Fenícia
From Wikipedia, the free encyclopedia
Fenícia fou una civilització mediterrània talassocràtica, de parla semita que es va originar al Llevant, concretament al Líban, incloent també regions de l'actual República de Síria i el nord de Palestina,[1] a l'oest del Creixent Fèrtil. Els investigadors coincideixen en centrar-la a les zones costaneres del Líban incloent parts del que avui dia és el nord d'Israel i l'oest de Síria arribant fins al nord a Arwad, però hi ha certa disputa sobre la distància fins al sud, amb una frontera suggerida (la zona que és Ascaló).[2][1] Les seves colònies van arribar després al Mediterrani occidental, com Cartago al nord d'Àfrica, i fins i tot a l'oceà Atlàntic, com Cadis a Espanya. Aquesta civilització es va estendre arreu de la Mediterrània entre el 1500 aC i el 300 aC.
(phn-phnx) 𐤊𐤍𐤏𐤍 | |||||
Tipus | Estat desaparegut i estil | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
Continent | Àsia | ||||
| |||||
Dades i xifres | |||||
Travessa | Síria, Israel i Turquia | ||||
Activitat | |||||
Creació | 2500 aC | ||||
Data de dissolució o abolició | 64 aC | ||||
El mot Fenícia (del grec antic: Φοινίκη, Phoiníkē) s'emprava originalment per a referir-se a les principals exportacions de la regió, les teles tenyides amb porpra de Tir a partit del mol·lusc Murex i referit a les principals ciutats portuàries de Canaan; no corresponen precisament a la cultura fenícia en el seu conjunt, com s'hauria entès en el grec antic. La seva civilització es va organitzar en ciutats estat, similars a les de l'antiga Grècia,[3]centrades en el modern Líban, de les quals les ciutats més notables foren Tir, Sidó, Arwad, Beirut, Biblos i Cartago.[4] Cada ciutat estat era una unitat políticament independent i no hi ha proves arqueològiques que demostrin que els fenicis es veien a si mateixos com una única nacionalitat.[5] Pel que fa a l'arqueologia, el llenguatge, l'estil de vida i la religió, no hi havia gaire cosa per diferenciar els fenicis d'una manera marcada dels altres residents del Llevant.[6]
Cap al 1050 aC es va utilitzar un alfabet fenici per a l'escriptura del fenici.[7] Es va convertir en un dels sistemes d'escriptura més utilitzats, difosos pels comerciants fenicis a tot el món mediterrani, on va evolucionar i va ser assimilat per moltes altres cultures.[8] L'alfabet fenici va donar lloc a l'alfabet grec, que al seu torn va donar lloc a l'alfabet llatí.