abans femella i després mascle).[4][5][6] La reversió sexual es produeix en assolir els 10,9 cm de longitud al nord-est de la Mediterrània.[7]

Alimentació i depredadors

Menja zooplàncton[8] i el seu nivell tròfic és de 3,23.[9] És depredat pel lluç europeu (Merluccius merluccius),[10] a l'Estat espanyol per la rata de mar (Uranoscopus scaber)[11] i a Grècia pel músic (Serranus hepatus).[12]

Hàbitat i distribució geogràfica

És un peix marí, pelàgiconerític (entre 30 i 130 m de fondària)[13] i de clima subtropical (47°N-28°N, 19°W-42°E), el qual viu a sobre els alguers de posidònia,[14] fons rocallosos i fangosos[4] fins a un centenar de metres de fondària[3] des de les costes atlàntiques[13] de Portugal,[15] el Marroc[16] i les Illes Canàries[17] fins a la Mar Mediterrània[18] i la Mar Negra,[18] incloent-hi el corrent de les Canàries,[19] Gibraltar,[20] l'Estat espanyol,[4] les illes Balears,[21] Algèria,[22] Tunísia,[18] França,[23] Mònaco,[24] Còrsega,[25][26] Sardenya,[27][28] Sicília,[29] la Itàlia continental,[30] Malta,[31] Líbia,[32] Eslovènia,[33] Croàcia,[34] Bòsnia i Hercegovina,[35] Montenegro,[18][36] Albània,[37] Grècia,[38] el mar de Màrmara,[39] la mar Egea,[40] Creta,[41] Xipre,[42] Egipte,[43] Israel,[44] el Líban,[45] Síria,[46] Turquia,[47] Bulgària,[48] Romania,[49] Geòrgia[50] i Ucraïna.[51][52]

Observacions

És inofensiu per als humans[52] i el seu índex de vulnerabilitat és de baix a moderat (33 de 100).[53]

Referències

Enllaços externs

Wikiwand in your browser!

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.

Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.

Chrome
Wikiwand for Chrome
Edge
Wikiwand for Edge
Firefox
Wikiwand for Firefox