jurista espanyol From Wikipedia, the free encyclopedia
Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols (Barcelona, 11 de febrer de 1742 - Cervera, 14 de desembre de 1832) va ser un jurista, religiós i polític català del segle xviii.[1] Forma part de la Galeria de Catalans Il·lustres de l'Ajuntament de Barcelona.
  | |
| Nom original | (ca) Ramón Llàtzer de Dou de Bassols |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (es) Ramón Lázaro de Dou y de Bassols 1742 Barcelona |
| Mort | 1832 (89/90 anys) Cervera (Segarra) |
.svg){kind=small} President del Congrés dels Diputats | |
| 24 setembre 1810 – 23 octubre 1810 ← Benito Ramón de la Hermida Maldonado – Luis Rodríguez del Monte → | |
| Diputat a les Corts de Cadis | |
| 19 setembre 1810 – 20 setembre 1813 | |
 Rector de la Universitat de Barcelona | |
| | |
| Dades personals | |
| Altres noms | Dou y de Bassóls, Ramón Lázaro de Dou et Bassols, Raymundus Lazarus de |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | Catedràtic de Decretals de Cervera i Canceller de la Universitat de Cervera |
Fou diputat provincial per Catalunya a les Corts de Cadis on va ser nomenat primer president de les Corts en la sessió inaugural que es va celebrar a l'Isla de León el 24 de setembre de 1810, obtenint cinquanta vots enfront dels quaranta-cinc de Benito Hermida, l'anterior president provisional. El 1813 va exercir a més de diputat del clergat de la província de Tarragona.[2]
Va estudiar al Col·legi de Cordelles i posteriorment Dret a la Universitat de Cervera, on fou deixeble de Josep Finestres i el 1770 va obtenir la càtedra de Decretals de Cervera. L'any 1775 es doctorà en lleis, i en cànons l'any 1777. L'any 1776 obté un benefici a l'església de Santa Maria del Mar de Barcelona, però retorna a Cervera per reincorporar-se a la Universitat. El 1791 és nomenat diaca del Vallès i l'any 1794 a la Catedral de Barcelona, en representació de la Universitat.
Es va ordenar sacerdot l'any 1795 i va publicar diverses obres, entre elles la més interessant Instituciones del derecho público general de España, con noticia del particular de Cataluña y de las principales reglas de gobierno en cualquier estado (acabada el 1793 i publicada vers el 1800), considerada la millor síntesi de dret públic positiu de l'Antic Règim i on fa un balanç sistemàtic dels furs catalans que no havien estat suprimits pel Decret de Nova Planta. També va polemitzar amb Antonio Alcalá Galiano sobre la contribució econòmica de Catalunya a Espanya i l'espoli fiscal afirmant que Catalunya havia contribuït més que Castella, proporcionalment amb la seva població. També es mostrà partidari de l'emfiteusi i va divulgar a Espanya les idees d'Adam Smith.
El 1805 fou nomenat canceller de la Universitat de Cervera, càrrec que va conservar fins a la seva mort. L'any 1820 és nomenat vocal de la Junta creada a Barcelona per proposar al Rei mesures que assegurin la tranquil·litat a Catalunya. Després de la invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, Dou va ser investigat pel Reial decret el 1824, però trobat lliure.
Reformista, de pensament moderadament conservador, va votar la sobirania nacional i va signar la Constitució espanyola de 1812. Així mateix, va intervenir en els debats sobre l'abolició de la tortura, la llibertat d'impremta, l'organització de les províncies, la reforma de la Hisenda i el reglament del Consell de Regència. Es va declarar partidari entusiasta de la contribució directa única, projectada ja pel Marquès de la Ensenada, amb la supressió de les rendes provincials i conservació de les duanes i alguns monopolis. Derogada la Constitució, es va consagrar al govern de la Universitat, continuant amb els seus estudis econòmics.
Va ser una persona amb moltíssima fama en l'època, tal era la seva fama que quan el Papa Gregori XVI va decidir suprimir el càrrec de canceller a les universitats espanyoles, es va exceptuar la Universitat de Cervera, en la qual ell era el canceller. En religió se'l considerava suarista i defensor dels jesuïtes. Un retrat seu forma part de la Galeria de Catalans Il·lustres de l'Ajuntament de Barcelona.[3]
És cèlebre la seva frase:
| « | A Cataluña se la trata como provincia conquistada | » |
El conjunt de cartes que formen l'Epistolari de Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols va ingressar a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona en un moment no determinat, possiblement a principis del segle xx. Aquest petit fons està compost per un conjunt de cartes redactades per quatre emissors i rebudes per Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols. En general, la llengua emprada en els documents és la castellana. El total de cartes que componen aquest epistolari és de 267 i la seva extensió cronològica va de l'any 1764 al 1832.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
