Setge de Constantinoble (860)

El setge de Constantinoble del 860 fou l'única expedició militar de certa envergadura del Kaganat Rus documentada en les fonts romanes d'Orient i de l'Europa occidental. El casus belli fou la participació d'enginyers romans en la construcció de la fortalesa de Sarkel, que constrenyia les rutes comercials dels rus al riu Don en benefici dels khàzars. Les fonts de l'època i les posteriors discrepen en diversos punts i no se sap gaire cosa del desenllaç del conflicte.

Setge de Constantinoble

Guerra entre els rus i l'Imperi Romà d'Orient
Els rus sota les muralles de Constantinoble
Tipus	setge
Data	860
Coordenades	41° 00′ N, 28° 54′ E
Lloc	Constantinoble (Imperi Romà d'Orient)
Resultat	Incursió dels rus als suburbis de Constantinoble
Bàndols
Imperi Romà d'Orient Rus
Comandants
Miquel III Oleg de Nóvgorod (?) Rúrik (?) Askold i Dir (?)
Forces
Exèrcit romà principal de 60.000 homes 5.000 homes ~ 200 naus

Les cròniques romanes narren que els rus caigueren sobre Constantinoble de manera totalment inesperada.^[1] L'imperi, distret per les guerres arabo-romanes, no fou capaç d'oferir una resposta contundent a l'atac, com a mínim de bon principi. Després de saquejar els suburbis de la capital romana, els rus llançaren una ofensiva nocturna contra la ciutat quan la guarnició romana ja estava esgotada i desconcertada. Aquests fets inspiraren una tradició cristiana ortodoxa posterior que atribueix la salvació de Constantinoble a una intervenció miraculosa de la Mare de Déu.

Context

La primera font que tracta dels rus en relació amb l'Imperi Romà d'Orient és la Vida de Sant Jordi d'Amastris, una hagiografia de datació incerta. Els romans i els rus havien entrat en contacte el 839. El fet que els rus triessin un moment tan oportú per llançar la seva ofensiva suggereix que estaven al corrent de la fragilitat de les defenses de Constantinoble, cosa que indica que les rutes comercials i els canals de comunicació havien perdurat a les dècades del 840 i del 850. De totes maneres, l'atac rus del 860 fou del tot imprevist. El patriarca Foci I narra que fou brusc i sobtat «com un eixam de vespes».^[2] En aquell moment, els romans estaven ocupats defensant-se com podien de les envestides abbàssides a Anatòlia. El març del 860, la guarnició de la fortalesa clau de Lúlon es rendí inesperadament als àrabs. Un o dos mesos després, els abbàssides i els romans dugueren a terme un intercanvi de presoners i es produí una breu suspensió de les hostilitats. Tanmateix, a principis de juny, l'emperador Miquel III sortí de Constantinoble en direcció a Anatòlia per envair el califat abbàssida.^[3]

Referències

1. Luttwak, 2009, p. 33.
2. Turnbull, 2008, p. 48.
3. Vassíliev, 1946, p. 188.

Bibliografia

• Luttwak, E. N. The Grand Strategy of the Byzantine Empire (en anglès). Harvard University Press, 2009. ISBN 978-0-674-03519-5.
• Turnbull, S. The Walls of Constantinople, AD 324–1453 (en anglès). Osprey Publishing, 2008. ISBN 978-1-84176-759-8.
• Vassíliev, A. The Russian Attack on Constantinople in 860 (en anglès). Mediaeval Academy of America, 1946.