Aleksandr Vassíliev (historiador)

Aleksandr Aleksàndrovitx Vassíliev (rus: Алекса́ндр Алекса́ндрович Васи́льев; 4 d'octubre del 1867 E. A.) - 30 de maig del 1953) fou la major eminència de mitjans del segle xx en l'estudi de la història i cultura de l'Imperi Romà d'Orient.^{[nota 1]} La seva History of the Byzantine Empire és un dels pocs relats exhaustius de tota la història romana d'Orient, d'envergadura comparable a les que escrigueren Edward Gibbon i Fiódor Uspenski.

Aleksandr Vassíliev

Nom original	(ru) Александр Александрович Васильев
Biografia
Naixement	22 setembre 1867 (Julià) Sant Petersburg (Rússia)
Mort	30 maig 1953 (85 anys) Washington DC
Formació	Facultat d'Història i Filologia de la Universitat Imperial de Sant Petersburg (1887–1892)
Director de tesi	Vassili Vassilievski
Activitat
Camp de treball	Estudis d'Àsia Oriental, estudis àrabs i estudis bizantins
Ocupació	historiador, arabista, orientalista, professor d'universitat, bizantinista
Ocupador	Seminari Kondakov (1935–1951) Universitat de Wisconsin-Madison (1925–1938) Biblioteca Nacional de Rússia (1924–1925) Universitat Estatal de Sant Petersburg (1912–1925) Universitat Imperial de Dorpat (1904–1912) Primer Institut de Sant Petersburg (1892–1897) Universitat Imperial de Sant Petersburg Association Internationale des Études Byzantines Acadèmia Medieval d'Amèrica Institut d'Arqueologia
Membre de	Acadèmia Medieval d'Amèrica (membre corresponent de l'Acadèmia Medieval d'Amèrica) (1936–) Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica (–1925) Acadèmia de Ciències de Rússia Acadèmia Sèrbia de Ciències i Arts
Família
Germans	Vladímir Vassíliev
Premis
(1952)  Medalla Haskins (1936)  membre corresponent de l'Acadèmia Medieval d'Amèrica

Nasqué a Sant Petersburg. Estudià sota la tutela d'un dels primers bizantinistes professionals, Vassili Vassilievski, de la Universitat de Sant Petersburg, i més tard hi donà classes d'àrab. Entre el 1897 i el 1900 prosseguí la seva educació a París. El 1902 acompanyà Nicholas Marr en el seu viatge al Monestir de Santa Caterina del Sinaí.

Durant la seva estada a la Universitat de Tartu (1904-1912), elaborà i publicà una monografia molt influent, Byzantium and the Arabs (1907). Així mateix, treballà a l'Institut Arqueològic Rus, fundat per Fiódor Uspenski a Constantinoble. El 1912 esdevingué catedràtic de la Universitat de Sant Petersburg. El 1919 fou elegit membre de l'Acadèmia Russa de les Ciències.

El 1925, durant una visita a París, Mikhaïl Rostóvtsev el convencé d'emigrar a Occident. El mateix Rostóvtsev li trobà una feina a la Universitat de Wisconsin-Madison.^[1] Unes dècades més tard, Vassíliev se n'anà a treballar a Dumbarton Oaks. Ja en el crepuscle de la seva vida, fou elegit president de l'Institut Nikodim Kondakov de Praga i de l'Association Internationale des Études Byzantines.

Obres

• Slavs in Greece (1898)
• The Latin Sway in the Levant (1923)
• History of the Byzantine Empire: Vol. 1: Constantine to the Crusades (1925 en rus; 1929 i altres edicions en anglès)
• History of the Byzantine Empire: Vol. 2: Constantine to the Crusades (1935 i moltes altres edicions)
• Byzantium and the Arabs, Vol. 1: Political relations between Byzantines and Arabs during the Amorian Dynasty (1900 en rus, 1935 i 1950 en francès com a Byzance et les Arabes, Tome I: La Dynastie d'Amorium (820–867))
• Byzantium and the Arabs, Vol. 2: Political relations between Byzantines and Arabs during the Macedonian Dynasty (1900 en rus, 1935 i 1950/1968 en francès com a Byzance et les Arabes, Tome II: La dynastie macédonienne (867–959), en dues parts)
• The Goths in the Crimea (1936)
• "The Opening Stages of the Anglo-Saxon Immigration to Byzantium in the Eleventh Century" in Seminarium Kondakovianum (1937)
• The Russian Attack on Constantinople in 860 (1946)
• The 'Life' of St. Peter of Argos and its Historical Significance (1947)
• The monument of Porphyrius in the Hippodrome at Constantinople (1948, 1967)
• Imperial Porphyry Sarcophagi in Constantinople (1949)
• "The Historical Significance Of the Mosaic of Saint Demetrius at Sassoferrato", Dumbarton Oaks Papers, 5 (1950) pàg. 29-39
• Justin, the First: An Introduction to the Epoch of Justinian the Great (1950)
• The Second Russian Attack on Constantinople (1951, 1967)
• Hugh Capet Of France And Byzantium (1951)
• The Iconoclastic Edict of the Caliph Yazid II, A. D. 721 (1956, 1967)
• A Survey of Works on Byzantine History
• The Life of St. Theodore of Edessa
• Medieval Ideas of the End of the World: West and East
• Prester John and Russia (1996, ed. W. F. Ryan)

Notes

1. Conegut igualment pel nom anacrònic de Imperi Bizantí.

Referències

1. Der Nersessian, Sirarpie «Alexander Alexandrovich Vasiliev, 1867-1953» (en anglès). Dumbarton Oaks Papers, 9/10, 1956, pàg. 10–11.