portal de Wikipedia / From Wikipedia, the free encyclopedia
Més informació La imatge de València del mes de juliol, Sabíeu que... ...
Viquiportal de la ciutat de València
Terme municipal de València, amb la ciutat a l'esquerra i l'Albufera a la dreta; ente les dues es divisa la nova llera del riu Túria.
Benvinguts al Portal de València
Benvinguts al Viquiportal de València de la Viquipèdia. Aquest és un portal pensat com a pàgina principal per a totes i tots aquells que estigueu interessats en aquesta ciutat i temes relacionats amb ella. Des d'ací podeu accedir fàcilment a diferents articles relacionats amb la ciutat de València. Podeu col·laborar-hi organitzant les tasques pendents, o afegint un article a la llista d'articles sol·licitats.
La ciutat de València, capital del País Valencià, és també coneguda com el cap i casal i la capital del Túria, riu que la travessa d'oest a est. Situada a la vora de la Mediterrània, posseeix dues zones de gran valor paisatgístic: l'Horta, hui reduïda a la mínima expressió, i l'Albufera, paratge protegit format pel llac, el bosc de la Devesa i les platges i dunes. Fou fundada com Valentia pels romans, coneguda com Balansiya pels àrabs, i rebatejada com València per Jaume I el 1238. Amb 797.654 habitants (2007) i més de 1.750.000 a l'àrea metropolitana, és la primera ciutat del País Valencià, la segona de la Catalanofonia, i la tercera d'Espanya.
La Llotja de la Seda, Llotja de València o Llotja de Mercaders és un edifici civil d'estil tardogòtic de la ciutat de València, construït entre el 1482 i 1548. Si hi ha un edifici que simbolitze la puixança i la riquesa del segle d'or valencià (seglexv), aquest és sens dubte la Llotja. És una mostra de l'abast de la revolució comercial en la baixa edat mitjana, del desenvolupament social i del prestigi aconseguit per la burgesia valenciana.
La Llotja de València és Patrimoni de la Humanitat des de 1996 i està considerada com un dels més brillants exemples del gòtic civil europeu.
...el 9 de juliol, vespra de Sant Cristòfol, de 1391 una multitud enfervorida i fanatitzada va assaltar la jueria de València, i va assassinar un miler de jueus. La resta, terroritzats, es van convertir en massa al cristianisme, en un fet que els catòlics batejaren com el miracle de sant Cristòfol.