Arenys de Lledó
municipi de la província de Terol (Espanya) From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
municipi de la província de Terol (Espanya) From Wikipedia, the free encyclopedia
Arenys de Lledó (en castellà: Arens de Lledó[1]) és un municipi de la província de Terol a la comarca del Matarranya, a la Comunitat Autònoma d'Aragó. Té una població de 108 habitants (INE 2019) i una extensió de 34,27 km².[2]
Arens de Lledó (es) | |||||
Tipus | municipi d'Aragó | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | Aragó | ||||
Província | província de Terol | ||||
Comarca | Matarranya | ||||
Capital | Arenys de Lledó / Arens de Lledó | ||||
Població humana | |||||
Població | 205 (2023) (5,98 hab./km²) | ||||
Gentilici | arenyol, arenyola | ||||
Idioma oficial | català castellà | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 34,268961 km² | ||||
Altitud | 381 m | ||||
Limita amb | |||||
Organització política | |||||
• Alcaldessa | Maria Teresa Querol Tallada | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 44622 | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 44027 | ||||
Lloc web | arensdelledo.es |
La temperatura mitjana anual és de 15,2° i la precipitació anual, 375 mm.[3]
Lo poble d'Arenys de Lledó està situat a la zona més oriental de la província de Terol, dins de la Franja de Ponent, a la comarca del Matarranya, en un vessant muntanyós, a la ribera del riu Algars, que marca el límit amb la Terra Alta i Catalunya. En esta ribera, es troba el Galeró, que és una zona de banys natural prop del poble molt freqüentat pels seus habitants i visitants.
Destaca en lo seu municipi l'Església de l'Assumpció de Nostra Senyora, de construcció gòtica de carreus (segles xiv i xv) que posseeix un arc passadís d'origen medieval. Al presbiteri es troba una escultura decorativa de dos peixos, emblema d'esta vila. Esta església va ser declarada "Bé d'Interès Cultural lo 8 de febrer de 1983".
Arenys de Lledó es troba molt pròxima a Horta de Sant Joan, Catalunya, coneguda, d'una banda, per ser l'entrada al Parc Natural dels Ports, i, d'altra, perquè Picasso hi va passar una temporada i hi va iniciar la seva etapa cubista. A pocs quilòmetres, la capital cultural del Matarranya, Calaceit, lloc freqüentat per artistes.
El 1785 va rebre els privilegis de vila.
Va ser el primer assentament humà a l'aire lliure. S'han trobat túmuls funeraris en molt bon estat de conservació.
Se'n conserva l'«assut» (De l'àrab hispànic assúdd, derivat de l'àrab clàssic sudd 'barrera') construït per a elevar el nivell d'un cabal o riu per tal de derivar-lo a les séquies.
Hi ha les restes de la muralla i a 6 km, a l'ermita de Sant Hipòlit (Sant Pol), hi ha la base d'una columna medieval jalona. També s'hi troba una creu paté templera. Aquest santuari queda avui un centre de peregrinació i celebra un aplec cada any, lo primer dissabte del mes de maig. La tradició diu que és lo lloc on les dones demanaven una bona maternitat. Se puja a l'ermita a través d'un sender flanquejat per xiprers antiquíssims. Se troba en lo lloc, un primitiu ermitori.
La Guerra Civil espanyola (1936-1939) també va sacsejar aquest poble. A la propera localitat de Gandesa, Terra Alta, es troba el centre d'estudis de la batalla de l'Ebre.
A causa de la postguerra i a les grans gelades, es va produir un moviment migratori cap a Barcelona, la seva àrea metropolitana i València, a la recerca de noves oportunitats de treball.
Destaca l'Església de l'Assumpció de la Mare de Déu, de construcció gòtica (segles xiv i xv) que posseeix un arc passadís d'origen medieval. Al presbiteri hi ha una escultura decorativa de dos peixos, emblema d'aquesta vila. Esta església va ser declarada Bé d'Interès Cultural lo 8 de febrer de 1983.
A 6 km d'Arenys de Lledó, dins del seu terme municipal, s'alça l'ermita de Sant Pol, sobre un antic ermitori de l'època medieval. Flanquejada l'ermita per xiprers, li atorga al lloc un aire místic. De fet, est aire místic i l'enclavament on se troba, va fer que este lloc fos un punt de trobada entre artistes de reconegut nom, que celebraven allí les seues reunions per parlar de llibres, pintures i escultures.
Lo primer dissabte del mes de maig hi té lloc una romeria amb una tradicional missa a l'ermita.
L'agricultura és la principal font d'ingressos. Destaquen els cultius de l'olivera, l'ametller i la vinya. L'activitat empresarial, se basa en lo turisme, disposant d'una oferta d'allotjaments rurals, també trobarem petits negocis i una cooperativa agrícola.
A causa de l'atractiu paisatgístic d'este municipi s'ha incrementat lo cens de població vinguda d'altres llocs d'Espanya i fins i tot d'altres països europeus i de Nord-amèrica.
En aquest petit municipi hi ha un cinema que projecta pel·lícules per als socis de l'Associació Cultural El Galeró. Este local disposa d'un escenari recentment reformat, on se preveu representar obres teatrals i actuacions musicals.
Lo riu Algars se troba entre Catalunya i Aragó. És un afluent del riu Matarranya. Podem trobar-hi: merles d'aigua, crancs autòctons, madrilles, tortugues i barbs culrojos. L'Algars forma en lo seu recorregut basses naturals amb esquerdes en les seues roques que emmagatzemen aigües que conviden al bany los dies calorosos de l'estiu. Molt conegudes les seues piscines naturals, de les quals destaquem: lo Galeró, que és una zona de banys utilitzada per habitants i visitants d'este bonic municipi.
Podem veure sobrevolant la zona, a les majestuoses: àguiles reals i cuabarrades. Si ens endinsem en los seus boscos de pins, ens trobarem amb lo bec picapins i el trencapinyes.
Podem amb sort, albirar alguna cabra hispànica i segur que ens trobarem amb esquirols. Si fem un recorregut nocturn, és possible que ens creuem amb algun gat salvatge, geneta i fins i tot amb la guineu.
Boscos de pinedes del tipus silvestre i negre, boix, ginebres, aurons, teixos, avellaners, alzines, ametllers, oliveres i roures. En los massissos rocosos, també trobarem espècies medicinals i aromàtiques, com la farigola i el romaní.
L'Associació Cultural El Galeró, organitza diversos tallers i actes lúdics per a totes les edats durant tot l'any.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.