Scholzita
mineral fosfat From Wikipedia, the free encyclopedia
mineral fosfat From Wikipedia, the free encyclopedia
La scholzita és un mineral de la classe dels fosfats. Va rebre el nom l'any 1949 en honor d'Adolph Scholz (1894-1950), químic i col·leccionista de minerals de Ratisbona, Alemanya. La fórmula va ser revisada per Strunz i Tennyson el 1956.
 Scholzita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | CaZn₂(PO₄)₂·2H₂O |
| Localitat tipus | Cornelia shaft, Hagendorf South open cut (en)  |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.CA.45 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.CA.45 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/C.03 |
| Dana | 40.2.6.1 |
| Heys | 19.6.7 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 17,14 Å; b = 22,19 Å; c = 6,61 Å |
| Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
| Grup espacial | pbcm |
| Color | blanc o incolor |
| Exfoliació | imperfecta en {100} |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 3 a 3,5 |
| Lluïssor | vítria, subvítria |
| Color de la ratlla | blanc |
| Densitat | 3,11 a 3,13 g/cm3 (mesurada); 3,10 g/cm3 (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,581 a 1,585 nβ = 1,586 a 1,587 nγ = 1,596 a 1,599 |
| Birefringència | δ = 0,015 |
| Pleocroisme | no pleocroica |
| Angle 2V | mesurat: 33° a 70°, calculat: 34° a 71° |
| Dispersió òptica | r < v moderada; també r>v |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Slz |
| Referències | [1] |
La scholzita és un fosfat de fórmula química CaZn₂(PO₄)₂·2H₂O. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3 i 3,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la scholzita pertany a «08.C - Fosfats sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida petita i mitjana» juntament amb els següents minerals: fransoletitaparafransoletita, ehrleïta, faheyita, gainesita, mccril·lisita, selwynita, pahasapaïta, hopeïta, arsenohopeïta, warikahnita, fosfofil·lita, parascholzita, keyita, pushcharovskita, prosperita, gengenbachita i parahopeïta.
Va ser descoberta a les pegmatites de la localitat de Hagendorf, a Waidhaus, a l'Alt Palatinat (Alemanya). Tot i tractar-se d'una espècie no gaire habitual ha estat descrita en tots els continents del planeta a excepció de l'Antàrtida.
