Cèrber
monstre de tres caps de la mitologia grega / From Wikipedia, the free encyclopedia
En la mitologia grega, el ca Cèrber (en grec antic: Κέρβερος;[1] en llatí: Cerberus) era el guardià de les portes de l'Hades (l'infern). La seva tasca era impedir la sortida als morts i l'entrada als vius.[2][3][4] Era un gos gegantí de tres caps i cua de drac, i moltes altres serps li naixien del llom.[3] A més, es diu que la seva mossegada era verinosa. Hesíode diu que tenia 50 caps, però altres autors indiquen que en tenia tres.[5]
Cèrber, en una aquarel·la de l'anglès William Blake | |
Tipus | Hellhound (en) personatge mitològic grec |
---|---|
Context | |
Present a l'obra | Hades |
Dades | |
Gènere | mascle |
Condició mèdica | policefàlia |
Família | |
Mare | Equidna |
Pare | Tifó |
Germans | Ortros, Hidra de Lerna, Lleó de Nemea i Quimera |
Altres | |
Part de | mitologia grega |
Equivalent | Garm |
Era fill d'Equidna i Tifó,[3] i germà d'Ortre. L'existència d'un gos infernal a l'entrada de l'infern sembla que ja estava present en la mitologia indoeuropea originària, ja que apareix en els mites d'altres pobles indoeuropeus, com és el cas del gos ensagnat Garm de la mitologia escandinava.
Això no obstant, dues vegades fou burlada la seva vigilància. La primera gràcies a la música de la lira d'Orfeu, que va amansir-lo. La segona, quan la sibil·la de Cumas, guia d'Enees en la seva baixada als Inferns, va adormir-lo donant-li un pastís.
En el seu onzè treball, Hèracles lluità amb ell i el va guanyar només amb la força dels seus braços; el portà davant d'Euristeu com li havia estat ordenat i el tornà després altre cop a l'Hades.