Publi Licini Cras Dives (llegat)
From Wikipedia, the free encyclopedia
Publi Licini Cras Dives (en llatí Publius Licinius Crassus Dives) va ser el fill petit del triumvir Marc Licini Cras Dives I i de Tertúl·lia. Formava part de la gens Licínia, una antiga família romana plebea.
Nom original | (la) P.Licinius M.f. Crassus ![]() | ||||
---|---|---|---|---|---|
Biografia | |||||
Naixement | c. 82 aC ![]() antiga Roma ![]() | ||||
Mort | 53 aC ![]() Harran ![]() | ||||
Causa de mort | Suïcidi ![]() | ||||
| |||||
Activitat | |||||
Ocupació | polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma, mestre encunyador ![]() | ||||
Període | República Romana tardana ![]() | ||||
Carrera militar | |||||
Conflicte | Guerra de les Gàl·lies i batalla de Carres ![]() | ||||
Família | |||||
Família | Licini Crassi ![]() | ||||
Cònjuge | Cornèlia Metel·la (–52 aC) ![]() | ||||
Pares | Marc Licini Cras Dives I ![]() ![]() | ||||
Germans | Marc Licini Cras Dives ![]() |
Es va casar amb Cornèlia Metella, filla de Quint Cecili Metel Pius Escipió.
Va ser legat de Juli Cèsar a la Gàl·lia l'any 58 aC i fins al segon consolat del seu pare el 55 aC, participant en la Guerra de les Gàl·lies. L'any 58 aC va combatre el sueu Ariovist a la batalla dels Vosges, l'any 57 aC va dirigir la Legió VII Claudia contra els vènets i altres tribus del nord-oest,[1] i el 56 aC a les tribus d'Aquitània. A l'hivern següent Juli Cèsar el va enviar Roma amb alguns soldats per imposar l'elecció dels triumvirs Pompeu i Cras com a cònsols. També va portar a Roma 1000 cavallers gals, que després van participar en la guerra contra els parts l'any 54 aC.
A diferència del seu pare va ser amic de Ciceró i es va oposar al seu exili (58 aC) i juntament amb altres joves romans va aparèixer en públic vestit de dol. Va celebrar la seva tornada l'any 55 aC, quan va procurar la reconciliació entre l'orador i el seu pare. Va prendre part a les operacions de la guerra amb els parts (53 aC) fins que va morir lluitant amb valentia a la batalla de Carres.[2]