Queretes

Queretes
Tipus	municipi d'Espanya
Localització
	40° 55′ 40″ N, 0° 12′ 36″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Aragó
Província	província de Terol
Comarca	Matarranya
Capital	Cretas (en)
Població humana
Població	556 (2023) (10,56 hab./km²)
Geografia
Superfície	52,663565 km²
Altitud	563 m
Limita amb	Arnes ; Massalió ; Calaceit ; Arenys de Lledó ; La Vall de Tormo ; Vall-de-roures ; La Torre del Comte ; Beseit ; Lledó d'Algars
Organització política
• Alcalde	Fernando Javier Camps Juan
Identificador descriptiu
Codi postal	44623
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	44086
Lloc web	cretas.es

Queretes^[1]^[2] o Cretes, en espanyol i oficialment Cretas, és una vila i municipi de la comarca del Matarranya (província de Terol, a la comunitat autònoma d'Aragó) .

Dades ràpides Tipus, Localització ...

Tanca

Lo 8 d'octubre de 1530, fou lo dia en què la vila es pogué alliberar del domini de l'Orde de Calatrava i passà a ser vila reial. En un primer moment, la vila va pertànyer als senyors de Cambrils i al Bisbat de Tortosa, però després l'orde de Calatrava s'apoderà dels seus dominis. L'any 1295 lo bisbe de Tortosa arrendà la vila per una quantitat de 3.000 sous, però tot seguit se negà a pagar, argüint antics drets. Després de moltes lluites entre l'orde i el bisbe, los queretans se posaren al costat del bisbe i acordaren que es posarien sota l'advocació del sant del dia en lo moment que es deslliuressin del domini de l'orde. Per això hui celebren la festa major el 8 d'octubre, en honor de Santa Pelaia.

La vila sempre ha tingut una gran tradició artística, no debades al seu terme, en concret al barranc de Calapatar i al dels Gascons, se descobriren les primeres pintures rupestres de tipus llevantí. Després los ibers, en la gran quantitat de poblats escampats arreu del terme, feren de les seues, i al poblat del Mas de Magdalenes se trobà una estela amb la inscripció <CALUSENDAR>. Hui a la població hi ha una exposició permanent sobre la llengua d'este poble.

Cretes ofereix actualment al visitant nombrosos records de l'esplendor d'èpoques passades en forma de portals, finestrals gòtics i escuts heràldics, així com pintorescos carrers amb arcades. Al centre de la vila despunta la majestuosa església parroquial de l'Assumpció, edifici d'estructura gòtica amb la façana plateresca on se llegeix:

«

A costa de Cretas hem va fer Xado.

»

A poc més d'un quilòmetre de la població, hi ha el santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia, edifici gòtic-renaixentista de pedra i campanar d'espadanya. Darrerament s'ha presentat un llibre sobre la història d'estos dos edificis, a càrrec dels historiadors Joan Hilari Muñoz, Joan Yegüas i Joan Lluís Camps.

Més informació Període, Alcalde o alcaldessa ...

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Luis Jasanada Salvador	UCD	19/04/1979	--
1983–1987	Luis Jasanada Salvador	CDS	28/05/1983	--
1987–1991	Joaquín Camps Vilalta	AP	30/06/1987	--
1991–1995	Joaquín Juan Campanals	PAR	15/06/1991	--
1995–1999	Joaquín Juan Campanals	PAR	17/06/1995	--
1999–2003	Antoni Llerda Juan	PSOE	03/07/1999	--
2003–2007	Antoni Llerda Juan José Miguel Dalmau Lombarte	PSOE	14/06/2003 06/09/2005	--
2007–2011	Adrián Portolés Pellicer	PSOE	16/06/2007	--
2011–2015	Fernando Javier Camps Juan	PP	11/06/2011	--
2015–2019	Fernando Javier Camps Juan	PP	13/06/2015	--
2019-2023	Fernando Javier Camps Juan	PP	15/06/2019	--
Des de 2023	Fernando Javier Camps Juan	PP	17/06/2023	--

Tanca

Església de l'Assumpció. Declarada Monument històric lo 04-12-2001.
Jaciments arqueològics: poblat ibèric dels Castellans (Cretes-Calaceit), etc.
Pintures rupestres: coves de la Font Bernarda, del Mas de l'Abogat, roca dels Moros i els Gascons.