El quítxua de Cusco (quítxua Qusqu qhichwa simi) és un dialecte modern del quítxua meridional parlat al departament del Cusco, al Perú, per aproximadament 1,5 milions de persones segons el SIL. Pertany al grup C o quítxua meridional del quítxua II i és la variant quítxua preferida i empleada per la Acadèmia Major de la Llengua Quítxua.[1]
| Tipus | llengua i llengua viva  |
|---|---|
| Dialecte de | quítxua meridional |
| Ús | |
| Parlants nadius | 1.500.000 (1989 ) |
| Autòcton de | Regió d'Apurímac, Regió d'Arequipa, Departament de Cusco, Departament de Madre de Dios, Regió de Moquegua i Puno |
| Estat | Perú |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies quítxua quítxua II quítxua meridional | |
| Característiques | |
| Nivell de vulnerabilitat | 2 vulnerable |
| Codis | |
| ISO 639-3 | quz |
| Glottolog | cusc1236 |
| Ethnologue | quz |
| UNESCO | 1013 |
| IETF | quz |
| Endangered languages | 8128 |
Fonologia
Encara es debat si el quítxua de Cusco té cinc vocals /a, e, i, o, u/ o tres: /a, i, u/.[2]
Gramàtica
Igual que tota la família quítxua, el quítxua de Cusco posseeix sufixos que es van agregant a l'arrel per a modificar-la i agregar-li significats.
El quítxua de Cusco comparteix amb els seus parells meridionals d'Ayacucho, Puno i fins a Bolívia bastant de la seva gramàtica bàsica i la mútua comunicació és perfectament possible donada la seva proximitat.
Pronoms
El quítxua de Cusco posseeix 7 pronoms:[3]
| Quítxua de Cusco | Quítxua del nord | Quítxua d'Ancash | Català | |
|---|---|---|---|---|
| 1r | Noqa | Ñuka | Nuqa | Jo |
| 2n | Qan | Kan | Qam | Tu |
| 3r | Pay | Pay | Pay | Ell |
| 4t | Noqanchis | Ñukanchik (Ñukapash kanpash) | Nuqantsik | Nosaltres (i tu) |
| 5è | Noqayku | Ñukanchik (Shinapash raja kan/kikin) | Nuqakuna | Nosaltres (Però no tu) |
| 6è | Qankuna | Kankuna | Qamkuna | Vostès |
| 7è | Paykuna | Paykuna | Paykuna | Ells(es) |
Verb
Conjugació verbal bàsica
La conjugació verbal en quítxua de Cusco distingeix 7 pronoms i bàsicament 2 temps verbals. Així, la conjugació de present serveix moltes vegades també per a accions passades, mentre que per a tota acció futura per pròxima que sigui utilitza sempre conjugació de futur. En cas d'ambigüitat sobre el temps passat, el quítxua posseeix el sufix -rqa (Exemple: purirqani) per a indicar el passat de manera inequívoca.
Per exemple, en la frase "Qayna wata tusuqmi hamun" (Va venir un ballarí l'any passat), no hi ha necessitat d'usar el sufix -rqa perquè ja "qayna" indica el passat. Igualment en la frase "Chaymanta, sapachallaypi purikapuni" (Després, em vaig retirar sòlit) la conjugació en no-futur ens deixa amb una interpretació en passat com a millor elecció.
Finalment en la frase "Papata wayk'ukunki" (Et vas cuinar/cuines/cuinaras papa) només el context pot ajudar a saber com de les opcions és la correcta. En cas aquest no sigui suficient, aquí és recomanable usar -rqa o algun adverbi per a evitar l'ambigüitat. Així "Papata wayk'ukurqanki" (Et vas cuinar papa) no deixa dubte que es refereix al passat.
| No futur | Futur | |
|---|---|---|
| Nuqa | Qhawani | Qhawasaq |
| Qam | Qhawanki | Qhawanki |
| Pay | Qhawan | Qhawanqa |
| Nuqanchik | Qhawanchik | Qhawasun |
| Nuqayku | Qhawayku | Qhawasaqku |
| Qamkuna | Qhawankichik | Qhawankichik |
| Paykuna | Qhawanku | Qhawanqaku |
Referències
Obres
Enllaços externs
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
