Ports púnics de Cartago
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els ports púnics de Cartago, a la moderna Cartago, són avui dia dues llacunes de contorns imprecisos; la més petita era el port comercial rectangular i la més gran, circular, quasi tancada a la part de la costa, era el port de la marina cartaginesa,[1] i al mig de la llacuna hi havia el palau de l'almirall. El terme de ports púnics de Cartago serveix per designar als antics ports de la ciutat de Cartago que van estar en funcionament durant l'antiguitat. Cartago era abans de res una potència que es podria denominar com un Imperi dels mars, és a dir, una talassocràcia,[2] que el seu poder es basava principalment en la magnitud del seu comerç. El poble cartaginès no era l'únic que seguia aquesta política de domini dels mars, ja que diversos dels pobles de l'antiguitat «van viure per i per al mar».
Localització | ||||
---|---|---|---|---|
| ||||
País | Tunísia | |||
Governacions | governació de Tunis | |||
Municipalitat | Cartago | |||
Geografia | ||||
Part de | ||||
Banyat per | mar Mediterrània | |||
Monument catalogat de Tunísia | ||||
Data | 12 maig 1901 | |||
Producte d'una colonització oriental, Cartago o Qart Hadasht (Ciutat Nova) té el seu origen en la filla del rei de la ciutat de Tir, Dido. Aquesta princesa tíria va ser la fundadora i la primera reina de la ciutat en el 814 aC (data convencionalment més admesa) tal com relata la seva llegenda recollida a l’Eneida.
Cartago no va ser la primera colònia fenícia a la costa nord-africana, ja que Útica havia estat fundada aproximadament el 1100 aC. Més enllà del seu origen, la ciutat va dominar àmpliament tota la conca occidental del mar Mediterrani, va desenvolupar el seu "hinterland" africà, que va arribar a la seva fi quan va haver d'enfrontar-se a un poder llavors emergent, la República Romana, potència que va provocar la seva caiguda definitiva. A causa de la seva identitat, Cartago va ser punt d'ancoratge entre les dues conques del Mediterrani, la part oriental, el bressol de Fenícia, i la part occidental, espai de la seva expansió i de la seva caiguda.
Els ports d'una ciutat de tals característiques, que suposaven el punt de comunicació més important amb l'exterior, revesteixen en conseqüència i en aquest context una importància fonamental en la història de Cartago. La seva història està documentada en una font essencial, Apià, un historiador de l'antiga Grècia, que va viure en el segle ii aC. Malgrat la seva descripció, la localització dels ports va ser obra de les excavacions arqueològiques iniciades en els anys setanta.