Josep Maseras i Bertran (Montblanc, 19 de març del 1904 - Blancafort, 21 de novembre del 1965) va ser un músic i compositor català.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Activitat | |
| Gènere | Sardana  |
Josep Maseras pertangué a una nodrida família de músics:
- El seu pare, Gumersind Maseras i Domingo [Nota 1]
- El seu oncle Llorenç [Nota 2]
- Un altre oncle, Joan, Joanot Tallacols [Nota 3]
- El seu germà Gumersind Maseras i Bertran [Nota 4]
- Els seus cosins germans Ramon [Nota 5] i Josep Maria Maseras i Ferré [Nota 6][Nota 7]
- Un altre familiar (cosí ?): Maties, o Macià, Maseras i Farriol [Nota 8]
Estudià música[17] amb el també montblanquí Jaume Escoté i Òdena. Fou Secretari interí [18] de l'ajuntament de Montblanc (1935); secretari del Sindicat Agrícola i Caixa Rural de Montblanc (1936) i responsable d'Acció Social [19] del Comitè Antifeixista de Montblanc (1936). En acabar la guerra civil espanyola, el 26 de juny del 1939 [20] va set sotmès a consell de guerra.
Tocà el tible a la cobla Els Montblanquins i fou instrumentista de les orquestres La Vella, Maseras i Ritmo y Melodia. També tocà d'acompanyant en projeccions de cinema[11] al cinema de l'Espluga de Francolí. Dirigí el cor El Pensament (1935), l'Orfeó del Casal Montblanquí (1947-50) i, durant set anys, la Coral Espluguina. Fou professor de música i presidí (1964) el Grup Sardanista del Museu-Arxiu de Montblanc i Comarca. Com a compositor, a més d'alguns ballables i músiques per a esbart dansaire, va escriure principalment sardanes, de les quals se n'hi atribueixen [1] més de 50. Per la sardana La dama robada guanyà el Premi Ramon Serrat del Concurs Barcino de l'any 1956.
L'Orquestra Maseras
L'orquestra o orquestrina Maseras, també coneguda com Els Blaus, actuà en el període previ a la guerra civil, del 1925 al 1936. Es formà amb músics que havien tocat a la històrica orquestra montblanquina La Vella, i tingué l'origen en un quartet, quintet a partir del 1922, que s'aniria ampliant progressivament fins a tocar com a cobla-orquestra el 1933, succeint la cobla-orquestra Els Montblanquins, dissolta el 1932.
A l'any 1935 en formaven part Ramon Pedrol ["Ramon Joanot"] (trombó), Eloi Dalmau Marsal (helicó), Josep Maseras Bertran (saxo tenor), Anton Guarro Cortés (saxo alt), Ramon Maseras Farré (bateria) i Gumersind Maseras Bertran (piano i director). Altres músics que l'integraren al llarg de la seva història foren Josep Comes i Huguet (del 1929 al 1934); Maties Domingo (trompeta); Josep Gomis i Domínguez (pianista); Ramon Martí i Civit; Joan Martorell (bateria); Llorenç Maseras i Domingo (saxòfon); Josep Roig (clarinet); Tomàs Rosselló i Comas (cornetí i trompeta); Josep Maria Rosselló i Civit (trombó i fiscorn) [21][1]
- Ball de nans de Montblanc
- Cançons de sempre
- Juanita la negra, mambo-guaracha (1953), lletra de J. Morín; música i arranjament de Josep Maseras
- Pomell de cançons
- Te conviene trabajar, guaracha cómica (1961), lletra i música de Josep Maseras
- Un poco, poco, guaracha (1961), lletra i música de Josep Maseras
- Altres peces de música de ball: Jeep de mando; La niña de doña Pancha; Soria el grande
- Harmonitzacions de cançons populars: L'Alabau; Cançó de traginers; La filadora; Isabel; El príncep mariner [1][22]
Sardanes
- Les bugaderetes
- Casal Montblanquí (1962), enregistrada
- Catalunya, sardana cantada
- La dama robada (1956), premi Ramon Serrat al Concurs Barcino del 1956
- El fatxenda de l'aplec, obligada de tenora, enregistrada
- La Font del Reboll
- Migdia, sardana cantada
- Montblanquina
- La petita Roseta, dedicada a la seva filla
- La rateta presumida (1954)
- Saltironant (1961), enregistrada
- Sempre Joia Catalana (1955)
- Tal dia farà un any
- La vall dels lledoners (1955)
- Vol d'estornells
Enregistraments
- La Selvatana. Montblanc i la sardana. ref IB CD 182. Montblanc: Grup Sardanista, 1998. Comprèn les sardanes Casal Montblanquí, El fatxenda de l'aplec i Saltironant.
