Pompeu Gener i Babot

Pompeu Gener i Babot, conegut de vegades com Peius o Pompeyus Gener (Barcelona, 23 de juny de 1846 ^[1] - 15 de novembre de 1920^[2]), fou un periodista, assagista, autor teatral, bohemi, d'idees progressistes i catalanistes que residí llargues temporades a París.

Pompeu Gener i Babot

Biografia
Naixement	(es) Pompeyo Gener Babot 23 juny 1846 Barcelona
Mort	15 novembre 1920 (74 anys) Barcelona
Ideologia	Positivisme i catalanisme
Activitat
Ocupació	periodista, escriptor, assagista
Nom de ploma	Peius J.M. Buscaengrunas
Obra
Obres destacables La muerte y el diablo

Fill de Ramon Jané i Parell, farmacèutic natural de Cambrils, i de Magdalena Babot, natural de Beseit, va néixer a la plaça del Pi, 2, de Barcelona. Amic de Ramon Casas des de la infància. Les seves famílies eren amigues.^[3] Personatge cosmopolita molt conegut dins el moviment modernista, viatjà sovint per diversos països d'Europa, acompanyat en diverses ocasions per Apel·les Mestres. A París entrà en contacte amb corrents positivistes i vitalistes que va difondre a Catalunya i Espanya.^[4] Va contribuir a la gestació del modernisme.^[5] Víctor Balaguer li va encarregar que guiés el seu bibliotecari Joan Oliva i Milà per les biblioteques de França per aprendre l'ofici.^[6]

Molt actiu políticament, va estar vinculat a la ideologia republicana i es vinculà al republicanisme federal durant la revolució del 1868 i participà en el Primer Congrés Catalanista de Valentí Almirall del 1880. En alguna obra de joventut (especialment a l'obra Heretgies del 1887), intentà aportar barroerament algun argument etnicista a la seva visió del catalanisme estètic tan habitual després en alguns pensadors noucentistes.

Com a periodista, va col·laborar en diverses revistes com L'Esquella de la Torratxa i, sobretot, Joventut.^[7] Com a assagista, una de les seves obres, Un somni futurista espaterrant, publicada el 1910 és un dels primers relats de ciència-ficció en català.^[8] Com a curiositat, Gener apareix com a personatge a la novel·la Homes artificials (1912) de Frederic Pujulà i Vallès.^[8]

Obres publicades

• La Mort et le Diable (1880)
• Los cent consells del Consell de Cent (1891)
• Literaturas malsanas (1894)
• El caso Clarín (1894)
• Amigos y maestros (1898)
• Senyors de paper! (1901-02)
• Inducciones. Ensayos de Filosofia y de Crítica (1901)
• Historia de la literatura (1902)
• Leyendas de amor (1902)
• Monòlegs Humorístics (1903)
• L’agència d’informes comercials (1905)
• La Muerte y el Diablo (1907)
• Dònes de cor (1907)
• Un somni futurista espaterrant (1910)
• Intelecto y Belleza (1916)
• Coses d'en Peius, pòstuma (1922)
• Últimos momentos de Miguel Servet
• Filosofemas.
• Un pontífice del oculistmo
• El intelecto helénico.
• Servet. Reforma contra Renacimiento. Calvinismo contra Humanismo.
• Monòlegs humorístics i extravagants. Martorell: Adesiara Editorial, 2023.

Fons personal

Part del seu fons personal es conserva a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona. El fons està compost per retrats de Pompeu Gener i de personatges del món de la cultura i l'espectacle. Les fotografies estan dedicades i mostren la relació que Peius, nom amb què es coneixia Pompeu Gener, mantingué amb el moviment cultural del seu temps.^[9]

L'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona conserva, també, una part del fons personal de Pompeu Gener, en aquest cas integrat per documentació per a les seves memòries, treballs periodístics, manuscrits de teatre i correspondència.^[10]

• 
  Monòlegs humorístics de Pompeyus Gener, publicats a Barcelona l'any 1903
• 
  Peius vist per Ramon Casas (MNAC).
• 
  Peius vist per Francesc Inglada (MNAC).

Referències

1. «Naixements.1846.Llibre 2.Registre núm.429». Catàleg en línia de l'Arxiu Municipal de Barcelona, 23-06-1846. [Consulta: 24 setembre 2020].^{[Enllaç no actiu]}
2. «Los que mueren - Pompeyo Gener». La Vanguardia, 16-11-1920, pàg. 18.
3. Gener, Pompeyo, 1848-1920.. Mis antepasados y yo : apuntes para unas memorias. 1. ed. Lleida: Punctum & Aula Màrius Torres, 2007, p. 85-91. ISBN 978-84-934802-8-8.
4. Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 14 agost 2013].
5. Vall i Ontiveros, Xavier. Pompeu Gener i el nacionalisme regeneracionista (1887-1906): La intel·lectualitat, la nació i el poder a Catalunya. (Tesi: Doctorat). Universitat Autònoma de Barcelona, 2012-10-03.
6. Comas i Güell, Montserrat. La Biblioteca Museu Balaguer, un projecte nacional català (paper). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2007, p. 56. ISBN 978-84-8415-882-0 [Consulta: 21 maig 2015].
7. «Revista Coup de fouet». Arxivat de l'original el 2014-12-18. [Consulta: 2 agost 2011].
8. Munné-Jordà, Antoni. Narracions de ciència-ficció. Antologia a cura d'A. Munné-Jordà. Barcelona: Edicions 62. Col·lecció "El Garbell", Desembre de 1985, p. 172. ISBN 84-297-2373-0.
9. Domènech, Sílvia (dir.); Torrella, Rafel; Ruiz, Montserrat. Barcelona fotografiada: 160 anys de registre i representació: guia dels fons i les col·leccions de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (CC-BY-SA-3.0). Arxiu Municipal de Barcelona, Institut de Cultura de Barcelona, 2007, p. 266. ISBN 978-84-9850-029-5.
10. Inventari del Fons personal de Pompeu Gener. Arxivat 2015-10-03 a Wayback Machine. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

Bibliografia

• Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282pp. (catàleg MNAC). ISBN 84-8043-009-5.
• Gener, Pompeyo. Mis antepasados y yo. Barcelona: Punctum, 2007, p. 361pp. (Philologica). ISBN 978-84-934802-8-8.

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquitexts	Viquitexts

• Pompeu Gener i Babot a Almirall: portal de cultura i pensament del segle XIX de l'Ateneu Barcelonès
• ‘Peius' Gener.per JORDI LLOVET .l Diari Ara el l 20/02/2016
• https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/pompeu-gener-i-babot