Vicent Miguel Carceller[1] (València, 27 de març de 1890 - Paterna, L'Horta, 28 de juny de 1940) va ser un periodista i escriptor valencià, famós per ser el director de la revista La Traca.[2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 27 març 1890  València |
| Mort | 28 juny 1940 (50 anys) Paterna (Horta Nord) |
| Causa de mort | pena de mort, ferida per arma de foc |
| Ideologia | Valencianisme, republicanisme i anticlericalisme |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, periodista |
| Ocupador | La Traca |
Biografia
D'ideologia valencianista i anticlerical, va dirigir i col·laborar a les pàgines de la revista La Traca. Tot i que ell afirmava haver començat a col·laborar amb el setmanari el 1909, la primera col·laboració trobada data del número del 23 de desembre de 1911 de La Traca Nova.[3] Políticament s'alineava amb el republicanisme blasquista i valencianista.[4][5] A més de La Traca, Carceller també va impulsar les revistes El Cuento del Dumenge i Nostre Teatro.[6]
Així mateix, el seu compromís cultural valencianista el portà a fer campanya donant suport a l'Estatut d'Autonomia tant del País Valencià com de Catalunya, i fundar el Nostre Teatre (després conegut com a Teatro Serrano) al Carrer Pi i Margall de València el 1934.[6] Carceller llançaria, des de la seua editorial, la revista Nostre Teatre entre maig i setembre de 1921, on publicaria sainets en valencià per a promocionar el teatre.[7] Va publicar les obres de Blasco Ibáñez en valencià i escriptors com Carles Salvador o Maximilià Thous i Llorens van començar a escriure en La Traca', el segon amb secció fixa.[6]
Va casar-se dos voltes, i va tindre una filla amb la seua segona esposa, amb qui vivia al carrer Correus de la ciutat de València.
Va morir torturat i afusellat en juny de 1940, igual que Carlos Gómez Carrera "Bluff", col·laborador també de la revista.[8] Ambdós foren torturats per les forces franquistes per tal de descobrir la identitat d'un tercer col·laborador de la publicació, que signava com Marqués de Sade o Tramús i que era en realitat Enric Pertegás, director artístic d'El Cuento del Dumenge i col·laborador de Pensat i Fet. La seua identitat mai va ser revelada als franquistes, malgrat que a Carceller, al transcurs de les tortures, fins i tot se l'obligara a menjar-se una còpia de la seua revista.
En 28 de juny de 1940 se'l va afusellar al camp de tir de Paterna.[9] Després d'executar-lo, les autoritats franquistes van enterrar el seu cos a una de les fosses comunes del cementeri de Paterna. En concret, en la fossa 114, coneguda com a «la fossa de la cultura» pel gran número d’artistes, periodistes, pintors o humoristes represaliats que hi ha soterrats.[10]
Anecdotari
Carceller tenia a la Canyada un xalet amb dos barraques, el Nano del Carrer En Llop, i dos reproduccions fetes de material faller de la Torre de la Llotja de la Seda de València i del Micalet de la Seu. Foren enderrocades en acabar la Guerra Civil espanyola.
Obres
En castellà
- La bárbara lujuria de la clerecía
- Jesucristo, sangriento pelele
- Memorias de una monja
- La ridícula Virgen María
- Las mentiras de la Biblia
- Los misterios del Vaticano
En valencià
- Sermó de Quaresma
- El fulano de la Conxa
- Paca la planchadora
- Quico y Neleta
- Geperut i coixo
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
