![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/61/Gustave_Moreau_003.jpg/640px-Gustave_Moreau_003.jpg&w=640&q=50)
Policefàlia
condició de posseir més d'un cap / From Wikipedia, the free encyclopedia
La policefàlia és la condició de posseir més d'un cap. El terme es deriva de les paraules poly, que significa 'moltes' i de kephal, que significa "cap" i abasta altres termes com bicefàlia i dicefàlia (tots dos fan referència a posseir dos caps). Una variació d'aquest cas és un animal o un èsser humà nascut amb dues cares en un sol cap, una anomalia coneguda com a diprosopia.[1] En medicina i veterinària tots aquests casos són malalties congènites cefàliques.
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/61/Gustave_Moreau_003.jpg/640px-Gustave_Moreau_003.jpg)
Hi ha moltes ocurrències d'animals amb múltiples caps, tant en la vida real com en la mitologia. A la literatura de l'antiga Grècia, Sòfocles va ser qui per primera vegada descriu a Cèrber, guardià del món dels morts, com un gos tricèfal (τρίκρανον σκύλακα) en els versos finals de Les traquínies.[2] A l'heràldica i la vexil·lologia, l'àguila bicèfala és un símbol comú,[3] encara que no se sap si tal animal alguna vegada va poder haver existit. La figura d'un ocell bicèfal es troba, al llarg de diferents èpoques, en moltes cultures d'arreu del món.[4] Diverses civilitzacions de l'Amèrica precolombina, com ara la mochica, mostren entre la seva iconografía nombrosos motius que representen rèptils bicèfals de caràcter simbòlic.[5]
Els animals bicèfals o tricèfals[6] són, en conjunt, l'únic tipus de criatures amb múltiples caps vistes en el món real i són formats pel mateix procés que origina els bessons siamesos: tots ells són el resultat de la unió secundària de dos discos embrionaris monocigòtics originalment separats. Un exemple extrem d'això és la condició mèdica anomenada craniopagus parasiticus, en la qual el cos completament desenvolupat d'un dels bessons té un cap principal i un altre cap paràsit pertanyent al segon bessó, ambdós units per la regió temporal o per la part més superior del crani.[7]