Vènets (gals)
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els vènets[1] (llatí Veneti) foren un poble celta esmentat per Cèsar, qui anomena al seu territori com Venetia. Els vènets vivien a la costa de Bretanya, aleshores Armòrica, i tenien per veïns al sud els namnetes o nannets (dels que els separava el riu Vilaine), a l'est als rèdons, i al nord als osismes, que ocupaven la part més occidental de Bretanya. Estrabó els situa erròniament a la Gàl·lia Belga i els fa ancestres dels vènets de la mar Adriàtica (amb els quals no tenien relació). La seva capital fou Dariorigum, més tard anomenada Veneti, i avui dia Gwened.
Mapa d'Armòrica on es veu el territori dels Veneti | |
Tipus | tribu |
---|---|
Part de | gals (armoricans) |
Grups relacionats | diablintes, namnetes |
La descripció de Cèsar[2] s'assembla molt al departament francès d'Ar Mor-Bihan amb la península de Quiberon. Aquesta costa feu que els vènets dominaren el mar i pogueren comerciar amb Britànnia (Devonshire i Cornualla). Disposaven d'una marina important que els convertí en l'estat més poderós de l'Atlàntic.