Quítxua II

El quítxua II, també denominat quítxua A i wámpuy,^[1] és la més estesa de les dues branques filogenètiques de les llengües quítxues. El quítxua és oficial a nivell nacional en diversos estats: el Perú amb 3,8 milions, —segons el cens de 2017—, Bolívia, amb 2,4 milions —segons dades de 2004—^[2] i l'Equador, amb 450 mil parlants.^[3] També es parla, sense ser oficial a nivell nacional, en el nord de l'Argentina —930.000—, el nord de Xile —180.000— i a Colòmbia —<20.000—.^[2]

Quítxua II

Tipus	família lingüística
Ús
Parlants nadius	7.800.000
Estat	Perú, Argentina, Bolívia i Xile
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies quítxua
Codis
Glottolog	quec1388

En la seva proposta original Alfredo Torero no sols va classificar al quítxua en les branques Q. I i Q. II, sinó que a més dividí el quítxua II en tres branques: A, B i C. Mentre la branca A no es descrivia per característiques comunes sinó per la seva posició intermèdia enfront dels quítxues centrals, les branques B i C van ser millor propostes sobre la base de les seves innovacions comunes. El Quítxua II B conté es distribueix des dels departaments de Nariño i Putumayo (Colòmbia) fins a la regió peruana de San Martín, incloent la totalitat de dialectes en el l'Equador. Els dialectes de la branca II B solen sonorizar la consonant posterior a "n" (per exemple, [ˈiŋ.ga] en comptes de [ˈiŋ.ca]) i pronunciar "q" com [k], perdent les vocals tots els canvis que tenen en els altres dialectes quan són limítrofs a aquesta lletra. D'altra banda, el Quítxua II C ve a ser el que es coneix per quítxua meridional, i es distribueix per la Serra sud peruana, la puna de la regió xilena de Antofagasta, els Andes bolivians i el nord argentí. Les variants del Cusco, Puno, Arequipa i Bolívia, així com de Jujuy, Argentina, que han manllevat les consonants oclusives aspirades i glotalitzades de l'aimara, pertanyen al subgrup Cusco-Collao.

• Quítxua II A
  • Cajamarca (qvc)
  • Incahuasi-Cañaris - (quf)
  • Laraos
  • Lincha
• Quítxua II B
  • Chachapoyas
  • Lamas
  • Equador-Colòmbia
  • Quítxua costaner
• Quítxua II C
  • Ayacucho
  • Cusco-Bolivia
  • Santiaguenyo

La proposta inicial incloïa al quítxua de Pacaraos en el grup Q. II A, no obstant això, va ser discutida la seva ubicació juntament amb la branca Q. I.

Referències

1. Alfredo Torreo: El quechua y la historia social andina. ISBN 978-603-45021-0-9.
2. Les xifres procedeixen de l'annex de Adelaar i Muysken (2004).
3. «Población indígena de Ecuador».^{[Enllaç no actiu]}

Bibliografia

• Adelaar, W. & Muysken, P.. The Language of the Andes. Cambridge University Press, 2004. ISBN 978-0-521-36275-7.