Radovanita
mineral arsenat From Wikipedia, the free encyclopedia
La radovanita és un mineral de la classe dels fosfats. Rep el nom en honor de Radovan Cerny (1957), eminent cristal·lògrafde la Universitat de Ginebra, a Suïssa.
 Radovanita | |
|---|---|
| Fórmula química | Cu₂Fe3+(AsO₄)(HAs3+O₃)₂·H₂O |
| Epònim | Radovan Černý (en)   |
| Localitat tipus | Mines de Roua, Daluèis, Guilherme, Alps Marítims, Provença – Alps – Costa Blava, França |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.CB.40 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.CB.40 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 9,585 Å; b = 13,143 Å; c = 8,0884 Å; |
| Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
| Grup espacial | pnma |
| Color | verd festuc |
| Fractura | concoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Lluïssor | adamantina, vítria |
| Color de la ratlla | verd |
| Densitat | 3,9 g/cm³ (mesurada); 3,79 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,800 nβ = 1,840 nγ = 1,860 |
| Birefringència | δ = 0,060 |
| Pleocroisme | feble |
| Angle 2V | mesurat: 65°, calculat: 69° |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2000-001 |
| Any d'aprovació | 2000 |
| Símbol | Rdv |
| Referències | [1] |
La radovanita és un arsenat de fórmula química Cu₂Fe3+(AsO₄)(HAs3+O₃)₂·H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2000. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la radovanita pertany a «08.CB - Fosfats sense anions addicionals, amb H₂O, només amb cations de mida mitjana, RO₄:H₂O = 1:1» juntament amb els següents minerals: serrabrancaïta, hureaulita, sainfeldita, vil·lyael·lenita, nyholmita, miguelromeroïta, fluckita, krautita, cobaltkoritnigita, koritnigita, yvonita, geminita, schubnelita, kazakhstanita, kolovratita, irhtemita i burgessita.
Va ser descoberta a les mines de Roua, situades als municipis de Daluèis i Guilherme, als Alps Marítims (Provença – Alps – Costa Blava, França). Es tracta de l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