- Gumersind Maseras i Domingo (Montblanc, 9 de març de 1880 - Montblanc, 5 de desembre del 1932) fou un espardenyer [2] i músic montblanquí, instrumentista de cornetí i violí, que, juntament amb Francesc Ferrer Burriach, fundà el cor El Pensament a l'any 1902. També fou mestre de l'orquestra La Vella de Montblanc.[1][3][4]
- Llorenç Maseras i Domingo (Montblanc, 6 d'abril del 1883 - Montblanc, 23 de març del 1951), músic[3] i compositor, fou clarinetista i un dels primers saxofonistes que hi hagué a la capital de la Conca, on tocà a la familiar Orquestra Maseras i a altres conjunts locals, alhora que treballava[2] en l'ofici de forner. El 1940 va set sotmès [5] a consell de guerra i condemnat a dotze anys de reclusió; no sortí en llibertat provisional [6] fins al 1943. Obtingué plaça a l'orquestra del Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Hom [1] li atribueix la composició de diverses sardanes.
- Joan Maseras i Domingo (Montblanc, 1883 - Montblanc, març del 1951) fou músic, fiscornaire, i sabater [2][7]
- Gumersind Maseras i Bertran (Montblanc, 29 de setembre del 1909 - Montblanc, 25 de juny del 1954) alternà els oficis d'espardenyer i mestre de música[8] amb la interpretació. Fou instrumentista de piano, flauta travessera, clarinet, tenora, contrabaix, tuba i plats. En la seva joventut tocà molts anys la flauta i el flabiol acompanyant el ball dels gegants locals i els del ball de bastons de Montblanc, per al qual compongué [9] la peça Ball de Sant Joan. Tocà a diversos conjunts, com les orquestres La Vella, Maseras, The Yanquis Boys, España i Ritmo y Melodía, a més de la cobla orquestra Els Montblanquins. També acompanyà al piano [10] projeccions de cinema, als Cinema Principal i Jardí, de Montblanc, i al cinema de l'Espluga de Francolí [1]
- Ramon Maseras i Ferré (Montblanc, 4 de febrer del 1913 - Montpeller, 17 de juliol del 2001) treballà [8] de pintor. Tocà la bateria i acompanyà projeccions de cinema[11] al cinema de l'Espluga de Francolí; actuà amb algunes formacions musicals montblanquines, i en acabar la guerra civil espanyola s'exilià a França, on morí [1]
- Maties Maseras i Farriol, també anomenat Macià Maseras (Montblanc, 20 de febrer del 1904 - ?) va ser sabater [8] i músic, instrumentista de violí, viola i trompeta. Tocà a l'orquestra La Vella. L'abril de l'any 1935 ingressà com a viola al quartet de corda de l'Institut Orquestral de l'Associació Obrera de Concerts [13] juntament amb els músics Antònia Pich i Santasusana, Ricard Abelló i Leandre Macià. El 1943 [14] guanyà les oposicions per a viola de la nounada l'Orquestra Municipal de Barcelona, on encara hi romania[15] el 1950. Compongué algunes sardanes, com Recordant ma terra [16]
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
